Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris monjo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris monjo. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de juny del 2024

Lexique roman; Monasteri - Monedula


Monasteri, s. m., lat. monasterium, monastère, couvent.

Aisso fo fach al monasteri. Tit. de 1240. DOAT, t. CXL, fol. 141.

(chap. Aixó va sé fet (se va fé) al monasteri; convén.)

Ceci fut fait au monastère.

Del Monasteri de Moishac. Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 55.

Du monastère de Moissac.

CAT. Monastir. ESP. Monasterio. IT. Monasterio, monastero.

(chap. Monasteri, monasteris; convén, convens.)

monasterio de Poblet, reyes de Aragón

2. Monestier, Mostier, s. m., moutier, monastère, couvent.

Per voluntat de femna isic del monestier.

(chap. Per voluntat de femella va eixí, ixí, eissí del monasteri; per dessich, per la atracsió carnal. No com Ramiro II que va tindre que eixí per a continuá la casa de Aragó, y va tindre una filla: Petronila, Peronella, que firmabe Petrvs, Petrus, pedra, peyra, peira, pierre, etc.)

reina Petronila, conde Berenguer, Alfonso II

V. de Gaubert, moine de Puicibot.

Par désir de femme il sortit du monastère.

En un mostier antic

De san Marsal.

Bertrand de Born: Ges no mi.

Dans un antique moutier de saint Martial.

- Église.

Perpetualment dos capellas el dit monestier.

(chap. Perpetualmen dos capellans al dit monasteri : capella o capilla o iglesia del monasteri : capellanía.)

Tit. de 1394. DOAT, t. CXLII, fol. 67.

Perpétuellement deux chapelains dans ladite église.

ANC. FR. Au moustier Sainct-Denis en France. 

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 146. 

Tous deux allans au moustier de Sainct-Victor pour ouyr la messe.

Monstrelet, t. I, fol. 91. 

PORT. Mosteiro.

3. Monge, Mongue, Morgue, Monegue, Moyne, s. m., gr. *, moine, religieux.

Si monge nier vol Dieus que sian sal 

Per pro manjar e per femnas tenir. 

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Si Dieu veut que les moines noirs soient sauvés pour beaucoup manger et pour tenir femmes. (N. E. Olé los cojones de mi tocayo, que usaba muy bien la ironía y criticaba públicamente a los monjes negros que comían mucho y tenían mujeres, concubinas.)

Li moyne lausan Dieu. 

Monegues cogulas vestens.

(chap. Los monjos loen (alaben) a Deu.

Monjos cogulles portán : que porten cogulla, cogulles : capuchó, capuchons, capucha, capuches.)

V. de S. Honorat.

Les moines louent Dieu.

Moines revêtant capuchons.

Atressi com hom pot faire 

De covers morgue tondut, 

Fai hom de trachor pendut.

P. Cardinal: Rasos es qu' ieu. 

(chap. Igualmen que se pot fé de convers monjo tonsurat, se fa de traidó penjat. Esta frasse es mol bona pera los republicans y roigets.)

Pareillement comme on peut faire de convers moine tondu, on fait de traître pendu.

ANC. FR. Tant est ces moignes desloiaus.

Roman d' Eustache le moine, p. 54.

(N. E. chap. Romans d' Eustaquio lo monjo.)

CAT. Monjo. ESP. (Monje) PORT. Monge. IT. Monaco.

(chap. Monjo, monjos; religiós, religiosos; conventual, conventuals. Alemán: Mönch, Mönchen, Mönchtum, Mönchengladbach, https://de.wikipedia.org/wiki/M%C3%B6nch_(Begriffskl%C3%A4rung))

Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beceite, Beseit

4. Monja, Monga, Morga, Moyna, s. f., religieuse, moinesse.

Par que us vulhatz metre monja?

(chap. Pareix que tos vullgáu ficá a monja; embutí, ficá, ficás, entrá, a un convén de monges, religiosa, pareix que te vullgues fé monja.)

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.

Il paraît que vous vouliez vous faire religieuse?

Que sias moyna sagrada. V. de S. Honorat.

(chap. Que sigues monja consagrada.)

Que vous soyez religieuse consacrée.

Que creme las morgas de laiens. 

Pujols: Si 'l mal.

Que je brûle les religieuses de léans. 

(N. E. Parece una frase de Luis Companys, pero es muy anterior. Está escrita en la lengua occitana, a la que algunos mal llaman catalán.) 

CAT. ESP. PORT. Monja. IT. Monaca. (chap. Monja, monges.)

5. Mongia, Morgia, s. f., couvent, monastère, monachisme.

Menet la en una mongia, et aqui la fes rendre.

V. de Gaubert, moine de Puicibot. 

La mena dans un couvent, et là la fit se vouer. 

Fasia coblas estan en la morgia. V. du moine de Montaudon. 

Faisait des couplets étant dans le couvent. 

Li det abiti de mongia. V. de S. Honorat. 

Lui donna habit de monachisme. 

ANC. ESP. Avia dentro en ella una rica mongia 

De mui bonos omes mui sancta compannia. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 281. 

Clerigos è calonges certas è la mongia. (clérigos; canónigos; canonges.)

Poema de Alexandro, cop. 1660. 

CAT. Monjia. (chap. mongía: ix al llibre Pedro Saputo en chapurriau y al original en castellá, de Braulio Foz Burgés.)

Pedro Saputo en chapurriau

6. Mongil, adj., monastique.

S' anc raubes loc mongil.

Cominal: Comtor d'Apchier. 

Si oncques vous dérobâtes lieu monastique.

Portan tota via los draps mongils. V. du moine de Montaudon.

Portant toujours les vêtements monastiques.

ESP. Mongil (monjil : https://dle.rae.es/monjil#:~:text=4.-,m.,usaban%20por%20luto%20las%20mujeres.). IT. Monachile. 

(chap. Mongil, mongils : monástic, monastics, monástica, monástiques : de monjo o monja. Draps mongils : vestimenta o vestits de monjo o monja : lo hábit, los habits. Ñan alguns y algunes que en ves de penjá los habits, sels eixequen una mica.)

7. Monastical, adj., monastique.

Reparador de la monastical diciplina.

(chap. Reparadó de la dissiplina o disciplina monástica.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 129.

Réparateur de la discipline monastique.

8. Amongar, v., faire moine, faire entrer au couvent.

Part. pas. Na Honasias..., quan fo amongada.

Cartulaire de Bugue, fol. 11.

Dame Honasias..., quand elle fui faite moinesse.

(chap. Amonjá : fés monja o fé monja a una dona. Yo amonjo, amonges, amonge, amongem o amonjam, amongéu o amonjáu, amongen; (amonjat, amonjats : fets monjo, monjos), amonjada, amonjades.)

monje, monjo, Mönch, monaco, franciscano

Monedula, s. f., lat. monedula, choucas, corneille.

Per l'auzel dit monedula; e 'l caus manja de nuech les uous de la monedula. Eluc. de las propr., fol. 277.

Par l'oiseau dit choucas; et la chouette mange de nuit les oeufs de la corneille.


Cornella, cornelles; no es igual que la gralla, ESP. grajo, pero són de la familia dels corvs

dimarts, 10 d’octubre del 2023

Aubert, Audebert, Jausbert, Josbert, Gausbert, moine, lo monge de Puicibot, Poicibot, Puycibot, Pueicibòt

Aubert, moine de Puicibot.

Aubert, Audebert, Jausbert, Josbert, Gausbert, moine, lo monge de Puicibot, Poicibot, Puycibot, Pueicibòt


Be s cuget venjar amors

Quan se parti soptamen

De mi, quar son falhimen

Li blasmava e 'l reprendia;

Pero si m fetz tan d' onor,

Quar plus far no m' en podia,

Que non sent mal ni dolor,

Ni no m planc, si cum solia,

Pueys n' ay mais de jauzimen;

Qu' el sen e l' entendemen

Que m tolc amors al venir

Ai tot cobrat al partir.


Qu' aissi m' entrepres folhors,

Et amors falset mon sen

Tan qu' una desconoyssen

Amiey, per so quar crezia

Qu' ilh agues de beutat flor,

E de pretz la senhoria;

Mas ar suy ses bailidor,

E sai segre dreita via;

Doncs conosc al sieu non sen

Que lieys amar no m' es gen;

Qu' en dona deu hom chauzir

Que s fass' ab bos fagz grazir.


Pero 'l cor no m' er alhors

Tan cum l' amiey finamen,

Mas cum mostres a la gen

Ab mos lauzars qu' ie 'lh valia,

Quar non cuiava 'l folhor

Que totz lo mons y sabia,

Ans grazia la valor

E lo pretz qu' ilh non avia;

Doncx pus ilh eyssa m desmen

Dels bes qu' ieu n' ai digz soven,

Non ai peccat del mentir,

Quar ieu cuiava ver dir.


Quar dels corals amadors

Non dey nulhs creyr' a nulh sen

De seliey en cui s' enten

Que falhis, sitot falhia;

E pren l' anta per honor,

E per sen pren la folia;

Per qu' ieu ab digz de lauzor

Lauziei lieys que no m valia,

Tan cum l' amiey coralmen;

s' anc falhi en menten,

Era 'n dic ver ses falhir

Pel messonja penedir.


Qu' om no s salva ni no s sors

Del peccat que fai quan men

Estiers mas en ver dizen,

Per qu' ieu quar antan dizia,

Cum fis amans per error,

Lauzor de lieys, que tot dia

Ponhava en sa deshonor,

En luec de so quar mentia

Dir ver qu' ilh no val nien;

E sai q' un pauc y mespren,

Mas per la colpa delir

Dey la vertat descobrir.


Dona, s' ieu vos dic folia,

E vos la faitz eissamen,

Aissi deschairetz breumen,

Qu' amduy ponham al delir,

Vos ab far et ieu ab dir.


//

https://it.wikipedia.org/wiki/Jausbert_de_Puycibot

Jausbert de Puycibot o Gausbert de Poicibot o Puicibot e altre numerose varianti, talvolta chiamato Lo Monge de Poicibot (il monaco di Poicibot) e altrove Audebert o Josbert, in latino Gaubertus de Podio Ciboti (... – ...; fl. 1220-1231) è stato un cavaliere, religioso e trovatore limosino, originario probabilmente del Périgord o del Limosino e attivo all'inizio del XIII secolo.

Dei suoi componimenti ne sopravvivono quindici (quattordici dei quali sono cansos), in massima parte convenzionali, tranne qualcuno dotato di una "certa sensibilità".

La poesia S'eu vos voill tan gen lauzar è stata attribuita a lui, sebbene siano sorti dubbi a causa della sua apparizione in una collezione di poesie del Monge de Montaudo. Egli probabilmente scrisse un sirventes che, insieme a un altro di Bertran de Preissac, forma una tenzone in cui i due trovatori discutono sui pregi delle donne giovani vecchie. Jausbert sostiene las joves (le giovani), mentre Bertran las vielhas (le anziane).

Era quan l'ivernz nos laissa

E par la fuoilla en la vaissa

   E il lauzellet chanton c'uns no s'en laissa,

Fas sirventes ses biaissa,

Mas uns malastrucs m'afaissa,

    Car ab joves no.s te: Dieus li don aissa!

Mais pretz una vieilla saissa

Que non a ni carn ni craissa.

   Mal ai' er el os e daval la madaissa!

  Que la genta, covinenta, on bos pretz s'eslaissa,

Fina, francha, frescha, blancha, don jois no.s biaissa,

Mais la vuoill, si gen m'acuoill ni josta se m'acaissa,

Que la rota, que.m des tota Limoges e Aissa.

    .  .  .  .  .  .  .  .  .

  En Bertranz men com afacha...

    E volria n'agues la testa fracha!

Pois parlar l'aug del manjar ni de bon' osta.l tracha,

Al jazer compra.l ben ser, tot lo porc e la vacha,

Quar s'embarga en la pel larga, que es molla e fracha.

Semblanz es, quant hom l'ades, qu'anc no.n trais sa

 garnacha.

    .  .  .  .  .  .  .  .  .

E tenc m'a gran desmesura

Que, pois domna desfegura,

    Quar ja i fai muzel ni armadura.

Mas prezes de si tal cura

Per que l'arm' estes segura,

    Que.l cors desvai a totz jorns e pejura.

  Eu lor dic aquest prezic per gran bonaventura.

  En Bertran vei a lor dan, e par que, per fraichura,

  Cad' aver las! i esper e soffre et abdura.


Secondo uno dei racconti contenuti nei Flores novellarum di Francesco da Barberino, Jausbert s'imbatte nella sua trascurata moglie mentre sta visitando un bordello.

I lavori di Jausbert furono per la prima volta curati e pubblicati da William P. Shepard sotto il titolo Les Poésies de Jausbert de Puycibot (Paris, 1924).

Componimenti

Cansos

Amors, s'a vos plagues

Be⋅s cujet venjar Amors

Car no m'abellis solatz

Merces es e chauzimens

Hueimais de vos non aten

Partitz de joi e d'amor

Per amor del belh temps suau

Pres soi et en greu pantais

S'ieu vos voill tan gent lauzar

S'ieu anc jorn dis clamans

Si res valgues en amor

Una grans amors corals

Uns joys sobriers mi somo

Era quan l'ivernz nos laissa

Sirventes

Gasc, pecs, laitz joglars e fers

Tenso

Jausbert, razon ai adrecha (con Bertran de Preissac)


Componimenti contesi ad altri trovatori:

Aissi com cel qu'a estat ses seignor (canso del Monge de Montaudon)

Amars, onrars e carteners (canso di Guiraut de Bornelh)

Bel m'es oimais qu'eu retraja (canso di Guillem de Saint Didier)

Car fui de dura acoindansa (canso di Aimeric de Peguilhan)

Fin' amors a cuy me suy datz (canso di Folchetto di Marsiglia)

Non pot esser sofert ni atendut (canso di Guillem Ademar)