Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dyaliton. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dyaliton. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de febrer del 2024

Lexique roman; Dyaforozis - Dyeresis

 

Dyaforozis, s. f., lat. diaporesis, doute, figure de rhétorique. 

On lit dans Aquila, Rom., §. 10, au sujet de cette figure:

Hac figura utimur cum propter aliqua videri volumus addubitare, et quasi ab ipsis judicibus consilium capere.

Dyaforosis es dupte cant hom vol dir una cauza de mal, et esta en dupte si o diga o s'en laysshe. Leys d'amors, fol. 142.


Dyaforosis est doute quand on veut dire une chose de mal, et qu'on est en doute si on la dise ou si on la laisse.


Dyafragma, s. m., lat. diaphragma, diaphragme.

Dyafragma es tela fazent divisio entr' els membres.

Eluc. de las propr., fol. 99.

Diaphragme est toile faisant séparation entre les membres. 

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Diafragma.


Dyaliton, s. f., lat. dialyton, dialyton, figure de grammaire.

Dialyton vel asyntheton figura est, quae sine conjunctionibus solute ac simpliciter effertur, ut venimus, vidimus, placuit.

Isidor., Orig. 1, 35.

Dyaliton se fay can motas dictios o motas oratios son pauzadas ponchadamen ses tota conjunctio.

Leys d'amors, fol. 126. Dialyton se fait lorsque beaucoup de mots ou beaucoup de phrases sont placées de suite sans conjonction.


Dyaphanitat, s. f., du gr. *, diaphanéité. 

No tropa transparencia et dyaphanitat.

Eluc. de las propr., fol. 15. 

Non grande transparence et diaphanéité.

CAT. Diafanitat. ESP. Diafanidad. PORT. Diafaneidade. IT. Diafanità. (chap. diafanidat, claró, transparensia.)


Dyastole, s. f., lat. diastole, diastole, figure de rhétorique.

Henri Étienne dit *gr.

Extasis, en autra maniera dicha dyastoles, fay d'una sillaba breu longa.

Leys d'amors, fol. 121.

L'extase, autrement dite diastole, fait une longue d'une syllabe brève.

(ESP. Diástole, éctasis, metaplasmo. Contrario, sístole.)


Dyeresis, s. f., lat. diaeresis, diérèse, figure de grammaire.

*gr est discissio syllabae unius in duas facta.

Donat, de Schemat., col. 1772, l. 30.

Dyeresis es divisios d'una sillaba en doas. Leys d'amors, fol. 121.

La diérèse est la division d'une syllabe en deux.

(ESP. Diéresis. chap. Diéressis; per ejemple, la ü de paraigües;
este es roch, perfecte per a los roijets de la política lingüística de Aragó, com Jose Ignacio López Susín, diminutiu de Susosuso, que en chapurriau signifique: dal, a dal, amún, per naixó lo han ficat de directó, a dit, perque no té ni puta idea de llengua, llengües, ni de aragonés, ni de ocsitá, di del dialecte catalá, y aixó que es llissensiat en dret y autó de textos sobre lo aragonés jurídic.)

paraigües, roch, roijets, política lingüística de Aragó