DE EXEQUIIS SEPULTURA ET INFIRMITATE REGIS JOANNIS SECUNDI

DE EXEQUIIS SEPULTURA ET INFIRMITATE REGIS JOANNIS SECUNDI. LIBER FOELICITER INCIPIT.

En aquest Registre per manament del Senyor Rey es transcrita la obra novament composta e acabada de la malaltia exequies e sepultura del Illustrissimo Senyor don Joan per la gratia de Deu Rey de Arago de Navarra de Sicilia de Valentia de Mallorques de Sardenya e de Corçaga Comte de Barcelona Duch de Athenes e de Neopatria Comte de Rossello e de Cerdanya E encara Marques de Oristany e Comte de Gociano de memoria immortal E per ques monstre tots temps lo dit manament del Senyor Rey segueix se la lettra Real hon aquell es contengut sots la forma seguent (1).

Don Ferrando per la gracia de Deu Rey de Castella de Arago de Leo de Sicilia de Toledo de Valentia de Portugal de Galicia de Mallorques de Sivilla de Sardenya de Cordova de Corçega de Murcia de Jaén dels Algarbes de Algezira de Gibraltar Comte de Barcelona Senyor de Viscaya e de Molina Duch de Athenas e de Neopatria Comte de Rossello e de Cerdanya Marques de Oristany e Comte de Gociano. Al amat e feel scriva nostre e tenit les claus de nostre Archiu Real de Barcelona En Pere Miquel Carbonell salut e dileccio. Per quant som certifficats que stant lo Illmo. Senyor Rey don Joan de memoria inmortal pare nostre colendissimo en la agonia de la mort e sens sperança de vida vos fos molt instat e solicitat en cercar en lo dit nostre Archiu ordinacions o scriptures qui parlassen e faessen mencio de sepultures e exequies dels gloriosos Reys de Arago predecessors nostres per ço que seguint se lo cas sens treball ne altres informacions tals exequies be et honorablement ab les serimonies e circunstancies necessaries e acostumades se poguesen (mlllor) millor fer.

(1) Refiérese a esta carta el autor en su Crónica, fól. 248 v., y a la obra, en conjunto, de las exequias del Rey don Juan, en su memorial n 49, fóleo 103, con estas palabras:

Fuerunt nonnulli qui mea tempestate pleraque de huius Regis Joannis Exequiis scriptitarunt (quippe qui diem clausit extremum apud Episcopale palatium Barcinonae die martis decimonono mensis Januarii anno Christi MCCCC septuagesimo nono). Sed non ita largiflue et regio jussu ut ipse Regius Archivarius qui non modo ab ore Regiorum Secretariorum Physicorum que et executorum ultimae voluntatis eiusdem domini Regis sed etiam a me ipso qui illis affui ea omnia didici et in quodam ex regestis memorati domini Regis Joannis pretitulato Regiarum Sepulturarum gradatim ac vernacula lingua et per Capitula scribenda curavi ubi vita et mores huius mansueti et optimi Regis describuntur quos qui scire voluerit huiusmodi scripta mea legat et perlegat.

E vos axi com ho haveu acostumat ab summa diligencia o cerquas e nunque ses trobat en lo dit archiu continuar com en les ordinacions de la nostra Real Casa no fassa mencio de tals sepultures sino tan solament de luminaries quis fan en sepultures de nostre Sant Pare de fills de Reys prelats e daltres persones lexant aquestes coses a la discrecio dels manumessors de la Majestat Real als quals e nosaltres se pertany ordenar semblants sepultures. E considerant por vos tan grant treball de cerquar no haver fet fruyt vos com aquell qui tots temps penssau investigau e treballau que los actes e coses nostres qui son en aqueix Archiu e encara les altres qui rahonablement se deuen recondir e esser stiguen en son orde degut e en tal modo que com nos o los qui vendran apres volrem o volran sceber aquelles axi promptament com es mester se pusquen trobar e haver de continent que lo dit Senyor Rey pare nostre passa desta vida per fer servey a nos e lo treball ja per vos sostengut no romangues axi perdut deliberas pendre altre mayor treball en aquest fet posant en memorial axi com a ystorial totes les coses punt per punt quis son seguides e fetes no solament en la sepultura e exequies del dit Rey pare nostre e senyor mas encare aquelles quis son subseguides e fetes en la sua malaltia commençant vos a descriure aquests actes del principi de la sua malaltia fins al dia de son obit e apres immediadament hystoriant e scrivint totes les exequies e actes quis seguiren del dit Senyor Rey pare nostre fins aquell derrer quel leixaren los seus marmessors en lo nostre Monastir de Poblet hon ses leixat e lo seu cors Real e los altres dels altres gloriosos Reys de Arago predecessors nostres reposen les quals coses totes e sengles segons som informats vos haveu conpostes e ordenades en un libre per capitols per ço que pus facilment e sens treball se pusquen trobar. E com tals coses no deguen ne puguen star en altre millor loch que en lo dit nostre Real Archiu on les grans antiquitats ordinacions privilegis constitucions e altres actes dels gloriosos Reys de Arago e comtes de Barchinona predecessors nostres se troben e reputant esser digna cosa que sien entre aquells collocats e recondits. Per tant ab tenor dels presents vos pregam encarregam e manam que si lo dit libre de les predites coses no es acabat per nostre servey entengau en aquabar aquell posant hi totes les dites coses per causa dels dites malaltia e exequies fetes e subseguides punct per punct e ab tot son conpliment e veritat com de vos se spera. E acabada que sia la obre del dit libre aquella en algun registre del dit nostre Archiu de ma vostra volem sia transcripta e continuada manant a vos e a vostres successors lo registre hon sera la dita obra continuada sia per vos be guardat e no donasseu copia a persona del mon de la dita obra per maior stima e reverencia de aquella sens espressa licencia e manament nostre e de nostres sucessors ne traurela del dit Archiu e divulgar car nons semble que tals coses se deguen axi scampar. Dada en Barchinona a XIII de setembre any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXXVIIII.
Yo el Rey.
Dominus Rex mandavit michi Gaspari Darinyo.
P.

PROLECH.

Quant son loables e de molta commendacio dignes les ordinations fetes per los Illustrissimos e molt gloriosos Reys de Arago de tot lo regiment e orde de viure de llur Casa Real nos poria dir ne scriure los quals en les dites llurs ordinations nos troba de sepultures de Reys haver hi feta mentio. E creu se que aquelles han volgut ometre per no esser interpretats curiosos e cayguts en alguna arrogantia e pompa lexants aquestes tals sepultares e exequies reals a la providentia e ordinatio de llurs hereus e successors y dels qui tenen lo govern per la Maiestat Real en los Regnes ciutats e terres de llurs senyories. E com per la gran molestia treball e sollicitud en la qual yo Pere Miquel Carbonell Scriva de manament del Senyor Rey e tenint les claus del Archiu Real de Barcelona so stat constituit per alguns dies ans que passas desta vida aquell glorios Rey de Arago de memoria inmortal don Joan pare del invictissimo Senyor don Ferrando per la gratia de Deu Rey de Castella e de Arago huy beneventuradament regnant. E apres decontinent que lo dit Senyor Rey hague finit sos derrers dies cercant yo e investigant continuament de tals sepultures Reals sis trobara en lo dit Real Archiu algun record per quant si troben diverses antiquitats ordinations e scriptures qui fan gran servey no solament a la Maiestat Real e a tots e sengles vassalls e subdits de aquella mas encara a tot lo univerç no contrastant yo dubtas per lo que he dit no trobar hi de tals sepultures mentio jatsia cregues que no podia esser que per algu dels Archivers passats que son stats homens fidelissimos e molt oculats entre los quals es stat fidelissimo bell scriptor e de bon renom e fama En Jacme Gartia predecessor meu no si hagues fet de aquesta materia algun memorial. E axi yo dit Scriva e Archiver del Senyor Rey stava molt aturat que no podia dar complida raho si en lo dit Archiu Real se trobara tal record. En tant que fet tot lo discus a mi possible en cercar en lo dit Archiu Real memorials scriptures e ordinations de la Casa Real quin fessen alguna mentio no he trobat sino en les ordinations de la dita casa del Senyor Rey fer mentio de luminaries quis han a fer a sepultures de nostre Sant Pare e de Reys parents e de la sanc de nostre Rey e Senyor e de primogenits e fills llurs e de Bisbes e altres e encara de algunes commemorations per animes feels defunctes mas no de luminaries de ells mateixos quant moren Reys de Arago ne molt menys de llurs sepultures. E per tant considerat aquest tan gran treball per mi sostengut no haver fet fruyt ha convengut adonchs pendre per mi altre maior treball per lo qual a perpetual momoria sien redigides en scrits totes les coses qui son necessaries fer en les sepultures Reals e de aquelles sia dada complida raho a tots los qui en esdevenidor de sepultures de Reys ordenar lo carrech tendran. Per ço yo dit Scriva e Archiver qui a ull he vist les serimonies de la sepultura del dit Senyor Rey a ab summa diligentia discus de temps e treball he entes en mettre en orde aquelles e tot lo proces de la malaltia contra voluntat dels qui en aquest temps tenien lo gobern en la casa del Consell de la Ciutat de Barcelona que may volgueren permettre fos a mi communicat un memorial que de sepultures de Reys fet tenien e per relatio del metge e manumissors del dit Senyor Rey don Joan e per la gran instancia e pregaries de moltes persones de gran renom e fama e specialment del Reverendissimo pare en Christ e Senyor En Joan de Margarit per la gracia de Deus Bisbe de Gyrona ultimadament Canceller del dit Illmo. Senyor Rey don Joan he delliberat a laor e gloria de nostre Senyor Deu e de la Sacratissima verge Sancta Maria mare sua e de la suprema cort celestial e per fer ne servey a la Maiestat Real continuar e descriure no solament les serimonies de la dita sepultura e les altres qui si son subseguides de les quals alguns han scrit e fet memorial mas encara aquelles qui son fetes e subseguides en la malaltia del dit Senyor Rey de les quals no sce algu sia quin haia scrit sino yo totes de punct en punct e per llur orde e iornades en e per la forma e manera contenguda en los capitols seguents (1).
(1) Omitimos en este lugar la reproducción del índice que el autor dejó sin referencia a las páginas del manuscrito, esperando ponerlo en limpio más adelante; y preferimos colocarlo al final, para poder así referirnos a la paginación general de este volumen.

Capitol primer que tracta com lo Senyor Rey parti de Barcelona per anar a cassar vers los castells e viles de Citges de Vilanova de la Gealtruu e de Cubelles e de Vilafranca de Penedes. E com lo primer dia ana a dormir a la Vila de Sant Boy.
Consyderant lo dit Sermo. Senyor Rey don Joan trobant se ja en provecta edad ço es de LXXXIII anys e mig e VIIII dies com nasques a XXIX del mes de juny del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCXCV (1) e desijant per alguns dies reposar e appartarse de negocis fins a les prop vinents festes de Nadal e hagut consell de metges e de altres persones a sa Majestat molt familiars criades e acceptes que per conservacio de la sua sanitat dellibera anar cassar e pendre pler vers los castells e viles de Ciges de la Vilanova de Cubelles de la Jultruu e de Vilafranca de Penedes. E axi dijous que comptavem X dies del mes de setembre (1) del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCCLXXVIII oida missa matinal e dinat que fo prenent solaç en la sua cambra del Palau Episcopal de la dita ciutat de Barcelona hon stava posentat ab sos criats e familiars com axi ho tenia acostumat mettentse a dormir no despulat mas vestit sobre una cadira. Car apres dinar qui vol dormir e reposar es mes sanitat e millor no posarse en lit mas reposar o dormir no mol mas poch com lo dit Senyor Rey faea sobre una cadira o litera o banc. E dormit e reposat hague e confabulat ab los seus criats e familiars de coses plasents e virtuoses com ho tenia axi acostumat apres del dinar ans ques mettes a dormir e apres axi que dormit hague en lo dit dia circa la una hora apres mig jorn parti del dit palau Episcopal e ana sopar e dormir a la vila de Sent Boy de Lobregat en la qual vila troba ja tots los falcones e munteros de la sua Real Casa quil speraven per darli solaç en cassar axi com la prefata Real Majestat havia ordenat.

N. del E. (1) Como el Cronista Carbonell no llegó a dar la última mano a esta obra, de la que tan solo dejó puestos en limpio de su puño los seis primeros folios, no es de admirar quedase aun en ella alguna equivocación involuntaria, fácil de desvanecer, pero que no corrigió ni hemos corregido, por no faltar a la exactitud del borrador autógrafo que publicamos.
D. Juan I. de Aragón el Grande, de quien aquí se trata, fue indudablemente el hijo segundo y nó primero del Infante de Castilla D. Fernando de Antequera y de Doña Leonor de Alburquerque, llamada la rica hembra, que le dio a luz muchos años antes de que su esposo, a falta de la línea de D. Martin, fuese declarado Rey de Aragón por los compromisarios reunidos en el castillo de Caspe el dia 23 de junio de 1412.
Cenía D. Juan la corona de Navarra por su enlace con doña Blanca, (hja) hija y sucesora de Carlos el noble de aquel reino, cuando murió su padre Don Fernando I de Aragón en Igualada el día 2 de abril de 1416, en cuyos estados sucedió inmediatamente el primogénito D. Alfonso el Sabio, quien, según el mismo Carbonell, al fól. 223 de sus Chroniques de Espanya, contaba entonces unos 15 años de edad, es decir, que había nacido según su opinión en el año 1400 con esta diferencia. A pesar (Apesar) de esto y de reconocer el cronista en D. Alfonso la calidad de primogénito y primer sucesor del padre en Aragón, refiere en este capítulo el nacimiento de D. Juan, hermano segundo al día 29 de junio de 1395, y partiendo de esta primera equivocación, incurre necesariamente en la de dar 84 y medio años con 9 días de edad al rey D. Juan II de Aragón, cuando murió en el palacio episcopal de Barcelona el 19 de enero del de 1479, sin reparar el anacronismo en que incurre por separarse de la opinión general comprobada de haber nacido este monarca de Navarra y Aragón en Medina del Campo el día 29 de junio de 1398, según lo que es evidente, que cuando D. Juan II falleció en Barcelona en 19 de enero de 1479, contaba tan solo 80 y medio años y 20 días de edad, y es admirable que en ella se hallase aun este monarca con vigor bastante para recorrer montes y perseguir liebres y javalíes en lo más riguroso de la estación de invierno, como refiere el cronista.
N. del E. (1) En este capítulo y en el siguiente padeció la pluma del Cronista un desliz, poniendo setembre en vez de deembre, como lo evidencia el mismo testo y lo salvó ya en el 3.°

Capitol II qui tracta de la retgla que tenia lo Senyor Rey en son viure e com ana a cassar al Prat.

E venint lendema que era divendres e comptavem XI del prop dit mes de setembre del any MCCCCLXXVIII levat que fou del lit per lo mati a les V hores com axi acustumas en tal hora per cascun dia levar se del lit e dinar a les VIII o VIIII hores e sopar a les VI e apres circa les X hores de nit se metia al lit tenint tots temps tal regle en son viure. Oida que hac la missa circa les VI hores se parti de la dita vila de Sant Boy e tira la via del Prat hon cassa e axi cassant sen ana a dinar a la vila de Gava. E de continent que hague reposat en son lit apres del dinar cavalcant ab tota la sua gent falconers e muntaria sen torna la via del Prat hon pres solaç cassant e apres en la nit sen ana a sopar e dormir a Castell de feels.

Capitol III qui tracta com lo Senyor Rey fou detengut de puagre en la vila de Citges.

E apres venint lo dissapte que comptavem XII del dit mes de setembre any MCCCCLXXVIII lo dit Senyor Rey de gran mati axi com havia acustumat hoi la missa en la Esglesia de nostra Dona del dit Castell de feels e oida decontinent cavalca ab la dita sua gent e anant per lo cami de Garraf venc a la vila de Ciges hon se dina e trobant se anuyat e fatigat per lo mal cami e montanyes de Garraf lo comença a pendre en los peus la puagre que acustumava haver donantli molta dolor ab alguna poca de febre e destrempament que li sobrevengueren per causa dels quals accidents al cors Real sobrevenguts lo dit Senyor Rey tot lo dit dia de dissapte e lo prop seguent digmenge stech reposant en son lit dins la dita vila e castell de Ciges.

Capitol IIII qui tracta com lo Senyor Rey se atura en la Vilanova de la Gealtruu e com ana a correr una lebra vers lo castell de Cubelles.

E lo seguent dilluns que comptavem XIIII del prop dit mes e any per lo mati oida que hague lo Senyor Rey missa en la vila de Ciges trobant se ja millor de sos accidents (accideuts) jatsia faes molt gran fret e gran vent volgue cavalcar e anar sen com de fet ana a la vila de la Vilanova de la Gealtruu en la qual vila stech assats reposadament tot lo dit dia e nit seguent. E sobrevenint laltre dia que era dimarts e comptavem XV del prop dit mes e any lo Senyor Rey levat que fo decontinent hoi devotament missa es dina raonablement e mes se a dormir. E dormit que hach munta a cavall ab tota la gent de la sua Real Casa qui en companya de la sua Real Majestat se trobava e ana correr una lebra al castell de Cubelles. E quant fo hora tarda aquell mateix dia sen torna a sopar e dormir a la predita vila de la Vilanova en la qual molt reposadament sopa e dormi aquella nit.

Capitol V qui tracta com lo Senyor Rey mata lo porch salvatge en lo terme del castell de Calafell hon lo dit Senyor pres gran fret e sen torna molt mal delitos a la Vilanova.

E no resmenys en lo seguent dia de dimecres que comptavem XVI dies del dit mes de deembre any dit MCCCCLXXVIII lo Senyor Rey se leva per lo mati axi com havia acustumat e oida missa cavalca e anassen a dinar al castell de Calafell en lo terme del qual castell li tenien ja concertat hun porch salvatge lo qual porch lo Senyor Rey ab gran jocunditat mata lo dit dia. E per quant en aquell dia fahia gran fret e molt vent e molt nuvol e plugos lo dit Senyor Rey se refreda es consuma molt. E sentint se axi mal sa e poch delitos parti aquest dia del dit loch hon havia mort lo dit porch e tornasen a la vilanova de Cubelles. E junct que fo a la dita Vilanova sopa aquella nit ab poch delit per ço com nos trobava be per dita rao e aximateix per quant li havia sobrevengut mal de caxal e haver sopat lo dit Senyor Rey se mes en lo seu lit Real ab poch delit e dormi molt poch aquella nit.

Capitol VI qui tracta del mal temps que la Majestat Real hague en lo bosch del castell de Canyelles hon li tenien concertat un porch salvatge e com li fou forzat de retraures en lo dit castell.

Apres seguint se lo dijous que comptavem XVII del prop dit mes e any fou reportat al Senyor Rey com li tenien concertat un gran porch salvatge en lo bosch de Canyelles. E scebut aço de continent lo Senyor Rey se leva del lit monstrant haver bona convalescentia no obstant aquell dia faes gran fret molt nuvolat lo temps e insupportable vent mana li apperellassen de maniar al castell de Canyelles e que li tenguessen la missa presta e la mula per ço que de continent oida la missa pogues cavalcar. E vestit que fo apoch instant hoi la missa. E oida que hac aquela decontinent cavalca e feu lo cami del bosch de Canyelles per anar trobar lo dit porch. E esser junct lo dit Senyor Rey en lo dit bosch troba los Munteros los quals li digueren com lo dit porch que tenien concertat se era algun tant desviat per lo bosch e que fos plasent a la su excellentia no pendre anuig volerse algun poch detenir que prestament ells tornarien trobar lo porch que ja li anaven en rastre. E lo bon prhom de Rey no podent mes sostenir la aspredat del dia ne lo gran vent e insuportable fret que fahia un fort gran accident lo pres que mal son grat descavalca e aqui abrigat lo tengueren una stona quasi per mort tant era lo fret que tenia. E tornant algun tant recrear puja a cavall e lexant lo dit porch e concert seu ana a retraure al dit castell de Canyelles lo qual es de mossen Franci Terre cavaller de Tarragona. En lo qual castell decontinent hi fo arribat troba un gran foch que li fou apperellat per recrear lo cors Real hon stech hun quart de hora per scalfarse que may se poch be scalfar. E stant axi prop del dit foch se dina e manja poch per causa del mal appetit que tenia e nunqua si be lo foch era gran pogue scalfar tant com havia mester ans monstrava que lo fret li crexia. E per ço li covengue mettres en lo lit per reposar empero aquell despres dinar no dormir poch ni molt tant stava fret e lassat.

Capitol VII qui tracta com lo Senyor Rey axi indispost com era sen vingue a Vilafranca de Penedes hon vench en punct de morir.

Poch apres stant axi lo dit Senyor Rey fret y lassat sesforça a cavalcar e no contrestant la sea indispositio e la gran tempeste de vent e de fret que fahia axi a cavall tot be cubert e entocat sen vengue aquell despres dinar a la vila de Vilafrancha de Penades circa les dues hores e descavalca a casa den Terre de la dita vila. E com hagues gran fret lo dit Senyor se mes ab una cadira devant una xemenea que es en la sala de la dita casa en la qual havia gran foch e no podent se prou scalfar per lo gran fret que aquell dia venint del dit castell de Canyelles a Vilafrancha sera mes en la persona de la prefata Real Majestat e no podent lo dit Senyor Rey supportar la gran dolor tenia per causa de la puagra quil havia repres en los peus e maiorment per la gran devotio que tenia a nostra Dona per quant lo prop seguent dia era la festa quis appella la sperança de la dita nostra Dona no volgue sopar mas feu collatio de un troçet de pa e feta que hac la collatio decontinent se mes en lo Real lit hon no pogue dormir sino poch per occasio de la gran dolor quil constranya axi per la puagra dels peus com per la molta dolor de la sua barra que tenia com encara per lo molt fluix de ventre qui li dona salt a causa de la gran fredor que com dit es rebuda havia de ques segui que lo dit Senxor Rey aquella nit vench en punct de morir.

Capitol VIII qui tracta del mal de la barra del Senyor Rey stant en la vila de Vilafranca de Penedes hon se feu venir de Barcelona mestre Gabriel Miro acompanyat de un cyrurgich.

En lo seguent dia del divendres que comptavem XVIII del dit mes e any lo dit Senyor Rey no podent comportar lo gran dolor que tenia en la barra stant axi en la dita vila de Vilafranca de Penades malalt tremes a Barcelona per fer venir a sa Majestat lo magnifich mestre Gabriel Miro mestre en arts e en medecina ciutada de Barcelona metge del dit Senyor Rey acompanyat de un bon cyrurgich de la dita ciutat lo qual mestre Miro per manament de la Real Majestat molt cuytadament ab lo dit cirurgich de Barcelona vengue a la dita vila de Vilafrancha e axi los dits phisich e cyrurgich li miraren la barra e veents al parer llur dintre aquella una esquerda de os del hun caxal lo dit cyrurgia present lo dit physich ab unes tanalles petites de barber tant leuger e delicadament com poch li arrenca la dita esquerda de os e no pas lo caxal axi com volen dir alguns. E stant axi en aquesta forma agreujat lo Senyor Rey la sua Real Majestat certament passa tot aquell dia e nit molt gran perill de morir per causa dels quals accidents lo dit Senyor Rey hague aturar en la dita vila de Vilafrancha per tot lo dit divendres e per tots los dissapte e digmenge immediadament apres seguents.

Capitol IX qui tracta com lo Senyor Rey parti de Vilafranca de Penedes e sen torna a Barcelona ja millorat.

E venint lo dilluns que comptavem XXI del dit mes de deembre any dit lo Senyor Rey trobantse millor se vesti e levat que fonch del lit decontinent hoi missa devotament con fos festa del glorios apostol Sant Thomas e dita que fou la missa cavalca e vench sen a dinar a la vila de Sent Sadorni la qual posseix vuy lo noble mossen Jordi de Heredia criat seu e tot aquest dia e nit seguent reposa la prefata Majestat del Senyor Rey en casa del dit mossen Jordi de Heredia situada dins la dita vila de Sant Sadorni. E lendema que era dimarts e comptavem XXII del prop dit mes e any hoida per lo Senyor Rey la missa sa Majestat parti de la dita vila de Sant Sadorni e vench se a dinar a la vila de Martorell hon reposa tot lo present dia e nit. E lendema que era dimecres e comptavem XXIII del dit mes de deembre oida per lo dit Senyor Rey la missa sa Altesa parti de la dita vila de Martorell e vench se a dinar a la vila de Sant Andreu de la barcha hon se feu la barba e dinat vench sen a sopar e dormir en la present ciutat de Barcelona hon hague en aquella nit e seguent dia una poca dolor de puagra en los peus e dura li fort poch.

Capitol X qui tracta del vellar e oir matines que feu lo Senyor Rey en la vigilia de Nadal e lo cavalcar que feu per la ciutat.

Trobant se dispost pera cavalcar lo Senyor Rey si cavalca apres en los dies de la vigilia e festes de Nadal per la ciutat de Barcelona. E per quant ell era molt devot de la Sacratissima tots temps verge madona Sancta Maria mare de Deu en la dita vigilia de Nadal nos volgue mettre en lo lit ne reposar ans com aquell qui era tot humil e devot dels misteris de la Nativitat del beneyt Jesus e de la sua intemerada e beneyta mare sua madona Sancta Maria se feu dir per los capellans e xandres en la sala maior del dit palau episcopal començant circa les X hores ans de la mija nit de la dita vigilia les matines de Nadal ab algunes cansons honestes e portants alegria de tal nativitat del fill de Deu. E axi lo Senyor Rey en reverentia de Deu e de la sua beneyta mare volgue en la dita sala star e devotament tota aquella nit fins que sobrevengue lo dia. E apres vengut lo dia de Nadal feu celebrar en la sala mateixa del dit palau molt devotament e ab alegria les tres misses les quals ell attentament e ab devotio axi com havia acostumat oir volgue. E oides aquelles per sa Majestat se dina de continent e dinat que fou cavalca e venguesen circa les VIIII hores a la Esglesia hon lesperaven de la dita ciutat. E arribat que fo en la Esglesia començaren lo offici lo qual no gosaren començar fins ell hi fo vengut e stant en la Esglesia monstra la sua Real cara qui solia esser tots temps fresca e colorada molt esblanqueida e alterada que apparia laguessen dessoterrat. En tant que per voler fer ell mes de poder en la septima edat sua appelleda en lati decrepitudo e no planyent la sua persona posar a pluja e a vent e a temps molt fort e destrempat per anar axi com dit es a cassar e apres vellar e no dormir axi com havia acustumat e tenint encara el en si algunes reliquies de la predita malaltia dona del cap al lit en lo dit palau Episcopal hon acustumaba tenir la habitacio sua hon continuament stech malalt fins que passa desta vida en e per la forma seguent. (1) (1) VII sunt etates. Prima est infantia a die nativitatis usque ad VII annum. Deinde usque XIIII est pueritia. Item a XIIII ad XXV annum est adulescentia. Preterea ab ipso XXV anno usque ad XL annum vocatur juventus. Insuper ab ipso XL anno usque aunum .... virilis vocatur ... Postmodum ab ultimo anno ipsius virilis etatis usque LXX annum vocatur senectus. Et complecta ipsa senectutis etate qui est VI etas vocatur alia etas que est VII decrepitudo ubi et amplius non speratur nisi labor et dolor.

Capitol XI qui tracta del principi de la malaltia del Senyor Rey apres que fou recruat.

Lo principi de la malaltia del recruar que feu lo Senyor Rey tornat que fou del cassar en Barcelona fou dimarts en lo introit de la nit e comptavem V del mes de janer del any MCCCCLXXVIIII e clamas molt aquella nit lo dit Senyor Rey de la reuma que tenia ab tos e dormi molt poch aquesta nit e fou li gran ajuda aquella nit lo bon regiment qui li dona lo dit mestre Gabriel Miro qui appellat per la Illustre dona Beatriu infanta de Arago e de Sicilia muller relicta del Illustre Infant don Enrich (1) de Arago e de Sicilia Mestre de Sent Hyago mare del Infant don Enrich duch de Sogorb e Comte de Empories e aximateix appellat per tot lo sacre Consell Real feu a la dita Infanta e Consell aquella nit relatio que lo Senyor Rey tenia gran reuma e tos los quals accidents segons dix al parer seu no venien de bon rael.

(Nota: Sent Hyago : Santiago : Sant Hyago, Tiago, Jaume, Jacme, Jaime, Jacob, Jacobus, etc ...)(1) Memoria tiene quod die veneris tertia mensis julii anno a nativitate Domini MCCCCLXXX... Illmus. dominus Infans Henricus Comes Emporiarum intravit Regium Archivum Barcinone pro videndo illum cum nunquam vidisset.

Capitol XII qui tracta de la indispositio del Senyor Rey e de la relatio feta al consell Real per mestre Miro.

E venint lo seguent dia de dimecres que comptavem VI de janer any dit la gran tos persevera en la Majestat Real e fou prostrat lo appetit de manjar e lo Senyor Rey feu dues cambres. Es ver que V dies ja abans del dit dimarts qui es principi de aquesta malaltia lo dit Senyor Rey hague molt fluix de ventre en tant que en una nit e meytat dun dia dels dits V dies feu VIII cambres. E aquest flux declinava a una specia de malaltia appellada en lati lianteria lo qual fluix fon per bon regiment corregit del esser del qual Senyor Rey fou feta relatio a la dita Illustre Infanta e Consell Real per lo dit mestre Miro lo dit dia de dimecres dient com ell nos altava molt de aquest proces que tenia la malaltia del Senyor Rey.

Capitol XIII qui tracta del proces (delproces todo junto) de la dita malaltia.

Quant vench lo dijous que comptavem VII del dit mes de janer sobrevengue a la Majestal Real apres mig dia febre ab fret precedent e durali la febre XIIII hores. En tant que lo dit mestre Gabriel Miro feu relatio a la dita Illustre Infanta e Consell Real que certament lo Senyor Rey se encruscava.

Capitol XIIII qui tracta del proces mateix e del pronostich de aquell.

En semblant manera sobrevengue en lo divendres que comptavem VIII del dit mes de janer al Senyor Rey la dita febre perseverant hi tots temps tos ab alguna difficultat de arrancar aquella tos e foren ordenats axarops e let convenients a la dita malaltia e en aquest dia fouli administrat un crestyli per quant lo dit Senyor Rey era molt dur de ventre e no podia exir a cambra e pres que hac lo dit crestili feu dues cambres. E visitat lo Senyor Rey per lo dit mestre Miro en aquest dia lo dit mestre Miro faent relacio a la dit Illustre Infanta e al Consell Real dix en presentia de tots que consyderada la febre e la multitud de la materia fleumatica congregada en los pits del Senyor Rey la qual debitament no podia expellir e encara considerada la decrepitud del Senyor Rey e altres particularitats de la dita malaltia ell certament pronosticava e judicava esser la Majestat Real en molt gran perill de morir de aquesta tal malaltia.

Capitol XV qui tracta del proces mateix de la dita malaltia.

Dissapte apres seguent que comptavem VIIII de janer any dit en lo Senyor Rey se monstra la febre pus fort ab la tos e noy hague hora del dia que romangues quiti. Era aquesta febre pudrida appellada quottidiana entremesclada de que lo dit dia per lo dit mestre Miro fou feta a la dita Senyora Infanta e Consell Real semblant relatio de la prop dita stant en la opinio de star en gran perill de morir la prefata Majestat Real.

Capitol XVI qui tracta com mestre Miro demana que li fossen associats los millors metges quis trobassen per quant lo Senyor Rey stava en gran perill de morir e de la collatio ques tenc per raho de aquest tant gran perill.

Venint lo digmenge que comptavem X de janer any dit MCCCCLXXIX considerat lo perill en que stava lo Senyor Rey per causa de la sua malaltia que de dia en dia anava pijorant instant e requerint ho lo dit mestre Gabriel Miro fou convocat en lo dit palau Episcopal en presentia de la dita Senyora Infanta lo Consell Real ab los magnifichs Consellers de Barcelona e diputats del General de Cathalunya e molts daltres notables e generoses persones. E aqui fou feta relatio per lo dit mestre Miro denunciant esser gran perill de mort molt evident en lo cors Real e per ço lo dit mestre Miro supplica de continent la dita Infanta e tot lo dit Consell que li fossen applicats e convocats en aquesta malaltia tots los millors metges quis trobassen axi dins la dita ciutat de Barcelona com fora la dita ciutat. E de continent los dits Consellers de Barcelona se proferiren de fer tot ço e quant la prefata Majestat hagues mester en medecines e metges e de vellar e tenir a prop la prefata Majestat ab alguns prohomens ciutadans de la dita ciutat. E de fet a instancia dels dits Consellers de Barcelona en la nit del dit digmenge vengueren a la cambra hon reposava lo dit Senyor Rey molts metges de la dita ciutat per visitar la Real Majestat e consellar en lordenar de les medicines e regiment del dit Senyor Rey. E aqui aquella nit fou tenguda gran collatio per lo dit mestre Miro ab los dits metges e hagut entre ells consell foren proseguits e dats alguns remedis a la Majestat Real segons ja eran stats ordenats per lo dit mestre Miro e no resmenys tots los dits metges foren concordables e no discrepants en lo pronostich dessus dit ço es de morir lo Senyor Rey de aquesta malaltia loant los remeys en aço ja applicats e applicant ni altres. E los dits Consellers acompanyats cascu de dos prohomens ciutadans vellaren cascuna nit lo dit Senyor Rey fins lo dia que passa desta vida partints entre ells lo dit vellar e acompanyar com dit es un Conseller ab dos ciutadans prohomens.

Capitol XVII qui tracta de la denuntiatio feta al Senyor Rey per mestre Miro que faes tot orde de Christia e de la resposta que feu lo Senyor Rey e com se confessa.

Apropinquantse axi lo Senyor Rey a la mort quant vench al dilluns prop seguent que comptavem XI del dit mes de janer lo dit mestre Miro supplica la Majestat del Senyor Rey que attesa la sua infirmitat e senectut e la pratica e obligatio dels metges qui es de persuadir e conduir los patients apres dues vegades que han visitat aquells en confessar e rebre los altres sacraments de Sancta Mare Esglesia altrament llur visitatio deu cessar per ço que nostre Senyor Deu sia venerat e temut e lo patient qui axi primer recorrara a Deu aconseguesca de anima e de cors curatio fos merce sua de confessar e reebre tots los altres sacraments de la Esglesia que a bon christia se pertany. Car lo misericordios nostre Senyor Deu qui es metge sobre tots los metges li restituira la sanitat dient li que per aço la sua Altesa non prengues alteratio e que li perdonas. E feta la dita denuntiatio decontinent lo Senyor Rey respos que prenia pler en totes les dites paraules per quant procehien de bon çel e amor e de bon vassall e proisme e si lo contrari hagues fet ho reputara a desservey. E axi no divertintse en altres coses mana que molt prest anas algun uxer al Monastir de Framenors de la present ciutat de Barcelona e que li fes venir lo predit Reverend mestre March Berga qui es gran mestre en theologia e home molt honest virtuos e de gran scientia e de fet lo dit dia mateix lo dit Senyer Rey se feu venir lo dit mestre Reverent e confessas ab ell molt devotament e per lonch spay que stech en la confessio.

Capitol XVIII qui tracta del pronostich de la dita malaltia e del combregar del Senyor Rey e com es canonge de Barcelona e de Valentia.

E seguintse lo dimars que comptavem XII del dit mes e any tots los dits metges ensemps ab dos metges jueus molt scients e pratichs en medecina los quals demanats per los dit Consell Real als dits Consellers de Barcelona vengueren a carrech e instantia de la dita ciutat foren ajustats en la cambra hon lo Senyor Rey reposava e en presentia de la dita Senyora Infanta e Consell Real digueren e feren relatio que tots concordablement perseveraven en lo dit pronostich e aqui en un mateix instant continuaren llurs receptes e medicaments. E axi en lo mateix dia lo dit Senyor Rey dellibera reebre lo cors precios de Jesu-Christ e per ço decontinent li fou apportat per lo venerable honest e devot prevere beneficiat en la Seu de Barcelona mossen Bernat Planas acompanyat lo dit precios cors de Jesu-Christ de una solemne e honorable processo de tots los venerables canonges de la dita Seu per quant lo dit Senyor Rey era canonge de la dita Seu com per privilegi apostolical lo qui es Rey de Arago e Comte de Barcelona es canonge de la dita Seu e encara de la Seu de Valencia e reeb la portio canonical de canonge. E noresmenys acompanyat de molts venerables beneficiats de la dita Seu. E arribada que fou la dita processo en la cambra hon lo Senyor Rey reposava hon hi eren presents los Illustres nets del dit Senyor Rey e la dita Illustre Senyora Infanta e tot lo dit consell Real e lo dit reverend mestre March Berga confessor del dit Senyor Rey e mestre Jacme Rois e frare Pere Gilbert mongos de Poblet loctinents del Elmoyner del Senyor Rey com tots temps lo abbat de Poblet del orde de Cistells sia Almoyner e lo abbat de Sanctes Creus capella maior del Sermo. Rey de Arago qualsevol que sia. E axi mateix hi foren presents mestre Joan Marques del orde de Sant Domingo mestre Gabriel dez Clapers canonge e domer de la dita Seu mestres en theologia de molt honesta vida e de gran scientia e fama. E axi mateix hi foren presents los honorables Consellers de la dita ciutat de Barcelona e moltes altres reverendes nobles magnifiqus e notables persones lo dit mossen Planas demana si lo dit Senyor Rey era dispost en reebre lo cors precios de nostre Senyor Jesu-Christ e respost que per causa de la gran idispositio que tenia lo dit Senyor Rey en los pits e la gran tos la sua Real Majestat deliveraba solament adorar lo dit precios cors de Jesu-Crist. E axi de continent en presentia dels dessus dits lo dit Senyor Rey axi com a bon christia adora aquell ab gran reverentia e lagremes en tant que ans del adorament dix lo dit Senyor Rey e proferi de la sua boca tantes orations e paraules de gran devotio que no era algu en la dita cambra per dur cor que tangues que no ploras e hagues pietat de tant excellent Majestat e virtuos e bon Rey e Senyor.

Capitol XIX qui tracta del dia quels canonges de la Seu portaren lo vel de nostra Dona al Senyor Rey (1).
N. del E. (1) Todavía se custodia esta sagrada reliquia en la sacristía de la Catedral de Barcelona.

Apres venint lo dimecres que comptavem XIII del dit mes de janer e lo dijous que comptavem XIIII del dit mes tots los dits metges congregats en la dita cambra Real en presentia de la Senyora Infanta e del Consell Real digueren e faeren la relatio semblant a la prop dita stants e perseverants en lo dit pronostich. E en lo dit dia de dijous lo dit Senyor Rey demana li fessen aportar lo vel de la Sacratissima e tots temps verge madona Sancta Maria mare de Deu de la qual ell era molt devot en tant que decontinent fou denuntiat als canonges de la Seu de Barcelona e tots ells ab solemne processo e acompanyats de molt gran nombre de beneficiats de la dita Seu vengueren en la cambra hon reposava la Magestat Real e aqui li monstraren lo vel de nostra Dona lo qual vel ans de besar aquell lo dit Senyor Rey proferi e dix moltes devotes e santes paraules plorant e suspirant e ab tanta de devotio que tots los circunstants provocava a plorar e a pregar lo beneyt Jesus Salvador nostre per lo dit Senyor Rey en tant que no era sino un gran trencament de cor veure una tanta Real Majestat axi vivament e devota parlar plorar e suspirar.

Capitol XX qui tracta de la denuntiatio feta al Senyor Rey que fes testament e ordenas de les coses temporals pus era ja passat per les spirituals.

E tornada que sen fo la dita processo ab lo dit vel a la Seu decontinent sens divertirse en altres coses la dita Senyora Infanta mestre March Berga confessor del Senyor Rey e lo noble mossen Rodrigo de Rebolledo Camerlench maior del dit Senyor Rey e algunes altres persones del Consell Real qui alli se trobaven presents supplicaren la Majestat Real que attes havia reebut los sagraments de la confessio e de la Eucaristia e recorregut a Deu e a nostra Dona e attesa la sua indispositio restava ara disposar e ordenar de sos regnes terres bens e senyories car axi faent ho satisffera al orde que cascun bon christia deu (den) tenir quant Deu lo visita ço es primer provehir a la anima e apres al cors e a les coses temporals e en aquesta manera fora loat e beneyt lo creador quil havia format e aconseguira pus prest sanitat en la anima e en lo cors. E dites aquestes paraules lo Senyor Rey respos que ja en dies passats pensant morir e no volent ho sperar al derrer punct havia ordenat en poder de mossen Joan de Coloma secretari seu la sua ultima voluntat e testament empero per quant li occorrien algunes coses ordenar mes avant per salut de la sua anima e utilitat de tot lo poble que Deu li habia commanat e pus a quescu es licit testar e fer son testament e codicils e aquells mudar fer e abolir una e moltes vegades fins al pas de la mort per ço ell havia delliberat per descarrech de sa conscientia loar e approvar dit son testament e fer de nou alguns codicills qui satisfaessen totes e sengles coses per sa Majestat omeses posar e fer scriure en lo dit testament e de fet feu tres o quatrc codicils en poder del dit mossen Coloma en los quals entre les altres coses ha disposat que alguns bens de la Esglesia dels quals lo dit Senyor Rey sera planit fossen tots restituits e feu vot aqui en presentia dels dessus dits que si nostre Senyor Deu li tornava la sanitat may pus levaria un pel a la Esglesia car daqui avant volia e ordenava que les coses qui eran de Cesar fossen de Cesar e les coses que eran de Deu fossen de Deu. E no resmenys lo dit Senyor Rey en los dits codicills regonegue tots sos criats familiars e servidors manant los fosen consignats de sos bens CXX millia florins. E ab dits codicills commana aquells com a bons e fidelissimos servidors al dessus dit Illmo. fill seu Rey de Castella.

Capitol XXI qui tracta del proces de la dita malaltia.

E lo divendres seguent que comptavem XV del dit mes de janer los dits metges faeren semblant relatio al dit Consell Real del qual era cap la dita Senyora Infanta stants e perseverants en lo pronostich dessus scrit.

Capitol XXII qui tracta de la conclusio feta entre los metges que lo Senyor Rey havia a morir e en breu temps.

Quant vench en lo dissapte seguent hora ja molt tarda e de nit que comptavem XYl del dit mes de janer los dits metges tengueren collatio molt strela en lo dit palau Episcopal e faeren entre ells conclusio que en lo dit Senyor Rey apparien molls senyals de mort e per ço era de pronosticar que necessariament havia morir e en breu temps. E axi decontinent aquella nit per los dits metges fou denuntiat al Consell Real.

Capitol XXIII qui tracta de la relatio feta al Consell Real per los metges que fos denuntiat al Senyor Rey que ell havia a morir en breu e que reebes lo sacrament de la extrema unctio. E com per aquesta vegada no li gosaren parlar sino de la extrema unctio. E de la resposta feta per la Real Magestat.

Seguint se lo digmenge que comptavem XVII del dit mes de janer lo dit Senyor Rey persevera en la dita sua malaltia ab la apparitio dels dits signes e evident demonstratio e per ço los dits metges que aquell dia de digmenge circa les VIII hores ans de la mija nit foren congregats en lo dit palau Episcopal hon tengueren llur colatio conclogueren entre ells en presentia del dit Consell Real que pus a nostre Senyor Deu era plasent de appellar al seu regne en breu lo Senyor Rey li fos denuntiat per salut de la sua anima tot lo seu esser dient li clarament que reebes lo sagrament de la extrema unctio e ques affarras ab la sacratissima passio de Jesu Christ com ell fos mortal e no podia campar de aquesta malaltia la qual realment era malaltia natural e no altra segons tots concordes digueren. E llavors tots los del dit Consell Real stigueren molt trists e torbats e romangueren en gran pensament si fora be fet ne rahonable portarli tal missatgeria ni qui fora lo missatger de aquella. E axi conclogueren que ab debites circunstancies li fos parlat sol de la extrema unccio dientli si sa Majestat com fos manester fora contenta li fos administrada aquella confortant e mettentlo en bona sperança. E feta la dita conclusio circa les VIIII hores de la dita nit decontinent stants en gir e entorn del lit Real hon reposava lo Senyor Rey la dita Senyora Infanta e los Illustres nets del Senyor Rey e quasi tots los del consell Real e hun conseller de la dita ciutat que acompanyat de dos ciutadans prohomens hi vellaba lo dit Reverend mestre March Berga confessor del Senyor Rey acompanyat dels Reverends ja dessus dits mestre Jacme Rois e mestre Joan Marques denuntia al Senyor Rey com era de molta virtut e efficatia lo sagrament de la extrema unccio dientli ab moltes debites pertinents e apropiades rahons e ab les circunstanties necessaries si li fora plasent reebre lo dit sagrament. E lo Senyor Rey axi com a bo e catholich christia respos decontinent molt virilment e ab constant animo que tal sacrament a ell playa molt reebre e pregava a ell qui aquell li havia denuntiat que quant conegues fos hora ley faes venir car per axo ell no sespantava de la mort car scebia be que communa cosa es morir e per ço tota la sua confiança era en Deu *o qual supplicava humilment li alargas la vida per be a fer o hon volgues que axi prest moris li donas clara conexença de la mort e de les sues faltes e defalliments conformantse en tot e per tot sempre ab la voluntat de Deu. E axi passada la mija nit lo dit Senyor Rey ab molta attentio e devotio reebe lo dit sant sacrament de la extrema unccio responent ell mateix sens instructor a totes les coses necessaries de aquest sacrament e per cascuna vegada que lo nom de Jesus era anomenat lo dit Senyor Rey ab lo polzo de la sua ma dreta faea lo senyal de la creu e aquell reverentment besava en tant que haver fet ell aquest senyal de la creu e besat per moltes vegades defallint li la virtud que ja nos podia acostar sino ab gran treball lo polço a la boca encara lo dit Senyor Rey per la gran devotio que tenia de besar e adorar la creu quant hoya nomenar lo sant nom de Jesus se perforçava de inclinar lo cap per ferli honor e reverentia. E axi mirants e attenents tots los circunstants aquesta forma de receptio del dit sacrament de extrema unccio tant devotament e catholica feta per la Majestat Real tots de un acort digueren e conegueren que lo dit Senyor Rey tenia tota la sua pensa en Deu convertida hon monstrava certament haver avorrit totes les coses vanes e transitories de aquesta vida mundana e esser en stat de gratia.

Capitol XXIIII qui tracta de la conclusio feta altra vegada per los metges que lo Senyor Rey no podia molt viure e que per algu del consell Real aço li fos revelat per que millor se preparas a ben morir.

Com vengue lo diluns seguent que comptavem XVIII del dit mes de janer any dessus dit consyderants los dits metges en lo dit palau Episcopal congregats que en lo dit Senyor Rey eran tants senyals qui necessariament denuntiaven mort al Senyor Rey de la qual per los dits senyals ells veen clarament que sa Majestat no podia campar de aquesta malaltia e staven admirats com tant se differia la mort per star lo Senyor Rey ja havia dos dies axi mal e en tal punct e fora tota sperança. E per ço haguda primer collatio de aquestes coses entre los dits metges fou conclos que clarament ab debites circunstanties fos revelat per algu del consell Real al Senyor Rey que los metges lo daven per mort e que non tenien sperança alguna e aço hagues per cert persuadint lo a ben morir e tenir la sua pensa tota en Deu e avorrir totes cogitations si algunes lo dit Senyor Rey tenia en les coses mundanes.

Capitol XXV qui tracta de la conclusio feta en lo consell Real qui faera la ambaxada al Senyor Rey que havia prest morir e del ambaxador en aço elet.

E feta la dita conclusio dels dits metges decontinent fou congregat e celebrat en lo dit palau Episcopal tot lo consell Real sobre lo qui seria aquell qui tal nova aportara a la Majestat Real e com molt haguessen parlat fou entre ells conclos nemine discrepante que de la dita nova fos lo missatger e embaxador al Senyor Rey lo molt magnifich mossen Joan Pages cavaller doctor e vicicanceller del dit Senyor Rey lo qual decontinent manifestas la dita nova al Senyor Rey en presentia del Reverend mestre March Berga confessor del dit Senyor Rey e en presentia dels altres qui eran del dit consell Real.

Capitol XXVI qui tracta de la acceptatio de la dita ambaxada e com aquella fou feta al Senyor Rey ab clara denuntiatio que havia en breu morir de aquella malaltia.

E lo dit Vicicanceller tement no agreviar tanta Majestat e quasi volent recusar tal empresa e ambaxada sobre de prechs e per quant era stat axi delliberat en lo dit consell Real pres en si mateix gran sforç en mettre en executio tal ambaxada confiant de la gratia del Sperit Sant quil illuminaria en explicar ab debites circunstanties les coses contengudes en les instruccions verbalment per lo consell Real a ell fetes de denuntiar al Senyor Rey com ell havia a morir de la dita malaltia e en breu temps que per ventura no visquera un dia. E axi aquest dia de dilluns en presentia del dit consell Real lo dit Vicicanceller explica al dit Senyor Rey ab moltes debites circunstancies la dita ambaxada dient li entre les altres coses (se lee ceses). «Senyor del queus he a dir e explicar en presentia de aquests Illustres reverends nobles espectables e magnifichs Senyors vos ne deman perdo car a mi es forçat desenganar V. M. axi com oireu. A nostre Senyor Deu plau appellar vos a la gloria de paradis e traureus de aquesta miseria mundana com los metges al consell Real e a mi ho hajen axi divulgat no trobants medecina alguna vos pusca valer ne ajudar sino la misericordia de nostre Senyor Deu quius vol collocar en lo seu Sant Regne e han volgut Senyor yous ho digues axi clar e distinctament per ço que vos Senyor postposant totes cogitations e pensaments sin teniu en les coses transitories de aquest mon e no havent sperança en la vida del cors vos aferreu ab la sacratissima passio de aquell Senyor Jesu-Christ ver Deu e ver home queus ha tant carament comprats ab la sua preciosissima sanch car merits vostres ne altres nous poden portar a paradis sino tantsolament los merits de la sacratissima passio sua. E vos Senyor preneu aquesta mort ab molta patientia e ab esforç com a bon christia faent graties a Deu com vos ha fet viure tant longament en vostres terres e Regnes en les quals lexau glorios e bon fill Rey Senyor e successor e fentli aximateix moltes graties com vos ha dat spay de reebre tots los sacraments de Sancta mare Esglesia e haver conexença de vos mateix que (qne) no es poca gratia. »

Capitol XXVII qui tracta de la singular e catholica resposta que feu la Majestat del Senyor Rey com li fou explicat que havia en breu morir e del replicat que li fou fet e com hi satisfeu la Real Majestat.

E explicada la dita ambaxada de la mort decontinent lo dit Senyor Rey ab gran sforç e animo constant respos e dix que certament ja ell conexia que de aquella sua malaltia havia de morir e axi que pus nostre Senyor Deu ho havia axi disposat que ell no havia a dir altra cosa sino fiat voluntas tua e conformarse en tot e per tot ab la voluntat divina reputant a gran fidelitat esser li feta tal denuntiatio de la mort la qual ell prenia ab molta pacientia e tenia gran fe e confiança en lo Senyor beneyt quel havia creat que pus axi havia ordenat de ell no mes viure en aquest mon lo collocaria en bon loch per merits de la sua sacratissima passio e nol puniria segons los peccats e demerits seus innumerables. Mas usaria vers ell de la sua acustumada clementia e pietat axi com fins açi havia usat. E aquesta ambaxada de morir en breu fou al dit Senyor Rey tant accepta que per aquella non pres alteratio alguna ans la dita resposta feu axi com es dit ab tant sforç constant e viu animo que mes dir nos poria. Dient encara mes avant al dil Vicicanceller que de tal ambaxada ne denuntiatio no li volgues demanar perdo car a gran servey e complacentia ley reputava e que ell dit Vicicanceller no dubtas en aquest transpas de la mort la sua Majestat spantar se per quant tota la sua pensa era en Deu e tenia ferma confiança en ell e en la sua sacratissima mare advocada dels peccadors que maligne sperit algu no haguera poder sobre ell ne sobre la sua anima la qual ell commanava a son Senyor e Redemptor. E lavors lo dit Vicicanceller replicant dix molt humilment e ab gemechs senglots e veu piadosa. «Ha Real Majestat e mon bon Senyor bon dia ha vengut a vostra gran Senyoria com teniu tanta constantia e bon proposit en morir e voler lo que Deu vol placia aldemenys a V. R. Majestat de pregar nostre Senyor Deu per mi. » Al qual Vicicanceller lo dit christianissimo e bon Rey e Senyor nostre ab gran sforç e molt piadosament respos e dix. «O vos Vicicanceller los vostres loables e bons serveys ja preguen Deu per vos.»

Capitol XXVIII qui tracta del acte e contemplatio molt singular que feu lo Senyor Rey tenint abrassat lo Crucifix plorant e suspirant.

E acabat lo dit rahonament lo dit Senyor Rey monstra esser cansat e dix al dit Vicicanceller e als altres aqui circunstants que ell los pregava lo lexassen un poch reposar per quant ell volia assajar si poguera dormir. E axi lo Senyor Rey stech que no parla per spay de una hora e mija en tant que fou vist a tots los circunstants que dormia. E pasat lo dit spay del dit repos lo dit Senyor Rey sens altres paraules precedents demana la creu gran stant sobre laltar qui era bastit assats prop lo lit hon reposava lo dit Senyor Rey en la qual creu era la imatge e figura del Crucifix e aquella ab gran devotio e plorant ell besa e les mes apres entre los seus pits e brassos continuament orant e demanant a nostre Senyor Deu venia de sos peccats ab molts grans suspirs gemechs e lagremes e ab tanta devotio e manera que nos poria dir ne scriure. E certament fou aquest acte o manera de orar tant piados e de tanta devotio e contrictio que no era algu per poch o gran que fos en la cambra hon lo dit Senyor Rey jahia malalt que no sanglotejas e ploras. Axi que fou necessari dir al dit Senyor Rey que lexas la dita creu e reposas per algun spay car apres com hora fora la tornara cobrar. E de fet lo Senyor Rey se leixa del orar e feu tornar la creu en son loch.

Capitol XXVIIII qui tracta del manament fet per la Majestat Real a son Secretari que scrivis una epistola axi com lo Senyor Rey li diguera.

Subseguides axi catholicament e piadosa les dites coses decontinent lo dit Senyor Rey demana mossen Joan de Coloma secretari seu al qual mana que aqui de continent en presentia sua scrivis una epistola la qual la sua Altesa volia fos tremesa decontinent al Illustrissimo don Ferrando fill seu Rey de Castella e primogenit de Arago. E decontinent lo dit mossen Coloma pres la ploma e scrivi la dita epistola en lengua castellana axi com lo Senyor Rey li deya e ordenava de mot a mot. Aço fou cosa de gran maravella et Dei donum que stant axi lo dit Senyor Rey vexat e prop lo terme dels seus derrers dies se recordas en tanta manera del dit Illmo. Rey don Ferrando fill seu ordonant e faent scriure axi catholicament e be tot lo que li volia dir en presentia. Aquesta epistola fora stada molt pus piadosa e millor ordenada si lo dit Senyor Rey fos stat constituit en major dispositio e convalescentia la qual epistola axi ordenada per lo dit Senyor Rey es del tenor seguent (1).
N. del E. (1) Esta carta la recibió su hijo D. Fernando en el lugar de Cassares del Reino de Castilla, y en el mismo después de breves días la noticia de la muerte de su Padre.
Veáse la 2.a coluna del fól. 249 de las Chroniques de Espanya del mismo autor, en cuyo lugar copia también esta carta en castellano, poniendo en seguida una exortacion a los Reyes, Príncipes y Señores de vivir bien.

Epistola en vulgar castella tremesa per la Majestat del Senyor Rey al Illustrissimo don Ferrando Rey de Castella e primogenit de Arago fill seu en la qual li dona la paternal benedictio:

Serenissimo Rey nuestro muy caro e muy amado fijo. Pues a la divina Majestat es plaçiente que en nuestros dias no vos veamos que era la cosa despues de la salvation de la anima por nos mas desseada por aquesta carta que sera como postrero comiate entendemos fazer el officio de padre a quien nuestro Senyor por su infinida bondat ha dado fijo tan obedientissimo e de tanta virtut y excellentia. Recebido havemos por special dono de quien tene el poder los sanctos sacramentos de la Esglesya e fecho todos ordenes de christiano no con aquella contriccion e arrepentimiento que deviamos por ser tan grandes las offensas que fecho le havemos e tan poco el reconocimiento de tantas e tan senyaladas gratias como de su omnipotontia havemos recebido mas segund ha podido alcançar la fragilitat nuestra confiamos empero en la summa clementia suya que por aquel derramamiento de sangre que por nosotros peccadores fizo en el arbol de la vera cruz haura misericordia deste su siervo que es tierra e figura de sus manos e no querra con el entrar en juizio pues es cosa cierta que ante tal juez ninguno justificar se puede. Fijo ya podeis consyderar en el puncto en que stamos que ni regnos ni subditos ni potentias algunas humanas por grandes que sian ayudar ni valer nos pueden salvo aquel Creador e Redemptor del mundo en cuyas manos stamos y es este passo tal que querriamos haver seydo uno de los mas infimos hombres de nuestros regnos e senyorios. Recordat vos pues que quando a el sera plaziente haveys de venir a esto mesmo e que vos dolra lo que en offensa de nuestro Senyor fecho haureys de dolor tal que en sanidat cogitar no se dexa y assi mesmo del bien que habreys podido fazer e no haureys fecho. Vengaus en la mente de quanta grandeza son los regnos e senyorios en que soys e haveys de ser inmediato lugarteniente suyo e que quanto son mayores mayor e mas strecho sera el cuanto que dellos le haveys a dar. No vos enganye el mundo como faze a los mas que en qualquiere edat sean siempre piensan haver tiempo a emendar sus faltas. Levat siempre ante los ojos el temor de Dios e passen vos alguna vez en el dia por la memoria los tan grandes dones e gratias que fecho vos ha por que conosciendo le soys grato vos faga fazer su sancta voluntat. La justicia sobre todas cosas sea el spejo de vuestre corazon faziendo la sin exception de personas. La defension de la fe catholica y de la Iglesya Sancta de continuo se vos represiente los regnos e subditos conservat en paz y en justicia sin injuria del proximo evitando quanto al mundo podays todas guerras y discensiones e no vos olvideys la humildat que es cosa acceptissima a nuestro Senyor que por sola aquella la gloriosissima Virgen Maria merecio ser madre suya. E por no divertir nos (entretenernos) mas en las cosas del mundo con la presente vos damos nuestra paternal benediccion supplicando a la immensa potentia que de su mano sanctissima vos bendiga e la benediccion suya e nuestra sean siempre con vos por que como buen Rey e catholico principe rijays e governeys los Regnos e tierras a vos encommendados de manera que rendays buena razon a nuestro Senyor de los talentos que vos ha dado e vuestros dias sean fechos luengos sobre la faz de la tierra a su sancto servitio e veays fijos de vuestros fijos fasta la tercera e quarta generation e adveniendo el termino por el statuido vos colloque en su sancto Regno al qual plega levarnos por su sancta misericordia. A nuestro Secretario havemos encommendado vos diga cierta cosa en fe de su officio e por la crianza que del havemos fecho sea le dada entera fe. E guardeos nuestro Senyor como tiene el poder. Dada en Barcelona a XVIII de janero Mil CCCCLXXIX (1).
N. del E. (1) Aunque el autor tacha en su manuscrito la traducción que hizo de esta carta al vulgar catalan y dice en una nota: < Es demes posar en catala la dita epistola e per ço es liniada> nos ha parecido conveniente copiarla, para que de su comparación con el original se deduzca el profundo conocimiento que tenía de ambos idiomas, en una época en que el castellano era bien poco conocido en Cataluña.

«Serenissimo Rey nostre molt char e molt amat fill. Pus a la divina Majestat es plasent que ara en nostres derrers dies nous vejam com aço fos cosa apres la salvatio de la anima per nos mes desijada. Per aquesta epistola que sera lo derrer comiat que prenem de vos entenem per offici de pare al qual nostre Senyor Deu per sa infinida bondat ha dat fill tant obedientissimo com sou vos e de tanta virtut e excellentia dotat notificam vos com havem reebut per special gratia de nostre Creador e Senyor quin te lo poder los sants sacraments de Sancta mare Esglesia. Axi que havem fet tot orde de christia no empero ab aquella contriccio e dolor de cor que deviem per esser tan grans les offenses que contra la Majestat divina perpetrat havem e la conexença tan poca de tantes e tant assenyalades graties les quals de la sua omnipotentia havem reebut mas ab aquella major humilitat e devotio que la fragilitat nostra nos ha companyat confiam empero en la sua gran clementia e tenint tota la sperança de nostra salvatio fundada en la sua sacratissima passio axi que per aquell scampament de sanch que ha fet en larbre de la Vera Creu per nosaltres peccadors haura misericordia de nos minimo servent de la sua divinal Majestat qui som terra e figura de ses mans e no volra entrar ab nos en iuy com sia cosa certa que devant tant e tan poderos juy algu qualsevulla sia justificar nos pot. Vos fill meu molt char ja podeu consyderar en lo punct en que nos ara stam que ne regnes ne subdits ne potenties algunes humanes per grans que sien ajudar e valer nons poden sino tantsolament aquell Creador e Redemptor del mon en les mans del qual tots stam (no hay punto o no se ve) E no sens gran dolor de cor referim com aquest transpas de la mort es tal que volguerem e estimarem esser stats hu dels mes inferiors e subdits homens dels nostres regnes e senyories per quant non haguerem dar ne retre tan gran compte a Deu com havem. Recordam vos Rey e fill nostre molt char recordam vos que quant a Deu sera plasent vos haveu a venir en aço mateix e no sabeu quant ne a hon ne com e llavors vos dolra tot ço e quant en offensa de nostre Senyor Deu fet haureu de tal manera que en sanitat dir e cogitar nos poria e aximateix del be que haguereu pogut fer e no haureu fet. Vinguen vos donchs Rey e fill nostre molt char aquestes coses totes a la pensa e encara sovint vullau recordar de quanta grandesa son los regnes e senyories en que sou ara constituit e sou inmediat loctinent de Deu e que quant son majors major e mes stret sera lo compte que de aquells li haureu a donar nous engan lo mon com fa a molts homens qui en en qualsevol edat sien tots temps pensen haver temps en smenar llurs faltes mas teniu tots temps devant vostres ulls lo temor de Deu que es principi e saviesa e passen vos algunes de vegades lo dia per la memoria los tan grans dons e graties que lo Senyor beneyt e Creador del mon fetes vos ha car havent vos conexença de aquests dons e graties li sereu agradable e molt accepte eus fara fer tots temps la sua voluntat. La justitia sobre totes coses sia lo miral e figura del vostre cor faent aquella sens acceptio de persones e nous oblit per res la defensio de la fe catholica e de la Esglesia militant e continuament amau los regnes terres e subdits vostres e teniu e conservau tots aquells en pau concordia e justitia sens injuria del proisme exhortant vos que avorriau tant quant vos sera possible totes guerres e dissentions e nous oblideu per res la humilitat la qual es molt accepta a nostre Senyor Deu car per aquesta sola la sacratissima e tots temps verge madona Sancta Maria advocada nostra e de tots los peccadors meresque esser mare de Deu. E per no divertirnos mes avant en les coses del mon ab tenor de la present vos donam nostra paternal benedictio supplicant lo Senyor e Rey dels Reys que de sa ma sanctissima vos beneesca e la benedictio sua e nostra sien tots temps ab vos e sobre vos a fi que com a bon Rey e catholich princep e Senyor pugau regir e governar tots los regnes e terres que teniu per Deu en commanda en tal forma que de aquests bens de fortuna pugau dar bona rao e compte a nostre Senyor Deu. Los vostres dies sien fets lonchs ab beneventurança sobre la faç de la terra e al seu sant servey e queus vejau fills de vostres fills fins en la terça e quarta generatio e quant vendra a vos lo terme de la mort lo qual Deu vos ha ja constituit li placia dar vos esforç contra les temptations del dimoni e fer tot orde de christia collocant la vostra anima en lo seu eternal regne lo qual a nos peccador per merits de la sua sacratissima passio nos vulla dar e no punir nos segons nostres peccats com ell no vulla la mort del peccador mas ques convertesca e visca. A nostre Secretari havem commenat queus diga certa cosa en fe de son offici e per lo nudriment que dell havem fet sia li donada plenissima fe e crehença. Dada en Barcelona a XVIII de janer del any de la nativitat de nostre Senyor Deu MCCCCLXXIX > (1)

N del E. (1) En el Memoriale n. 49 fól. 500 v., donde pone una copia de esta carta en castellano, añade Carbonell la siguiente nota. « Aquesta letra yo Pere Miquel Carbonell he esplanada e traduida en lengua cathalana affeginthi alguns mots qui certament segons los qui si son trobats com lo S. Rey la mana fer son procedents e encara altres de mes ponderositat e devotio de la Majestat Real qui ha finat sos derrers dies tan gloriosament que nos creu que may Rey de Arago passas desta vida millor. E aço he fet per quant desliber mettre aquella en la obra que fas de tots los actes quis son seguits en la malaltia e mort del dit S. Rey e encara en la sepultura la qual li es stada feta tant solemnement e piadosa com may sia stada fete a Rey. Cuius anima in pace requiescat. >

Ordinatio Regis Petri III.

Vide in regesto Gratiarum MCCCLXXVI folio LXIX ordinationem quam facit dominus Rex pro sepulturis eius et aliorum Regum Aragonum ita quod eorum corpora per Abbatem et Monachos Monasterii Populeti sepeliri habeant in dicto Monasterio ubi quamplurimorum Regum Aragonum corpora requiescunt mandantes vassallis et subditis dictorum Regnorum ut non jurent dictos Reges in initio eorum novi dominii donec suam in dicto Monasterio sepulturam elegerint modo et forma in dicta ordinatione expressatis que ordinatio hic inseratur (1).
N. del E. (1) Realizando los deseos del Cronista de insertar en este lugar la ordenacion que aquí se cita, la copiamos a continuación tal cual se halla registrada al fól. 61 del registro n. 930, del Archivo general de la Corona de Aragón.

In Dei eterni nomine universis pateat evidenter. Quod Nos Petrus Dei gratia Rex Aragonum etc. Exemplo Sanctorum patrum nostri videlicet primi parentis et Abraee Issach que et Jacob qui in catalago fidelium antiquorum vita et meritis prepollentes propriam elegerunt sepulturam certum locum inducimur eligere in quo nostrum et cunctorum Regum Aragonum futurorum peracto curso vite huius corpora tumulentur. Sane inter cetera Monasteria et loca Religiosa nostri domini que devotis affectibus amplexamur ad monasterium Populeti ordinis Cisterciensis veluti sancte religionis decore conspicuum status nobilitate prepollens venustate decorum et a nostris fundatum progenitoribus et amplis dotatum beneficiis ac gratiis et privilegiis comunitum et in quo plurium ex nostris predecessoribus Regibus Aragonum corpora conquiescunt gerimus intime devocionis affectum. Et ideo volentes Monasterium ipsum sepulturis nostri et successorum nostrorum Regum Aragonum insigniri ex certa scientia motu proprio et dicte devotionis instinctu nostram et dictorum successorum nostrorum in dicto Monasterio elegimus sepulturam corpusque nostrum cum migraverit ab hac luce et nunc pro tunc eidem Monasterio sepeliendum inibi concedimus atque damus. Statuentes ordinantes ac volentes omnino quod in dicto Monasterio et non alibi sit et habeat esse sepulcrum nostrum et omnium predictorum successorum nostrorum Regum Aragonum nostrumque et eorum corpora per abbatem et Monachos dicti Monasterii sepeliantur et sepeliri habeant in eo solemnitate et honorificencia quibus decet. Exortantes etiam in Domino et admonentes sub paterne benediccionis obtentu inclitum et magnificum Infantem Johannem carissimum primogenitum ac in Regnis et terris nostris universalem successorem et omnes alios nostros post eum suecessores Reges Aragonum quod eleccionem ordinacionem et statutum nostra huiusmodi tenaciter observantes et prosequentes in hiis voluntatem nostram corpus nostrum cum sublatum fuerit ab hac luce in dicto Monasterio tumulari faciant et in illo suam utique eligant sepulturam adjicientes quod si extra dictum Monasterium ubicumque nos mori contigerit corpus seu ossa nostra cum carnibus fuerint destituta (destitnta) ad ipsum Monasterium transportentur. Nos enim dictos nostros successores et eorum quemlibet successive ad predicta huius nostri rescripti serie in hiis vim legis seu incomutabilis voluntatis ultime obtinere volumus astringimus quantumcumque possumus et efficaciter obligamus abbatem etiam et conventum dicti Monasterii specialem inde concessionem irrevocabiliter facientes. Et ut predicta maioris firmitatis robore fulciantur vovemus domino nostro Jhesu-Christo et beatissime virgini Marie eius matri sub cuius invocatione dictum Monasterium fundatum est ac etiam juramus per dominum Deum et eius sancta quatuor evangelia nostris manibus tacta quod eleccionem donacionem ordinacionem et statutum nostra huiusmodi et alia supradicta et infrascripta tenebimus et observabimus tenerique et observari faciemus quantum in nobis fuerit inconcusse et ea non revocabimus nec alias contrafaciemus jure aliquo sive causa imponentes nobis legem qua predicta mutare vel ab eis recedere nobis non liceat ullo modo. Et ulterius mandamus firmiter et expresse universis et singulis vassallis et subditis nostris cuiuscumque status et conditionis existant presentibus et futuris eosque affectuose rogamus quod nostris in hiis adherentes affectibus illos qui nobis in Regali successerint dignitate in eorum Reges et dominos non jurent donec suam in dicto Monasterio sepulturam elegerint modo et forma superius expressatis vel aliis quibus melius et firmius valeat ordinari hec quidem disponimus volumus et precepimus fieri quibusvis ordinacionibus juribus statutis et provisionibus aliisque hiis contrariis seu adversantibus quas et que tollimus et revocamus ac locum non habere decernimus quo ad ista obsistentibus nullo modo. In cuius rei testimonium presentem cartam fieri et sigillo bulle nostre plumbee impendenti jussimus comuniri. Data Barchinone secunda die januarii anno a nativitate Domini MCCCLXXVII. Regnique nostri quadragesimo secundo. Rex Petrus. - Signum Petri Dei gratia Regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice Comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. - Testes sunt. - Luppus Cesarauguste Archiepiscopus Cancellarius. - Infans Martinus Comes de Xerica et de Luna. - Johannes Comes Impuriarum milites. - Petrus Comes Urgelli et Vicecomes Agerensis domicellus. - Petrus Galcerandi de Pinosio miles. - Dominus Rex mandavit mihi Bartholomeo Sirvent.

Capitol XXX qui tracta de fer bones obres cascun Princep Rey Senyor e vassall memorant aquella
egregia e sancta auctoritat de Hugo de Sancto Victore sobre la mort.

O com es cosa piadosa qui vol pensar en contemplar en les catholiques e sanctes peraules contengudes axi en la dita epistola Real com encara en los sobrescrits capitols. E per ço deurien tots los Reys princeps e Senyors e tots llurs vassalls e subdits fer bones obres e star be ad Deu tant com cascu ha spay de reconsiliar vivint en aquesta miseria mundana. Prengam donchs e memorem sovint aquella singular auctoritat de Hugo de Sancto Victore en lo primer libre qui tracta de anima dient axi Quid profuit illi inanis gloria: brevis letitia: mundi pompa: carnis voluptas: falçe divitie: magna familia: et mala concupiscentia.
Ubi risus? Ubi jocus? Ubi jactantia? Ubi arrogantia? De tanta letitia quanta tristitia: post tantam voluptatem tam gravis miseria: de illa exultatione ceciderunt in magnam ruinam et magna tormenta. Quicquid illis accidit tibi accidere potest quia homines homo de humo limus de limo de terra es et de terra vivis et in terram reverteris quando veniet dies ultima que subito venit et forsitan hodie erit certum est quia morieris sed incertum quando aut quomodo vel ubi quia mors ubique te expectat *(la quoque si sapiens fueris ubique eam expectabis.
E transportades del lati en romans les dites paraules volen tant dir.
« Que aprofita a aquell quant mor la vana gloria la breu letitia e goig la pompa del mon los vans delits de la carn les falses riqueses la gran familia e la mala concupiscentia. Hon es lo riure hon es lo joch hon es la jactantia hon es la arrogantia. De tanta letitia e goig quanta tristitia. Apres tant de delit e pler quanta miseria. De aquella exaltatio e alegria son cayguts en gran ruina e grans torments ço que a aquell es seguit pot seguir a tu per tant com som homens. Home de la terra lim del lim de terra est e de terra vius e en la terra tornaras quant vendra lo teu derrer dia lo qual sobtosament ve e per ventura vuy sera cert es que morras mas es incert quant e com e en quin loch car la mort en tot loch te spera. Tu empero si savi seras en tot loch aquella speraras.
E per ço lo dit glorios Rey com aquell qui volenterosament e ab animo constant sperava la mort quia bene mori nihil aliud est quam libenter mori volent tant dir que ben morir no os altra cosa sino volenterosament morir nos altera no murmura quant fou desanganat clarament que havia en breu morir de la dita sua malaltia ans respos com a bon christia molt piadosament e catholica axi com dessus en los predits capitols es largament scrit. E per ço cascun christia deuria continuament pensar en la mort axi com faea lo beneventurat Sant Hieronym que deya sive comedo sive bibo sive quodcumque aliud opus facio semper auribus meis insonare videtur illa terribilis tuba surgite mortui venite ad juditium volen tan dir o yo menge o bega o qualsevol altre obra yo face tots temps es vist sonarme en les orelles aquella trompa terrible levau vos morts veniu al juy. Car segons ell mateix diu en lo seu prolech de la biblia facile omnia contemnit qui se semper cogitat moriturus volen tant dir que la persona qui tots temps cogita en la mort de la qual algu escusar nos pot facilment tal persona avorreix totes coses quo res de vanitats ne dalits de aquest mon no li fan goig. E axi no pora esser que la tal persona no fassa bones obres e no visca en gracia de Deu e fassa bona fi axi com ha feta lo dit Illmo. e glorios Rey e Senyor nostre don Joan qui tots temps es stat molt huma virtuos e liberal Senyor e ses conformat en tot e per tot ab la voluntat de Deu.

Capitol XXXI qui tracta com es de notar e digne de commendatio la benedictio dada per lo Senyor Rey al Illmo. Rey fill seu e de la altra epistola tremesa per lo Senyor Rey a la Serma. Senyora Reyna de Sicilia daça far filla sua.

Finalment es de notar e de commendatio digne la benediccio la qual com dit es en la dita epistola lo dit Senyor Rey don Joan stant axi en la agonia de la mort com es dit volgue donar al Illmo. Senyor don Ferrando Rey de Castella fill seu per dar bon eximpli de simateix al dit Senyor Rey fill seu e a tots los qui vendran apres ell e succeiran en los seus Regnes e terres que fassan semblant e tenguen e serven totes e sengles coses contengudes en la dita epistola si prosperar longament en aquest mon e eternalment viure en laltre segle desigen. E es veritat que scrita la dita epistola e ordenada per lo dit Senyor Rey com dit es decontinent per sa Majestat fou manat al dit Secretari seu que scrivis segons lo dit Senyor Rey ordenara una altra epistola ab la benediccio paternal e semblant a la propdita la qual volia fos decontinent tremesa a la Illma. dona Joana filla sua Reyna de Sicilia daça far. E axi es stat fet. Empero per no replicar una mateixa cosa non so volgut curar en insertar aquella en lo present libre.

Capitol XXXII qui tracta de les derreres paraules que dix lo Senyor Rey ja constituit en la agonia de la mort tenint lo Crucifix entre los brassos e de la protestatio contra lo maligne sperit per esser ferm en la sancta fe catholica.

E dada conclusio en fer la preinserta Epistola axi piadosa e ab totes les circunstancies necessaries e fets alguns codicills per lo dit Senyor Rey en poder del dit magnifich Secretari seu mossen Coloma lo qual ja en dies passats havia reebut lo testament del dit Senyor Rey quant vench en la hora tarda e molt vespre del dit dia de dilluns lo dit Senyor Rey sentint se ja prop de la mort de la qual veya no podia en alguna manera campar demana que li fos dat lo Crucifix qui stava sobre laltar segons ja es dessus dit lo qual decontinent li fou mes entre los brassos e aqui lachrimajant e molt piadosament e ab gran devotio e reverentia besava molt sovint los peus del Crucifix dient. «Senyor ver Deu e ver hom contemplant yo aquesta imatge tua te clam merce e misericordia quet placia emparar la mia anima e collocar aquella en lo loch hon les altres animes beneventurades reposen.» E entie les altres pregaries e devotes oracions per ell fetes al Senyor dix ab devotio la protestatio seguent. « Senyor Deu Jesu-Christ yo peccador proteste ara e tots temps e per lo transpas de la mort contra lo maligne sperit que si per alguna temptatio o illusio diabolica me desviaba dels articles de la fe catholica que no hi consent e ara per llavors hi dissent car mon bon proposit tot temps es stat e es ara de viure e morir en la sancta fe catholica.
E dich humilment in manus tuas Domine commendo spiritum meum redimisti me Deus veritatis. »

Capitol XXXIII qui tracta del dia del obit del Senyor Rey e del dol e tristura romasa en la ciutat.

Estant axi lo Senyor Rey en la agonia de la mort fou li dat I poch de brou ab una pipa e era ja quasi hora de la mija nit del dit dia de dilluns de ques segui que perde la paraula e may parla pus e stech axi penant en la agonia de la mort fins al mati seguent que era dimarts e comptavem XVIIII de janer any dit MCCCCLXXIX e axi tocades les set hores demati ans de mig jorn del dit dia de dimarts lo dit Illmo. humanissimo e bon Rey e Senyor nostre don Joan rete la anima a nostre Senyor Deu de ques segui decontinent en dit palau Episcopal e per tota la dita ciutat de Barcelona un tan gran dol plor e tristor com may sia stat vist e totes faenes e negocis tancades les portes dels obradors cessaren per tres dies continuus que no era algu pogues res fer en la ciutat tant stava tot lo poble trist e desconsolat. E aquest tancar de portes e cessar de tots negocis fou fet per ordinatio dels Consellers de Barcelona ab veu de publica crida feta per tots los lochs acustumats de la dita ciutat.

Capitol XXXIIII qui tracta com al Protonotari o al Secretari del Senyor Rey se pertany continuar totes les relations que acostumen de fer los Metges al Consell Real dels accidents e indispositio de la Majestat Real fins lo dia que passa desta vida inclusive.

E per quant es cosa acustumada que en les malalties e indisposicions Reals los Metges entrevenints en aquelles fan per cascun dia relatio una e moltes vegades tant com es necesari al Consell Real en lo punct que sta e troben la Majestat Real. E de cascuna relatio per los dits Metges feta sen fa scriptura e acte autentich en poder del protonotari o del Secretari tenint lo primer loch en casa del Senyor Rey. E aços fa per dar complida rao de la malaltia accident e obit de la Real Majestat axi als Illustrissimos muller e fills Reys e altres princeps e Senyors qui son en grau e parentela de tal Majestat Real com encara a les ciutats castells viles e lochs criats familiars domestichs servidors officials e vassalls de la prefata Real Majestat tota hora e quant se demana es vol sceber e llavors coneix cascu si tal Rey princep e Senyor es mort de mort natural (natura-o) o daltra mort ne si mort catholicament e com a Christia o no. E per ço de totes les dites relations fetes axi per lo dit mestre Miro com per los altres metges a ell associats sen ha fets actes certificats per lo dit mossen Joan de Coloma Secretari del dit Serenissimo Rey nostre e Senyor tots per orde e per jornades axi com se pertany en lo dit Consell Real continuar e scriure ho requeria per llur honor e descarrech.
Capitol XXXV qui tracta de les marragues fetes als familiars domestichs servidors officials e ministres de la casa del Senyor Rey.

Mort lo dit Senyor Rey de continent los manumissors se digueren al thesorer mossen Guillem de Peralta e al Scriva de ratio mossen Pau Rossell que fessen fer per alguns sartres tantes marragues com fossen mester a ells e a tots los familiars domestichs servidors officials e ministres de la casa del dit Senyor Rey. E apres si los diners gastaven que passat I mes que cascu hagues portat marragues se prengues per lo luto tant drap negre com fos manester donant ne a cascu dels que marragues haurien portat una gramalla ab son copiron (capiron según se lee más adelante). Es veritat que per quant los diners no han bastat ne lo Senyor Rey de Castella fill del dit Senyor Rey don Joan nos trobava açi lo dit dia del obit del dit Senyor Rey com fos en Castella en la ciutat de Trusillo los dits manumissors no pogueren dar a cascu sino de les dites marragues. Empero alguns e yo entre los altres apres I mes que les dites marragues foren portades sen faeren a llurs despeses gramalles e capirons de bruneta axi com yom fiu la mia la qual pagui de mos diners propris per fer honor al Senyor Rey e a mi mateix car a molta vergonya yo reputava posar les marragues e no vestirme de luto. E es veritat que tot lo dit dia de dimarts e la prop seguent nit lo cors Real del dit Senyor Rey molt richament vestit e be acompanyat de diverses preveres religiosos qui dehien offici e orations ab multitud de entorxes alli cremants stigue dins lo dit palau del Bisbe e en la cambra hon era mort sobre lo seu Real lit.

Capitol XXXVI qui tracta del embalçamar e aromatizar lo cors del Senyor Rey.

En lo predit dia se aplega tot lo dit Consell qui vivint lo dit Senyor Rey se deya Real en lo dit palau Episcopal per delliberar si los dits manumissors eran tenguts o no en fer balçemar lo cors del dit Senyor Rey attesa la ultima voluntat del dit Senyor Rey qui en sos codicills havia ordenat e manat que en alguna manera nos balçemas. Finalment haguda sobre aço molta disseptatio fou conclos e delliberat que lo dit cors Real fos balçemat attes lo gran discurs de temps ques havia fer per tenir aquell en la sala del palau Real major e encara per aportarlo al Monastir de Poblet no contrastant la dita ultima voluntat com fos impertinent e no profitable ne poderse tollerar tenir lo dit cors mort tant de temps sens balçamar. E axi lo dit cors Real decontinent fon balçemat en la forma antiga e acustumada fer per los christians molt be e sumptuosament.

Capitol XXXVII qui tracta del ornament fet en lo palau maior Real de Barcelona per lo cors e sepultura del Senyor Rey.
En apres lo dit dia mateix de dimarts fou apparellat en la gran sala del palau maior Real de la predita ciutat un bell cadafal e sobre lo dit cadafal un noble lit o litera molt be levorat e bastit de IIII matalafs e cubert tot de I rich cubertor de drap de ras. E sobre aquest lit o litera fou mes un bell pavello o alquella blancha pampolat dor ça e lla a manera de roses lo qual penyava en lo sostre e occupava tota la redor del dit lit. E fou la dita gran sala tota empaliada de richa e molt bella tapiçaria de draps de ras texits dor e dargent e de seda de diverses colors e de diversos stams molt fins ço es en aquesta forma que quiscun costat de la dita sala e alt e baix llahon es lo sitial Real de fuste que alli es bastit e stava ja en vida de la prefata Majestat Real e encare laltre front de la sala hon es pintada una bella e gran imatge de nostra Dona tot stava molt richament empaliat com dit es de molts richs draps de ras nous e bells entre los quals eren los draps dels set goigs e los draps de la historia de Alexandre molt subtilment imaginats e figurats de moltes riques e delicades figures e imatges de homens e de dones de Sants Angels e de Reys e daltres diverses figures. E mes hi havia molts altres richs draps de ras e molta altra nova tapiceria que lo Senyor Rey mentre vivia per son propri us e servey havia fets venir de Flandes e de fira de Medina del Campo. Item en la dita gran sala havia nou altars ço es dos al enfront hon fo la dita imatge de nostra Dona e I en laltre front sobre lo dit sitial Real e tres en cascun costat de la dita sala los quals VIIII altars eren aqui novellament edificats per la celebratio de les misses celebradores per la bona anima del dit Illmo. bon Rey e Senyor nostre don Joan.
Capitol XXXVIII qui tracta de la processo de la Seu que vench en la cambra del palau Episcopal hon stava mort lo cors Real per portarlo a la gran sala del palau major Real.

E lo prop seguent dia que era dimecres que comptavem XX del predit mes e any vers les X hores ans de mig jorn en la sala del dit palau del Bisbe la qual es devant la petita cambra en la qual mori lo dit Senyor Rey applegats los Reverends Bisbe de Gerona de Urgell e de Vich e los Illustres nets del Senyor Rey ço es don Jaycme de Navarra e de Foix Infant de Navarra fill del Illustre don Joan Comte de Foix e Senyor de Bearn e de la Illma. dona Elionor filla del dit Senyor Rey don Joan la qual decontinent que lo dit Senyor Rey fou pasat desta vida se intitula Reyna de Navarra com abans se intitulas Infanta e princessa de Navarra e la qual no passaran XII dies que mori ab lo dit titol de Reyna de Navarra. E applegats axi mateix en lo dit loch don Alfonso fill tantum natural del dit Sermo. don Ferrando Rey de Arago e de Castella e don Phelip e don Joan de Arago e de Navarra germans fills bastards del Illustre princep don Karles de gloriosa memora fill maior legitim e natural del dit Senyor Rey don Joan e de la Illusma. Senyora Reyna de Navarra dona Blancha primer muller del dit Senyor Rey don Joan e don Joan Comte de Rippacorça fill bastard del Illustre don Alfonso de Arago olim mestre de Calatrava e ara duch de Vilaformosa e don Ferrando de Arago Prior de Catalunya fill bastard del prop dit Mestre e germa del dit don Joan Comte de Rippacorça lo noble mossen Requesens dez Soler portant veus de Governador en lo Principat de Catalunya lo Mestre rational en lo Principat de Catalunya mossen Andreu de Paguera e son loctinent mossen Pere Baucells e molts altres diverses prelats nobles barons cavallers gentils homens ciutadans burgesos e persones ecclesiastiques e seculars qui occupaven tot lo dit palau Episcopal sobrevench la gran processo de la dita Seu ab tot lo Clero e canonges de aquella ab multitud altra de preveres los quals cantants grans psalms e a altes veus portants ab si lo Reverend don Gonsalvo per la gratia de Deu Bisbe de Anguello e confessor maior de la Majestat del dit Senyor Rey don Joan vestit en pontifical ab sa mitra en lo cap e crossa en la ma entraren molt solemnement en la cambra dins la qual stava hajagut lo cors mort del dit Senyor Rey e aqui fetes llurs absolutions e solemnitats ecclesiastiques sen tornaren en processo segons en lo prop seguent capitol es contengut.

Capitol XXXVIIII qui tracta de la forma com stava lo cors mort del Senyor Rey quant lo trague la processo del palau Episcopal portant lo al palau maior Real e de les persones qui portaven la litera sobre la qual anava lo dit cors Real.
E exint dita processo de la dita cambra encontinent fou levat lo cors del Senyor Rey del lit hon stava e mes sobre una litera de cami per portar sen aquell ab dita processo la qual litera era cuberta de un molt rich pali dor e sota lo cap del dit cors Real foren mesos dos richs coxins de brocat dor e lo dit Real cors vestit de una roba larga de vellut carmesi folrada de marts gibilins e vestit encara de un jupo de seti carmesi e tenint calçades unes calces de grana e als peus unes sabates de vellut argentat o cenros ab guaspes de vellut negre e tenia en lo cap I bonet negre e sobre lo bonet una corona Real e en lo coll lo collar del duch de Burgunya e en les mans diverses anells dor e en la dreta ma I ceptre Real e en la ma esquerra la sua Real spasa e axi sobre la dita litera lo posaren ab la cara tota descuberta que apparia que fos viu. E stant axi ajegut lo dit Real cors sobre la dita litera decontinent seguints e acompanyants dita processo los dits prelats illustres persones nobles barons cavallers gentils homens ciutadans burgesos e diverses altres persones ecclesiastiques e seculars fou la dita littera presa e portada ab lo dit Real cors (se lee cars) per los nobles mossen Requesens dez Soler portant veus de Governador en lo Principat de Catalunya mossen Rodrigo de Rebolledo camerlench maior del dit Senyor Rey don Joan don Gomis Suaris de Figueroa ambaxador del dit Illmo. Rey e Senyor nostre don Ferrando mossen Berenguer de Requesens majordhom e mossen Ferrando de Rebolledo trinxant del dit Senyor Rey don Joan e per los magnifichs mossen Franci Antoni Setanti regent la vegueria de Barcelena lo dit mossen Andreu de Paguera mestre rational del dit Senyor Rey mossen Gaudarich Pages cavaller fill del magnifich mossen Joan Pages cavaller doctor conseller vicicanceller del dit Senyor Rey e per molts altres cavallers e gentils homens criats del dit Senyor Rey.
Capitol XXXX qui tracta de moltes notables persones qui anaven detras e devant la dita litera Real acompanyant aquella.

E preceint com dit es la gran processo dels canonges e Clero de la Seu de Barcelona lo dit Real cors ajagut molt noblement sobre la dita littera e acompanyat de un grandissimo nombre de entorxes o siris negres cremants fou tret del dit palau del Bisbe e aportat per les sobredites persones e moltes daltres que devant e detras la predita real litera plorants e monstrants gran dol anaven entre los quals eren los ja dits reverends Bisbes de Gyrona de Vich e de Urgell los Consellers e Consols de la ciutat de Barcelona los diputats del General de Catalunya los Syndics de les ciutats de Leyda de Gyrona e de Tortosa mossen Francesch Burgues procurador real del regne de Mallorques mossen Guillem Pujades conservador de Sicilia mossen Pere Pujades governador del Cap de Lugodor en lo regne de Sardenya frare Joan Barutell comanador de Barcelona del orde de Sant Joan del hospital de Hierusalem mossen Guillem de Peralta tresorer general del dit Senyor Rey don Joan e molts altres cavallers e gentils homens ciutadans honrats e burgesos e altres seculars e eccesiastiques persones.

Cipilol XLI qui tracta del cami que feu la dita processo fins al palau major Real hon leixa lo dit
cors Real.

E partint se la dita processo del dit palau del Bisbe ab lo dit cors Real acompanyat axi noblement com dit es ab molt gran serimonia ana la via de la plaça de Sant Jacme ana dret cami per lo carrer dels apothecaris e vengue a la plaça de les cols e de la plaça de les cols passant per la plaza del Rey arriba al gran palau Real de la ciutat de Barcelona hon trobaren lo dit gran palau tot empaliat de dita tapiceria en mig del qual era lo dit bell cadafal ja bastit e apparellat ab son lit e litera segons ja dessus es largament designat.

Capitol XLII qui tracta de la comanda feta del dit cors Real quant fou portat en la gran sala del palau Real e de les processons e absolutions que per cascun dia li foren fetes e de la companya dels capellans de la capella Real.

E decontinent que lo dit cors Real fou portat e possat en la litera del dit cadafal los canonges de la dita Seu ab tot lo llur clero faeren sobre lo dit cors Real una solemne absolutio e apres la dita processo se parti del dit palau e lo dit cors Real qui romangue sobre la dita litera axi vestit e ornat com dit es sots special custodia e comanda del dit noble mossen Rodrigo de Rebolledo camerlench major del dit Senyor Rey e acompanyat de molts cavallers e gentils homens officials criats e servidors del dit Senyor Rey e ab molta luminaria qui aqui cremava cascun dia e nit continuament tant com lo dit cors stech axi en la dita gran sala del dit palau major Real. E axi en aquest dia e en los altres apres continuament seguidors de hora en hora e de punct en punct se subseguiren e vengueren dins la dita gran sala Real devant lo dit cors Real diverses processons de totes les parroquies e monastirs uberts axi de homens com de dones de la dita ciutat ab llurs creus e en la forma que acustumen anar les processons a sepultures de morts pomposes axi que la Seu de Barcelona e cascuna parroquia e cascun monastir tremetia dues vegades lo dia ço es una de mati altra despres dinar llur solemne processo al dit cors Real. E es cert segons yo dit Scriva e Archiver del Senyor Rey he vist de mos ulls que tant quant lo dit cors Real stech en la dita gran sala axi acompanyat e illuminat de molts siris e ornada e acompanyada la dita sala en la forma predita se celebraren en los dits altars qui aqui eren ja apparellats com dit es en nombre de VIIII ço es per cascun dia començant de la puncta del dia fins al mig jorn tantes misses baxes quantes dir se ni podien que may cessava la celebratio de aquelles. E aximateix per cascu dels dits dies que stech lo dit cors Real en la dita sala fou donat per amor de Deu e en remissio dels peccats del Senyor Rey a cascun pobre quiy venia demanar almoyna un pa de dors diners. E segons mossen Franci Ferrer criat de la capella del dit Senyor Rey qui tenia carrech de distribuir lo pa entre los dits pobres ha dit a mi dit Carbonell si distribuiren per tots los X dies que stech lo dit cors Real en dita sala passats XXX milia pans. E molts mes sen hi foren distribuits si mes pobres venguts hi fossen car may les mans del dit mossen Franci Ferrer cessaven de donar continuament a cascun pobre qui venia al dit palau demanar almoyna un pa dobler com dit es fins a tant que lo dit cors Real fou aportat a la Seu de Barcelona. E encara per major solemnitat e companya del dit cors Real e relevatio de penes que passas la anima del dit Senyor Rey tots los capellans xandres e scholans de la sua capella Reyal stigueren aqui tots los dies e nits continuament tant com stech lo dit cors Real en la dita gran sala que may lo lexaren cantants a contrapunct e en aquella forma que acustumaven cantar en la capella del dit Senyor Rey quant vivia. E en les nits eren acompanyats los dits capellans e scholans de alguns frares de cascun orde dels monastirs de Barcelona per ço que ab algun repos passassen llurs vigilies es partissen aquelles entre ells car may cessaven de dir e celebrar vespres matines e tots los altres officis ab moltes devotissimes e innumerables orations pregants tots a nostre Senyor Deu per la bona anima de llur e nostre glorios Rey e Senyor. E en aquesta forma stigue axi be e notablement acompanyat lo dit cors Real en la dita sala per X dies continuus que començaren a correr lo dit dia de dimecres que comptavem XX del dit mes de janer qui era dia de la festa de Sant Sebastia del any MCCCCLXXIX e finir en lo segon divendres apres seguent que comptavem XXVIIII del dit mes e any.

Capitol XLIII qui tracta de la delliberatio que la Illustre Infanta dona Beatriç de Arago e de Sicilia e los altres manumissors del Senyor Rey ab llur consell faeren sobre la epistola quis havia a fer al Monastir de Poblet notificant los la mort del Senyor Rey e que tremetessen mongos per portarsen lo dit cors Real.

Es veritat que a vint del dit mes e any applegats dins lo retret de la casa del Ardiachonat de la dita Seu de Barcelona quis te e passa ab lo palau Episcopal de la dita ciutat hon la dejus scrita Illustre Infanta tenia sa habitacio la Illustre Infanta dona Beatriç Darago e de Sicilia lo bisbe de Gyrona lo porlant veus de Governador en Catalunya lo Vicicanceller lo bisbe de Urgell lo bisbe de Vich mestre March Berga don Tomas Gomis Suares de Figueroa mossen Berenguer de Requesens mestre Jacme Rius lo mestre rational de Catalunya lo Scriva de ratio mossen Icar mossen Margarid demanaran mossen Joan de Coloma Secretari del dit Senyor Rey qui havia rebut en poder seu lo testament e codicills fets per lo dit Sermo. Rey don Joan e aço per continuar les delliberations que volien fer en lo libre apart que te lo dit mossen Coloma dels actes e delliberations Reals faents per la manumissoria del dit Senyor Rey. E per quant nol trobaren e fou sort que yo dit Scriva e Archiver del Senyor Rey me trobave en la dita casa del Ardiachonat sperant lo predit mossen Joan Pages Vicicanceller me faeren entrar dins lo dit retret per continuar algunes delliberations les quals per le dit mosen Coloma continui e rebi e apres aquelles doni al dit mossen Coloma de la una de les quals sorti una epistola quem menaren fes als venerables e religiosos los elet en abbat mongos e covent del Monastir de Poblet la qual epistola es del tenor seguent.

Epistola feta per lo Consell Real al Monastir de Poblet sobre lo portar del cors del Senyor Rey al dit Monastir.

Venerables Religiosos. Be creem al reebre de la present haureu scebut com lo Senyor Rey don Joan nostre Rey e Senyor es passat de aquesta vida en laltra e reebuts per ell los Sacraments de la Esglesia com a feel catholich ha ordenat en la derrera voluntat que lo seu cors sia portat e collocat en aqueix Monastir ensemps ab los altres Reys predecessors seus. E volents nosaltres seguir e complir la voluntat del dit Senyor es delliberat que per dimarts o dimecres primer vinents per tot lo dia lo cors del dit Senyor Rey pus sien fetes les exequies devotament ordenades e acustumades fer a semblant Rey e Senyor sia portat honorablement com es acustumat en aqueix Monestir. Per tant vos pregam e exhortam tant affectuosament com podem queus placia elegir deputar e tramettre açi Mongos de aqueix Monastir persones dispostes e en tal nombre que lo
cors del dit Senyor sia honorablement e deguda aqui acompanyat e portat. E aço vos haurem a molt gran complacentia e ultra quen fareu servey a nostre Senyor Deu fareu encara honor al dit Senyor e en aqueix Monastir lo qual per obra dels gloriosos Reys passats es lo que es. E noy haja triga. Dada en Barcelona a XX de janer any MCCCCLXXIX. (1479)

Capitol XLIIII qui tracta del començament de les serimonies de la sepultura Real començant a tractar dels VIII Cavallers e muntaria quant vengueren cercar lo Senyor Rey si era mort o viu e de la serimonia que faeren corrents les armes.

E fetes les dites coses apres en lo dijous que comptavem XXVIII del mes de janer any dit MCCCCLXXIX a les tres hores apres mig jorn stant lo dit Real cors molt honradament e segons tal cors Real merexia jaent en lo Real lit qui stava parat en mig de la gran sala del dit palau molt acompanyat de diverses prelats barons nobles homens cavallers e gentils homens e de tots sos criats officials e servidors entre los quals foren presents los Illustres don Jayme de Foix Infant de Navarra don Alfonso Darago fill tantum natural del Serenissimo Senyor don Ferrando Rey de Arago e de Castella qui vuy se troba present en la villa de Trusillo del Regne de Castella hon li fou portada la nova de la mort del dit Senyor Rey don Joan pare seu a XXIV de janer any dit don Phelip de Arago e de Navarra e don Joan de Arago e de Navarra fills naturals tantum del princep don Karles (Carlos, príncipe de Viana) de gloriosa memoria primogenit de Arago fill legitim e natural del dit Illmo. Senyor Rey don Joan e de la Illma. Senyora dona Blancha Reyna de Navarra. E mes avant si trobaren presents don Joan de Arago Comte de Rippacorça fill natural tantum del Ulustre don Alfonso niestre de Calatrava e duch de Vilaformosa fill natural tantum del dit Senyor Rey don Joan don Ferrando de Arago prior de Catalunya e fill natural tantum del dit mestre e los reverends bisbes de Gyrona de Vich e de Urgell e mes avant los nobles mossen Requesens dez Soler portant veus de Governador en lo Principat de Catalunya mossen Rodrigo de Rebolledo Camerlench e mossen Ferrando de Rebolledo trinxant e lo magnifich mossen Joan de Coloma Secretari. E aximateix hi foren presents los reverend noble e magnifichs deputats e oidors de comptes del General del Principat de Catalunya absents empero del
dit loch los honorables consellers de la insigne ciutat de Barcelona per quant eren en la casa de la dita ciutat occupats en ordenar les serimonies e coses que per expeditio de la dita Real sepultura tocaven fer a la dita ciutat los quals havien dat lo carrech de ordenar la dita sepultura exequies e totes altres coses que a la honor de la Real Majestat se esguardassen als magnifichs mossen Bernat Çapila e mossen Gabriel Turell ciutadans de Barcelona qui ensemps ab los dits Consellers per la dita raho staven en la dita casa de la ciutat occupats. E encara stants aqui presents altres diverses honorables persones homens e dones en nombre molt gran que no cabien en lo dit palau Real e lo qual cors Real stava circundat de moltes brandoneres en les quals cremaven un gran nombre de ciris isqueren de aquella part del dit palau major Real la qual es contigua al dit Archiu Real quatre cavallers cuberts tots de marregues ab sobrevestes Reals cavalcants sobre quatre grossos e bons cavalls tots cuberts per lo semblant de marregues ço es de les orelles per tots los cossors fins als peus e cascu de aquests cavallers portava en la ma una Real bandera estesa en lo cap de una lança darmes. Lo primer dels dits IIII cavallers era appellat mossen Francesch Burgues de Sant Climent Senyor de Viladecans en Barcelona domiciliat e portava una bandera real ab les armes de Sicilia e una cota darmes de les armes mateixes. Lo segon era appellat mossen Ferrando de Madrano natural del Regne de Navarra e portava cota darmes e una bandera Real ab les armes de Navarra. Lo terç era appellat Lois de Alberuela natural del Regne de Arago e portava cota darmes de les armes antigues de Arago e una bandera Real de Arago dor e flama. E lo quart era appellat mossen Miquel de Vivers natural de la vila de Perpinya e portava una cota darmes e una bandera Real de Arago dor e flamma. E sapia cascu qui legira la present obra que en aquest orde de quattre lo que anava derrer havia mes honor dels altres qui anaven primers. E derrera aquests quattre cavallers venien altres quatre cavallers a cavall cascu dels quals portava un scut Real a reves dich punta amunt la hu appellat mossen Heredia aragones portava un scut ab les armes de Arago qui son lo camp de atzur ab una creu blanca dargent alt en lo canto del dit scut a la part dreta. Laltre appellat mossen Miquel de Xaus navarro portava un scut ab les armes de Navarra laltre appellat Pere Joan de Sent Climent ciutada de Barcelona portava altre scut ab les armes de Sicilia e laltre appellat mossen Lois Oliver cavaller natural de Barcelona portava un scut ab les armes de Arago dor e flama. E es veritat que Sicilia anava primer apres Navarra apres Arago antich e ultimadament Arago dels quattre palls de goles. E tota la muntaria del dit Senyor Rey don Joan ço es homens e perros o cans vestits tots de marragues ab llurs butzines e corns staven en gir e en torn del dit Real cors. E entraren los dits cavallers ço es los IIII primers ab les banderes dretes e vogiren per tres vegades la dita littera Real e aqui se asseguraren per una stona tots los de la dita sala stants callants e ab gran silenci e apres per un rey darmes qui ab ells era exit ab gran exclamatio demana per tres vegades a tot hom generalment hon era lo Senyor Rey que nol veyen en la dita sala axi empaliada ni en son sitial que era dell. E no fou persona gran ni poca que fos en la dita sala Real que li tornas resposta e lo dit Rey darmes pus veya quo algu no li responia e veent lo dit mossen Rodrigo de Rebolledo stant com dit es a la part dreta de la dita littera e no res menys lo dit mossen Lois de Alberuela ço es lo rey darmes primer e apres lo dit mossen Alberuela digueren cridant ab veu esmrrida (esmarrida) « O mossen Rodrigo de Rebolledo Ha mossen Rebolledo O Senyor mossen Rebolledo vos qui sou Camerlench
maior del Senyor Rey quines novelles nos direu del Senyor Rey don Joan de Arago de Navarra e de Sicilia nostre Senyor que es dell ahon lo trobarem car nol podem trobar en lo mon ahon lo haveu lexat que es dell.» E llavos lo dit noble mossen Rodrigo de Rebolledo responent molt plorant e ab veu esmarrida dix. «Ha cavallers lo Rey vostre Senyor que demanau mort es mort. » E replicant lo Albaruela dix molt agrement e plorant « Mort es nou crehem nosaltres com pot esser que sia mort haveu lo vos vist mort o com dieu axo. » E lladonchs lo dit mossen Rodrigo de Rebolledo responent altra vegada plorant dix. «Si a la fe mort es mort « e mattent les mans sobre lo dit lit Real hon lo cors del dit Senyor Rey jahia dix cridant e plorant «Veus cavallers aci vostre Rey qui jau mort mirau lo be e conexereu que es mort ploraulo donchs cavallers plorau vostre Senyor lo Rey qui es mort. »


Capitol XLV qui tracta de les paraules que digueren los Cavallers e altres com hagueren certitud de la mort del Senyor Rey.

E lavors los dits IIII çavallers ab lo dit Rey darmes començant a cridar ab grans crits dients «donchs lo Rey es mort nostre Senyor lo Rey es mort » donaren dels sperons als cavalls ab gran plor e acalant les banderes derrera e rosseguant aquelles tornaren vogir lo dit Real cors. E lavors los dits altres IIII cavallers isqueren ab los scuts cridant e plorant «donchs lo Rey es mort» e vogint axi lo cors Real los altres dits IIII cavallers de les banderes isqueren fora la dita sala en la plaza. E aquests IIII que romangueren vogint lo dit cors per tres vegades se aturaren en cascun canto de la dita Real littera e lansaren los scuts en terra es lexaren caure dels cavalls sobre los scuts. E aqui los munteros se acostaren sobre los dits scuts plorant e cridants e faents udolar los cans e prenents los scuts donaren ne grans cops per terra de que era tan gran pietat e dolor de cor que tots los qui staven dins la dita sala qui era tota plena gent ploraven cridaven e faen gran dol per quant veyen e oien axi piadosament parlar cridar e plorar com dit es los dits IIII cavallers qui no solament cridant e plorant proferien les dites paraules mas encara ab veu esmerrida e plors sospirs e sanglots deyen e cridaven a altes veus « mort es lo Rey nostre Senyor cavallers mort es lo Rey mort es e axi vosaltres tots bons vassalls qui açi sou presents axi homens com dones plorau la mort del vostre Rey e Senyor natural plorau lo tots o trists mesquins e que sera de nosaltres que farem a hon irem trobar tant noble Rey Senyor e Pare clementissimo e molt valeros. » E en aquest modo plorants cridants gemegants sanglotejants suspirants e enderrocants se ades e ara dels cavalls e batent los scuts en terra com dit es isqueren se defora la dita sala los dits quattre cavallers acompanyantse ab los altres quattre cavallers qui alli de fora los speraven ab plors e crits que paria que la plassa del Rey sen degues entrar en abis.


Capitol XLVI qui tracta del gran captaniment e dol que faen los Munteros.

E fetes aquestes coses decontinent los dits Munteros qui aqui eren presents començaren a sonar llurs butzines e corns cridant e plorant llur Rey e Senyor e axi ab grans crits e plors seguien aquells los cans o perros qui agrement ladraven e udolaven que aço era un gran spant e dolor de cor en tant que totes les persones qui en la dita sala del dit palau maior staven axi homens com dones cridaven e ploraven la mort de aquest tant glorios Rey e Senyor en tal forma que era cosa de gran spant plor e dol que mes dir nos poria.

Capitol XLVII qui tracta de la serimonia dels VIII cavallers e rey darmes vers la plaça del Rey corrents les armes.

Apres finides dites serimonies en la dita sala tots los VIII cavallers a cavall portants devant ells dos herauds o reys darmes la hu appellat Catalunya e laltre Laudes rosseguants les banderes cridants e plorants e seguint los los dits quattre scuts e los munteros ab los cans partints se de la predita sala sen anaren a la plaça del Rey qui es devant lo dit palau maior Real e aqui feren semblants serimonies. E axi discorrents totes les principals places e carrers de Barcelona tot aquell depres dinar fins a la nit no feren sino correr les dites armes o serimonies de la qual cosa tot lo poble de la ciutat de Barcelona resta tant ploros trist e doloros que recomptar nos poria car no era algu qui vees lo dit correr de armes ques pogues abstenir de plorar e sanglotejar tant se faea piadosament e ab grans crits e plors.

Capitol XLVIII qui tracta de la absolutio que faeren los monjos de Poblet sobre lo cors del Senyor Rey.

Subseguint se apres lo divendres que comptavem XXIX del mes de janer any dessus dit MCCCCLXXVIIII circa les X hores ans de mig jorn del dit dia de divendres vengueren en la sala predita un gran nombre de mongos del Monastir de Poblet e de Sanctes-Creus ab llurs habits blanchs ab una solemne processo e creu alçada acompanyada aquesta creu de dos canalobres dargent e en lo mig de la dita processo venien dos mongos de Poblet vestits ab dos capes de cor de vellut negre e portants sengles grossos bordons dargent en les mans e derrera tots ells venia lo Abbat de Sanctes Creus frare Pere Blanch vestit en pontifical portant en lo cap la sua mittra e al seu costat anava un diacha que portava la crossa e un sots diacha qui portava lo libre e venguts lo cors Real feren aqui una bella y solemne absolutio e feta aquella decontinent sen pujaren alt al gran sitial hon stava lo major altar parat e aqui dits mongos comensaren lo offici de requiem e lo dit Abbat dix la missa cantada.

Capitol XLVIIII qui tracta de la contentio del ordenar de la sepultura seguida e moguda entre las manumissors del Senyor Rey de una part e los Consellers de Barcelona de la part altra e dels convidadors qui foren ordenats per convidar a la dita sepultura.

E per que sia memoria en esdevenidor fas açi mentio com en lo dit dia del divendres circa les XII hores del mig dia los honorables Consellers de Barcelona appellats ço es lo cap misser Jacme dez Torrent doctor lo segon Joan Roig ciutadans lo terç Guilem Ponçgem lo quart Jacme Mas notari publich de Barcelona e lo quint March Texidor apunctador per la consuetud anticada que pretenen tenir de ordenar en les Reals sepultures en son stats e son en possessio ordenaren dotze notables persones qui convidaren tots los prelats persones illustres barons nobles cavallers gentils homens ciutadans e altres homens caporals de la ciutat de Barcelona e nobles e altres dones destat ques trobaven llavors presents en la dita ciutat de Barcelona per fer honor a la dita Real sepultura los quals convidadors foren los seguents.


MILITARS. CIUTADANS.
Mossen Galceran Durall. Joan Brigit Boscha.
Mossen Baltesar Romeu. Bernat Miquel.
Mossen Miquel de Gualbes. Lois Setanti.
Mossen Bertran Ramon Çavall. Galceran Carbo.
Mossen Bernat Turell. Joan Ros maior de dies.
Mossen Joan Barnat Terre. Guillem Oliver.

Es veritat que lo magnifich misser Joan Pages Vicicanceller e los altres manumissors del Senyor Rey pretenents que a ells com a manumissors del dit Senyor Rey e no a altres pertanya lo carrech del dit ordenar dissentiren per aço e protestaren contra los dits Consellers en faeren levar carta publica per lo dit mossen Joan de Coloma Secretari del dit Senyor Rey. Empero no obstant lo dit dissentiment e protestatio los dits Consellers de Barcelona proceiren en ordenar la dita sepultura e fer llurs serimonies axi com per llurs predecessors Consellers de Barcelona fer es stat acustumat.
Capitol L qui tracta de les Illustres egregies nobles e altres persones en nombre quasi infinit quis trobaren en la sala major lo dia quel cors del Senyor Rey portaran a la sepultura.

Venint lo dissapte prop seguent per lo mati que comptavem XXX del prop dit mes e any aplegades que foren en la dita gran sala major del dit palau major Real les Illustres persones seguents.
La Infanta dona Beatris muller relicta del Illustre quondam Infant don Enrich de Arago e de Sicilia Maestre de Sant Diego.
Don Jayme Infant de Navarra fill del quondam egregi don Joan Comte de Foix e de Bigorra e de la Illustrissima Senyora dona Elionor muller sua la qual dita dona Elionor de Navarra succeint per mort del Senyor Rey en lo Regne de Navarra fou jurada Reyna de Navarra dijous a XXVIII dies del dit mes de janer any MCCCCLXXIX. E divendres a V dies del mes de febrer apres immediadament seguent mori la dita Reyna dins la vila .... (Tudela) en lo dit Regne de Navarra subitament la qual nostre Senyor Deu haja trobat en bon stament. Ha lexat aquesta Reyna tres fills mascles e tres filles fembres. Son los fills lo Infant don Pere Vezcomte de Narbona lo Cardenal de Foix e Linfant don Jayme les filles son la Contessa Darmanyach la Duquesa de Bretanya e la Infanta dona Elionor donzella.
Don Alfonso Darago fill natural del predit Illustrissimo Senyor Rey nostre don Ferrando.
Don Phelip e don Joan Darago e de Navarra germans dessus dits.
Don Joan e don Ferrando de Arago germans dessus dits.
Los nobles mossen Requesens dez Soler portant veus de Governador en Catalunya.
Mossen Rodrigo de Rebolledo.
Mossen Ferrando de Rebolledo dessus dits.
Don Pedro de Castre e de So germa del Vezcomte de Evol.
Lo noble don Gomis Suaris de Figueroa embaxador del Senyor Rey de Castella e natural del dit Regne de Castella. E los Reverends bisbes de Gyrona de Urgell de Vich e de Anguello e lo abbat de Ripoll ensemps ab los dits V Consellers de Barcelona e molts daltres cavallers e gentils homens e les egregies nobles e magnifiques dones qui anaren en la processo dejus nomenades e altres diverses persones homens e dones ecclesiastiques e seculars e encara persones religioses de diverses staments conditions e religions en nombre quasi infinit en tal modo que certament en la dita gran sala hon stava lo cors del glorios e bon Rey e Senyor nostre don Joan noy cabien mes persones tant plena de gent stava.

Capitol LI qui tracta del rompiment dels segells Reals.

E axi stants totes les dites persones e sobrevengudes en la dita sala Real totes les creus e totes les processons axi de la Seu com de les parroquies e monastirs de homens de tota la ciutat e acabades les misses qui en dita sala se celebraven e venguda ja la hora destinada e ordenada por levar del dit Real lo cors del dit Senyor Rey e mettrel en la processo e portar aquell per la ciutat segons es acustumat en la dita ciutat portar lo Senyor Rey a la sepultura stant tota la multitud de la dita gent en la dita sala molt attentament e ab gran silenci per veure e oir les serimonies e coses seguents llavos lo dit noble mossen Rodrigo de Rebolledo qui era aqui present e stava de peus en lo gran cadafal en lo qual era la littera sobre la qual stava lo cors mort del dit Senyor Rey don Joan ço es als peus de la dita littera a la part dreta com a Camerlench major qui era del dit Senyor Rey pres en la sua ma lo segell secret del Senyor Rey e alçant lo braç dret denant los peus del Senyor Rey e girant la cara denant la gent dix per tres vegades ab alta veu que tots los circunstants entenien lo que dehia clarament « O cavallers e gentils homens e vosaltres tots qui sou açi presents veus açi lo segell del Rey nostre Senyor. Aquest es lo segell secret del Senyor Rey veus açi lo segell del Senyor Rey» e començant fortment plorar dix ab grans planys e suspirs. « Lo Rey nostre Senyor es mort mort es lo Rey nostre Senyor plorem donchs tots pus es mort lo Senyor Rey e los seus segells sien açi romputs pus lo dit Senyor Rey no sen pot servir » e prenent en la ma esquerra lo dit segell e en la ma dreta un gros martell posa lo dit segell sobre una enclusa que fou aqui presta e donant grans colps ab dit martell sobre lo dit segell rompe aquell. E apres prenent en la ma esquerra los grans segells comuns de Arago e lo segell de Sicilia e en la ma dreta lo dit martell ab grans colps rompe aquells fahent hi semblant serimonia que fou en rompre lo dit segell secret.

Capitol LII qui tracta del rompiment dels bastons e vergues Reals.

E fet aço vengueren decontinent mossen Antoni Pere de Rochacrespa Algutzir e tots los uxers del Senyor Rey laltre Algutzir mossen Torrent noy pogue esser per causa de malaltia de la qual era detengut e mes ab aquests hi vengueren tots los homens de la vergueria quis diuen escuders del offici de la algutziria del Senyor Rey e plorants e cridants altes veus romperen e trancaren llurs bastons e vergues cuberts de marragues ço es cascu lo seu basto o verga.

Capitol LIII qui tracta del orde quant isque la processo del palau ab los VIII Cavallers qui anaven primers corrents les armes.

Fetes e subseguides les dites serimonies lo prop dit dia del dissapte e quasi encontinent la gran processo qui aqui stava congregada per fer e complir la solemnitat de la dita sepultura se comença de moure e fer son cami e volta ques acustuma fer a sepultures de semblants Reys e Senyors la qual processo stava ordenada e exia del dit palau major Real en aquest orde que denant tots e a la avantguarda foren ordenats los VIII cavallers a cavall que lo dijous prop passat havien corregut les dites armes. Aquests VIII cavallers molt esmarrits dolorosos e plorosos anant cridant e
plorant a modo dels corredors qui van devant la gent darmes per a descobrir selades dels enemichs si algunes sen hi trobaven anaven en tal modo com he dit devant tota la gent que anava en dita processo cuberts tots de marrages ab llurs capirons de marragues vestits axi com fahia tota laltra gent qui seguia la dita processo e axi mateix los cavalls dels dits VIII cavallers eren tots cuberts de marragues fins a les orelles e portaven en llurs colls les quattre Reals banderes rosseguantse los quattre Reals scuts que lo prop dit dia havian corregut revessats e punctes altes anaven plorant e cridant per la ciutat denunciant al poble que plorassen llur Rey e Senyor natural lo qual aquella hora derrera dells portaven a la sepultura.



Capitol LIIII qui tracta de la grandissima luminaria que anava devant lo cors del Senyor Rey.

Apres de aquests dits VIII Cavallers inmediadament venia la gran e fort bella luminaria feta a honor de aquella Real sepultura tant per los manumissors del dit Senyor Rey quant per la ciutat de Barcelona quant encara per diversos prelats barons nobles homens e singulars persones sobre diverses banchs e brandoneres les quals bastaxos e altres homens apportaven al coll e cascun brando tenia en si pintades sobrel negre les armes dels qui aquella luminaria fahien per honor de aquesta Real sepultura. E tots los ciris o brandons qui anaven en la dita sepultura eran grossos cascu de V lliures en sus e entre tots los ciris de la dita luminaria qui anava denant lo cors Real passaven lo nombre de dos milia e cinccents ciris o brandons.

Capitol LV qui tracta de les creus qui anaven devant lo cors Real e de llur orde.

En apres decontinent derrera la dita luminaria venien totes les creus les quals eren les seguents. Primerament anava la gran bella e rica creu de la Seu de Barcelona la qual per tots los XI dies que stech lo cors del dit Senyor Rey en la sala major del dit palau major Real stech nit e dia plantada detras lo cap de la Majestat Real. Apres venien ab orde totes les altres creus ço es la creu major de Sancta Maria de la Mar. Item la creu major de Sancta Maria del Pi. Item la creu de Sant Pere. Item la creu de Sent Just. Item la creu de Sent Miquel. Item la creu de Sent Jacme. Item la creu de Sent Cugat. Item la creu de Sancta Ana. Item la creu de la Merce. Item les creus del Carme e dels Agustins. Item les creus de Preicadors e framenors. E cascuna de aquestes creus qui totes prenien nombre de XIIII creus eren totes dargent daurat molt riques e de novell obratge levorades e esmeltades de diversos bells esmaltats e anaven acompanyades cascuna de dos canalobres dargent los quals portaven scholans. E cascuna creu en son orde portava en si bella e gran processo de preveres e clergues e frares ço es cascuna parroquia tot lo clero de aquella parroquia e tots los religiosos tota la religio de cascuna. E en la fi de cascuna religio e de cascuna parroquia havia diacha e sotsdiacha e un prevere en lo mig de aquests diacha e sotsdiacha tots vestits ab llurs dalmatiques e capes de cor part de vellut negre obrades de brocat dor part de vellut negre ab alguns obrages dor part de domas e de seti brodades dor e dargent e part sens alguna brodadura molt belles. E es veritat que lo dit orde era aquest que primer anava tot lo clero de les parroquies apres anaven los frares de la Merce apres los del Carme e los Agustins apres preicadors e framenors plagats.

Capitol LVI qui tracta dels bordons e encensers anants per mig de la processo.

E per lo mig de aquesta dita processo anaven diversos grans bordons los quals diverses preveres en llurs mans portaven vestits ab capas de vellut negre e de domas e de seti negre ab riques fresedures dor los quals anants axi per lo mig de la dita processo antonaven e ordenaven los altres preveres e frares religiosos segons havien anar e segons havien aturar per fer llurs commemorations e solemnitats a laor de Deu e per la anima del dit nostre glorios Rey e Senyor. E encara per lo mig de aquesta processo anaven diversos scholans axi laics com reglars ab bells ensenses dargent los quals molt spessament anaven e tornaven denant lo dit cors Real e aquell encensaven ab molta reverencia e gest humil.

Capitol LVII qui tracta del clero de la Seu ab los VI canonges portants bordons.

E apres daço venia decontinent tot lo gran clero de la Seu de Barcelona ensemps ab los canonges e capitol de la dita Seu en nombre copios en mig del qual clero e canonges anaven sis canonges de la dita Seu vestits ab sis capes de vellutat negre brocades dor e cascu dells portava en la ma un gran bordo dargent e aquests sis tenien carrech de ordenar tot lo dit clero e canonges e axi ordenants e anants per mig dells antonaven los psalms e imnes que cantaven e per lo semblant anaven en mig de dita precesso dos que portaven dos ensenses dargent e de lochs en lochs hon spessament se fahien les grans e solemnes absolutions ells dits dos venien devant lo cors Real e aqui ensensaven ab molta reverentia aquell cors.

Capitol LVIII qui tracta del Bisbe com anava en lo gremial acompanyat.

E proseguint aquesta processo venia decontinent e immediadament lo dit reverend Senyor En Joan de Margarit per lo gratia de Deu bisbe de Gyrona e canceller de la prefata Majestat Real vestit en pontifical ab sa mittre blancha de domas blanch al cap e venia lo dit senyor Bisbe en mig de dos canonges de la dita Seu la hu diacha e laltre subdiacha. Lo diacha portava en la ma una crossa dargent molt be daurada e millor levorada e un altre canonge vestit ab una capa de vellut negre qui anava en llur companya e tots quatre plegats qui molt honorablement anaven portants devants ells un gremial o pali de vellut brocat dor en lo qual tots se tenien cascu tenints en la ma una baga feta de unes trenes de seda les quals staven cosides en lo dit pali.

Capitol LVIIII qui tracta dels xandres capellans e scholans de la capella del Senyor Rey en quin orde e serimonia anaven denant lo cors del Senyor Rey.

E derrera los dits bisbe de Gyrona canonges e clero de la dita Seu venien immediadament tots los xandres capellans e scholans de la capella del dit Senyor Rey los quals anaven tots vestits de gramalles e capirons de drap negre les quals los manumissors de la prefata Majestat Real havien a ells dades e axi anants e cantants a cant dorgue e contrapunct ab gran melodia e consonantia cantaven los psalms e officiaven com si fossen en la propria capella del Senyor Rey. E apres immediadament a les spalles de aquests xandres venien dos antichs e venerables canonges de la dita Seu vestits ab llurs capes de fin drap negre folrades de vays grisos.

Capitol LX qui tracta de les persones qui portaren lo cors del Senyor Rey a la sepultura e lorde e ornament de aquell.

E tantost derrera aquests canonges venia lo cors del dit Senyor Rey don Joan lo qual stava ordenat en aquesta manera que jahia e reposava dins dues caxes fetes de fusta de xiprer la una de les quals era cuberta de drap de grana e aquesta caxa anava dins una altre caxa de xiprer cuberta de vellut carmesi e era lo cors del Senyor Rey dins la primera caxa tot embalsamat e vestit de un jupo de seti carmesi e desobre de una roba de domas negre e tenia calçades unes calçes de grana e als peus unes çabates de drap de vellut e en cascun peu calçat un spero be daurat e al costat cincta una spasa ab pom creuera e guaspe be deurada e sobre tot aço tenia uns camis vestits e sobre los camis una dagmatica de domas blanch e ses stoles e maniple e al cap un bonet negre e sobre lo bonet una corona dor en la ma dreta un ceptre dor e en la squerra un pom dor. E aquestes dues caxes ço es una dins altre eren posades sobre una bella litera de fust la qual tenia quattre largues canes de larch a modo de una scala e aquesta cuberta e tota la dita littera eren cubertes de un drap de grana e aquestes dues caxes una dins altre qui axi jahien sobre la dita littera eren cubertes de una mija tomba e la mija tomba era cuberta de un rich e molt sumptuos pali de vellut vellutat negre brocat dor e de novell obratge tot nou e molt soberch fornit lo pali al entorn de diversos scuts de armes Reals ço es de les armes de Arago de Navarra e de Sicilia. E sobre aquest pali ço es al cap de aquesta litera havia un coxi brocat dor e sobre lo coxi una corona Real un ceptre e un pom dor e sobre la littera stava una dagmatica Real maniple e stola tot molt sumptuos e de gran valia e mes hi havia ajaguda la spasa del Senyor Rey. E sota aquesta Real littera anaven dotze homens criats del dit Senyor Rey tots vestits de drap negre los quals sobre llurs caps e muscles portaven aquesta Real littera. E de part de fora ço es en los costats e en lo entorn daça e dalla e al cap e als peus anaven vint e quattre persones entre cavallers gentils homens e ciutadans honrats de Barcelona dejus scrits los quals per los consellers de Barcelona foren en aço elegits deputats e ordenats en la forma seguent ço es que tantost al cap de la littera anaven a la part dreta les persones quis seguexen. Primo lo conseller segon de la dita ciutat. Apres dell venia mossen Galceran Duran cavaller. Apres de aquest cavaller venia Lois Setanti ciutada e apres de aquest venia mossen Bertran Ramon Çavall cavaller e apres dell venia Joan Ros major de dies ciutada. Apres daquest venia mossen Miquel de Gualbes cavaller. Apres dell venia Galceran Durall ciutada. Apres daquest venia mossen Jacme Fiveller cavaller. E apres dell venia Jacme Ballester ciutada barbut. E apres daquest venia mossen Baltasar Romeu cavaller. E apres dell venia Guillem Oliver ciutada. E apres venia lo conceller terç de la dita ciutat de Barcelona. De la altra part ço es a banda sinistra venia tot primer al cap de la littera mossen Joan Çariera balle general de Catalunya cavaller. E apres dell venia Bernat Miquel ciutada. Apres dell venia mossen Bernat Turell cavaller. E apres dell venia Romeu Lull ciutada. Apres venia mossen Joan Bernat Terre cavaller. Apres dell venia Ramon Marquet ciutada. Apres de aquest venia Franci Armenter de Sentmenat gentil home. E apres dell venia mossen Franci Torrent cavaller. E apres venia Pere de Coromines ciutada. Apres de aquest venia Joan Dargentona gentil home. E apres venia Joan Çapila ciutada. E a la fi ço es al cap debaix de la littera par egual del dit conseller terç de la dita ciutat venia don Gomes Suaris de Figueroa noble e natural del Regne de Arago.

Capitol LXI qui tracta del loch hon anava lo Camerlench major acompanyant lo cors Real a la sepultura.

Immediadament tantost derrera aquesta littera e seguents les prop dites persones les quals anaven vestides de marragues e ab capirons de marragues vestits sobre llurs caps e portants aquest Real cors en lorde dessus expressat en mig de les dues cames de la dita littera a peu e devant tots los altres vestits de marragues anava lo noble mossen Rodrigo de Rebolledo com a Camerlench major e tot trist e ploros com aquell qui granment amava de cor lo dit nostre bon Rey e Senyor e stava ab lo cap cubert de un capero de marragues e tot vestit de marragues.

Capitol LXII qui tracta dels quatre canonges acompanyants lo cors Real a la sepultura.

E apres encontinent e sens altra mija venien derrera aquest Real cors dos altres canonges de la dita Seu. E axi per lo ques dit eran quattre canonges anants vestits de capes de fin drap negre folrades de vays los dos tenien dignitats e los altres no e eren appellats los de les dignitats qui anaven al cap mossen Lois dez Pla arthiaca major e misser Gabriel Rovira arthiaca de la mar e los altres dos qui anaven denant lo dit cors ço es als peus eren appellats mestre Antoni Giner e mossen Joan Comes homens de molta prestantia e antichs de edat los quals per quant lo Senyor Rey era canonge de la dita Seu de Barcelona axi com es ja antiquat e acustumat que qui es Rey de Arago e comte de Barcelona es fet decontinent canonge de la dita Seu acompanyaven en lorde predit lo cors del molt alt Senyor lo Senyor Rey don Joan.

Capitol LXIII qui tracta dels reys darmes e del cavaller qui portava lo elmet e tallamar e dels uxers e criats e officials del Senyor Rey acompanyants lo cors Real a la sepultura.

E no resmeny apres dels dessus dits venien immediadament tres reys darmes e herauts vestits de marragues e cascu de aquests ab lo cap cubert portava vestida sobre la marregua una cota darmes ço es lo primer una cota darmes de Arago or e flama laltre una cota darmes de Navarra e laltre una cota darmes de Sicilia. E derrera aquests reys darmes o herauds venia encontinent lo noble don Pedro Devol de So e de Castre germa del Vezcomte de Evol a cavall sobre un bell cavall cuberts lo cavaller e lo cavall de marragues. Aquest don Pedro portava en lo cap un elmet (yelmo, helmet, Helm: casco) be travessat e sobre lo elmet apportava un bell timbre ricament deurat en lo qual havia una corona Real e sobre la corona lo ratpinyat qui es divisa dels Reys de Arago fort be obrat e daurat e sobre lo muscle squerra portava una lansa per la qual li penjava per les spalles avall un rich guido o standart vulgarment appellat tallamar de les armes reals or e flamma e en lo braç sinistre apportava un Real scut de les prop dites armes. E apres daço venien immediadament quattre uxers darmes del Senyor Rey vestits de marragues appellats mossen Pere Goni e mossen Guerau Castello cavallers Franci Ferrer e Garcia de Losa gentils homens los quals portaven cascu en lo braç ço es mossen Pere Goni hun scut de armes Reals de Arago dor e flamma (oriflama, or y flama, oro y llama) e mossen Guerau Castillo un scut Real de armes de Navarra e aquests dos anaven primers e los dos altres ço es Franci Ferrer portava hun scut Real de Arago camp de atzur ab una creu blancha e Garcia de Losa portava un scut Real de armes de Sicilia. Derrera aquests IIII uxers per anar acompanyats anaren tots los oficials de la cambre e criats e altres officials del Senyor Rey axi com son camerlenchs cambres uxers darmes confessors metges secretaris yo qui tench les claus del dit Archiu Real de Barcelona e los altres scrivans de manament e los petitioners segelladors e los de registre ensemps ab los spaciers barbers porters e ajudants de cambra e altres consemblants officials e ministres tots vestits de marragues e ab los caps cuberts de marragues.

Capitol LXIIII qui tracta de les Illustres persones e dels tres Consellers de Barcelona qui anaven devant aquelles a la Real sepultura car los dos altres Consellers ajudaven portar com dit es lo cors del Senyor Rey a la sepultura.

Apres dels dessus anomenats immediadament venien tres Consellers de la dita ciutat de Barcelona ço es lo cap e lo quart e lo quint ja dessus per llurs noms appellats tots vestits de marragues e de llurs capirons cuberts los caps e devant los dits tres consellers anaven dos verguers dels Consellers de Barcelona. E anaven per lo semblant vestits e cuberts de marragues ells e les vergues dargent daurades que portaven. E aquests tres Consellers ab los dits dos verguers quasi com asistents e ministres anaven devant les persones Illustres e de la prosapia Real quis seguexen los dessus dits Illustres don Jayme de Navarra e de Foix don Alfonso Darago e de Castella don Phelip e don Joan Darago e de Navarra germans la Illustre Infanta dona Beatriz de Arago e de Sicilia muller relicta del Illustre quondam Infant don Enrich de Arago e de Sicilia Mestre de Sent Diego e mare del Illustre infant don Enrich duch de Segorbe e Comte de Empories. E venia la dita Senyora Infanta en mig del dit Infant de Navarra e del dit don Joan de Arago e de Navarra qui la portaven sota les exelles e encara venien en aquesta companya los dessus dits Illustres don Joan de Arago Comte de Rippagorça e son germa don Ferrando de Arago prior de Catalunya. E totes aquestes Reals persones sens misture de altres persones venien plegades. E a les spalles de la dita Illustre Infanta quasi com a dona assistent e ministrant a la dita Infanta venia la noble dona Isabel de Avellaneda mare del Reverendissimo don Diego de Avellaneda per la gratia de Deu bisbe de Mallorques e lo magnifich coper del Illustrissimo Senyor Rey de Castella e de Arago ara beneventuradament regnant appellat mossen Guillem Sanchiz cavaller del regne de Arago e procurador de Tarraga Terraça e Sabadell per la Illustrissima Senyora Reyna.

Capitol LXV qui tracta del orde com anaven los Archabishe de Sacer Bisbes Governador Diputats e altres persones acompanyants lo cors Real a la Real sepultura.

E apres al detras de les dites Illustres e daltres persones acompanyants lo cors Real a la Real sepultura decontinent venien les persones seguents ço es lo reverend Archabisbe de Sasser en altra manera appellat lo dega Sos lo noble mossen Requesens de Soler portant veus de Governador en lo Principat de Catalunya lo deputat ecclesiastich appellat mossen Pere Joan de Lobera lo noble mossen Guerau Alamany de Cervello e un ciutada de Barcelona (fa a sceber lo nom) elet en prohom per los Consellers de la dita ciutat E apres venien los reverends bisbes de Urgell e de Vich lo veguer de Barcelona appellat Franci Antoni Setanti lo noble don Mattheu de Montcada diputat e un altre ciutada de Barcelona (fa sceber lo nom) elet en prohom com laltre dessus dit. E apres de aquests venien los reverends Gonsalvo bisbe de Anguello frare Ponç Andreu deç Vilar abbat de Ripoll lo noble mossen Ferrando de Rebolledo Franci Ramis diputat ciutada de Barcelona e un altre ciutada per prohom elegit per los dits Consellers ab los dos altres dos dessus dits.
Capitol LXVI qui tracta del orde com anaven lo Balle de Barcelona Consols Mostaçaf e altres anants a la mescle e acompanyants lo dit cors Real.

Apres venien tres o quattre altres cinquenes en les quals anaven ordenats lo Balle de Barcelona appellat Bernat Joan de Marimon ciutada los Consols de la Lotge de Barcelona appellats Joan Ros fill den Ramon Ros ciutada e Joan Prats mercader e lo Mostaçaf de la dita ciutat Pere Guillem Çafabregues mercader e altres persones caporals de la dita ciutat. Dels alcaldes no sen fa mentio per quant no tenen loch sino del cavaller com es dejus scrit. E finalment venien a la mescle tots los officials e homens de la casa del Senyor Rey e aximateix los homens de les cases de la ciutat e del portantveus de Governador en lo dit Principat de Catalunya e altres diverses persones vestits e vestides tots e totes de marragues ab llurs capirons de dites marragues vestits en llurs caps. Dels alcaldes no sen fa mentio com dit es per quant mossen Miquel de Gualbes qui era hu dels dits alcaldes com a cavaller era ordenat portas lo dit cors Real e axi del altre alcalde appellat Joan Bruch mercader no sen feu mentio e ana ab los altres prop dits a la mescle car com dit es alcaldes en tal serimonia e graduatio no tenen loch.

Capitol LXVII qui tracta de les egregies nobles e magnifiques dones com anaven acompanyants lo cors Real.

E apres de tots aquests prop dits venien vint parells de homens vestils de marragues ab llurs capirons de dites marragues en llurs caps los quals acompanyaven les egregies nobles e magnifiques dones seguents anants pas a pas e de dos en dos denant les dites dones les quals venien per tal orde ço es primerament les egregies dona Antonia de Torrelles comtessa de Iscle dona Joana vescomtessa de Rochaberti e dona .... de Alago e de Pinos vescomtessa de Illa e de Canet. Apres venien les nobles dona Joana de Armendaris muller quondam del noble mossen Bertran Darmendaris filla dels nobles don Francesch Galceran de Pinos e dona Beatriu muller relicta de aquell dona Eufrasina de Montcada muller del predit noble don Mattheu de Montcada e la muller del vicicanceller mossen Joan Pages cavaller e doctor en leys. Apres venien la noble dona Brianda mare del dit don Phelip de Arago e la muller del dit noble mossen Ferrando de Rebolledo la muller del tresorer del dit Senyor Rey appellat Guillem de Peralta la nora del dit vicicanceller. E apres se subseguien moltes honrades Senyores dones e donzelles de la predita Infanta e de les dites comtessa e vescomtesses en gran nombre totes cubertes axi unes com altres de les dites fembres de marragues una part e altra part de drap negre mantells e albernies e portaven totes en los caps de llurs persones vells negres soguints lo cors Real e tota la processo.

Capitol LXVIII qui tracta per quals carrers e lochs passa la processo venint sen a la Seu.

Es veritat que la dita processo feu lo cami e volta seguent ço es exint del dessus dit palau major Real devalla a la plassa del Rey e daqui en fora passant denant la Cort del Veguer devalla a la plaça del blat e tirant tot dret per la Boria a vall sen ana a la Capella den Marcus entrant per lo carrer de Montcada vench al Born e entrant a la Esglesia de Santa Maria de la mar per lo portal qui es sobre lo fossar major la dita processo ana fins denant laltar major de la dita Esglesia e apres passant per lo mig del cor de la dita Esglesia sen isque per lo portal dels bastaxos lo qual es sobre lo fossar de la font qui alli es. E passant denant la carniceria que es aqui sen ana als Cambis vells e exint devant la carniceria del carre ample dita processo e los qui portaven lo cors Real seguint aquella tiraren carrer ample a munt fins denant lo Regomir. E apres entrant per lo carrer del Regomir tiraren carrer a munt fins denant la casa de la present Ciutat de Barcelona e passant dret cami avant vench a la plassa de Sant Jacme e anant tot dret per lo carrer del Bisbe passant denant la casa de la Diputacio vench fins denant lo palau del bisbe e passant entre la Capella de les Verges e la casa del Arthiaca major de la dita Seu vench la dita processo fins en la dita Seu. E entrant per lo portal major de la dita Seu e passant per mig del cor vench fins a les schales de Santa Eulalia.
Capitol LXVIIII qui tracta del cadafal ab la litera e del tuguri o capell ardent.

E arribada la dita processo en la dita Seu aqui sobre les schales de Sancta Eulalia havia ja bastit un rich cadafal sobre lo qual stava una bella littera e tot lo dit cadafal e tota la littera e encara los banchs o strados qui entorn li staven e totes les scales del dit cadafal foren cubertes de drap de molada negre e sobre aquest gran cadafal fonc pujat lo cors del Senyor Rey e mes sobre aquella Real littera que aqui stava apparellada. Sobre los quals cadafal e littera fou fet un Real e molt noble tuguri appellat en nostra lengua catalana capell ardent e aquest capell ardent sobre lo qual cremaven sus de siscents siris sehia sobre quattre molt alts pilars de fusta fets a manera de quattre colones totes negres. E a cuatre catons del dit capell ardent staven penjats IIII pevesos e II banderes ço es .... E dejus aquest capell ardent havia un rich sobrecel quis tenia clavat en lo dit capell ardent. E era aquest sobrecel de tela blava ab grans texells de fullatges carxofes e carts dor fi. E en lo mig de aquest sobre cel stava levorat o pintat un gran scut darmes de Arago or e flamma. E a quattre cantons de aquest sobre cel staven pintats quattre menors scuts ço es hu en cascun canto e tots quattre e darmes Reals ço es hun scut darmes de Arago or e flamma e hun scut de armes de Navarra. Laltre scut de armes de Arago camp de atzur ab la creu blancha al costat dret e laltre scut ab armes Reals de Sicilia. E en lo derrador de aquest capell ardent lo qual era fet a quattre cayres staven clavats quattre tovallons ço es de canto a canto hu qui eran molt richament obrats de diversos texells dor en los quals eren molt subtilment e molt richa pintades de or e de atzur e altres nobles colors diverses armes Reals ço es en lo tovallo de front lo qual stava sobre lo cors del Senyor Rey eren en mig les armes Reals de Arago or e flamma acompanyades a part dreta de les armes del Emperador e a la part sinistre les armes del Rey de Castella e al canto a la part dreta les armes del Rey de França e en laltre canto ço es a la part sinistra les armes del Rey de Anglaterra e en lo costat dret vers la Sacrestia de la dita Seu de Barcelona stava clavat fort subtilment un altre consemblant tovallo en lo mig del qual havia un altre scut de armes Reals de Navarra acompanyades a la una part de armas Reals del Rey de Hungria e daltra part darmes Reals del Rey Reyner e en lo un canto havia un scut Real de Arago e en laltre canto un scut Real de Sicilia. E en laltre costat vers la capella dels ignocents stava un consemblant tovallo en lo mig del qual havia un scut Real de armes de Sicilia acompanyat de les armes Reals de don Ferrando Rey de Napols e de les armes del Rey de Portugal e en lo un canto havia un scut Darago or e flamma e en laltre canto altre scut de Arago camp de atzur ab la creu blancha. E en lo tovallo dels peus eren les armes del princep de Navarra e les armes del Duch de Burgunya e les armes del Duch de Bretanya e les armes del Marques de Ferrara e les armes del Marques de Montferrat tots parents e acostats en grau de consanguinitat ab lo dit Senyor Rey don Joan de memoria immortal.

Capitol LXX qui tracta de la solemnitat del offici fet en la Seu quant lo cors Real hi fou apportat e com hi celebra la missa major e sermo lo reverend bisbe de Gerona.

E posat que fou lo dit cors Real sobre los dits gran cadafal e littera aqui apparellada en la manera que era stat apportat por la ciutat se comença decontinent lo solemne offici ab la gran missa cantada de requiem per tot lo clero de la dita Seu e lo reverend pare en Christ e Senyor En Joan de Margarit per la gratia de Deu Bisbe de Gyrona e Canceller del dit Senyor Rey tot vestit en pontifical dix la dita missa alta ab molta solemnitat. E dat compliment al offici e missa cantada apres que fou acabada la missa major lo dit reverend Bisbe de Gyrona com aquell qui era molt devot e fidelissimo vassall e servidor a la prefata Majestat Real lo qual es gran canoniste e dotat de molta scientia honestat e virtut munta decontinent sobre una trona dins e prop la porta de la reixa del altar major la qual aqui stava apparellada cuberta entorn de un pali de vellut negre brocat dor e aqui preica o feu un notable sermo e pres per thema Bonum certamen certavi cursum consumari fidem servari in reliquo reposita est mihi corona justitie Ad Thimoteum II. c. IIII. les quals paraules de lati transportades en vulgar volen tant dir «bona batalla he batallat lo cos he acabat la fe he servada en cosa restant mes posada la corona de justicia» en lo qual sermo entre les altres coses quim venen a la mente dix molt elegantment e ab grans e approvades auctoritats qual fou lo primer Rey del mon e per que foren trobats los Reys e quant fou necessari haver Reys en lo mon. E apres deduhi la noble prosapia e descendentia Real la qual hague aquest gran Rey princep e Senyor nostre don Joan de aquells nobles Reys Gots primers conquistadors en Alamanya apres en Italia e despuys en Spanya hon assitiaren llur Real Casa e aqui perpetuaren llur regne e stat Real de la prosapia dels quals Reys Goths lo dit glorios Rey don Joan devallava per recta linea. E apres vench a dir molt egregiament totes les virtuts de clementia patientia e humanitat de aquest tant noble e bon Rey e derrerament recita la catholica fi e mort gloriosa en la qual aquest bo e glorios Senyor Rey nostre havia finit sos dies segons ya dessus la poden veure e legir extesament e axi feu fi al seu sermo. Es veritat que immediadament que fou fet lo dit sermo se feu la molt gran absolutio sobre lo cors del Senyor Rey. Apres dada fi per aquest dia de dissapte a les Reals exequies sen ana tot hom a dinar cerca dues hores apres mig jorn lexant aqui lo cors del Senyor Rey molt noblement acompanyat de diverses criats e servidors seus e de molta luminaria. E stech aqui aquest Real cors tot aquell dissapte e lo seguent digmenge dients li cascun dia e nit los xandres de la sua capella Real offici de morts solemnement segons havien ja fet tant quant stech en la gran sala del palau major Real de la dita ciutat de Barcelona.

Capitol LXXI qui tracta del sermo e de les exequies fetes al cors del Senyor Rey per la ciutat de Barcelona e com hi sermona lo Reverend mestre March Berga.

En lo dilluns apres immediadament seguent lo qual era lo primer dia de febrer e vigilia de la Purificatio de la sacratissima nostra dona mare de Deu los Consellers de Barcelona per rettre lo deute lo qual la insigne ciutat de Barcelona ha be acustumat e acustuma retre a ses Reys Princeps Comtes e Senyors naturals en semblant sepultura Real hagueren fet apparellar e mettre en un bell orde altres molt insignes e solemnes exequies segons se segueix ço es que en lo dit capell ardent ço es en lo mig staven pintades dor les armes de la ciutat com les altres armes Reals qui abans hi staven ne foren remogudes exceptats los tovallons qui ab les armes matexes ja dessus designades hi romangueren sobre lo qual capell ardent feren mettre e ensendre altres tants siris quants en lo prop dit dia de les dites primeres exequies Reals hi cremaren a fi que hi hagues altre tanta luminaria ne mes ne menys per honor de Deu e de la ciutat. E mes faeren posar moltes brandoneres ab molts grossos siris ensesos que staven al entorn del dit cadafal Real hon stava lo cors del Senyor Rey. E aqui faeren venir aquell dia demati totes les parroquies e totes les religions de homens e dones de la ciutat ab llurs creus e processons segons en les dites primeres exequies vengueren. E fetes aqui llurs serimonies e absolutions solemnement axi com be havien acustumat se comença decontinent per lo clero de la Seu lo gran e solemne offici e missa cantada de requiem. E en aquest dia de dilluns dix la missa lo ja dit reverend Bisbe de Anguello. E dit lo Evangeli apres decontinent en la trona e loch mateix hon havia preicat lo dissapte prop passat lo dit reverend Bisbe de Gyrona preica lo demunt dit reverend mestre March Berga confessor de la prefata Majestat Real lo qual era hu dels manumissors del dit Senyor Rey e pres per thema Memento Domine David et omnis mansuetudines eius psalmo. CLII. (131. Error. Más abajo se lee CXXXI) les quals paraules transportades de lati en vulga volen tant dir «O Senyor David record te e de tota la mansuetud de aquell. » Lo qual sermo consyderat que pora profitar a algu e per esser tant egregiament fet e dictat hon poras legir no solament tot lo ques pertany fer e servar a cascun Rey Senyor e Princep mas encara a cascun bon christia no he dubtat pendre treball de anar a la cambra del dit Mestre March Berga e scriure de mot a mot tot lo dit sermo axi com ell lom recitava e tenia scrit eu (en) dues cartes de paper de ma sua en la forma e modo seguent.
Sermo Reverendi Magistri Marci Berga proestantissimus die exequiarum dicti domini Regis factus.
Memento Domine Davit et omnis mansuetudinis eius. Psalmo CXXXI. et etiam psalmo C.° incipiente Misericordiam et juditium cantabo tibi Domine quod est thema.
En la scriptura divinal nos troba algun Rey esser stat tan virtuos e tant sant com lo propheta e Rey Davit la vida del qual es manifestada compendiariament en lo dit palau en lo qual se monstra en quina manera se deu haver lo Rey per esguart de si mateix per esguard dels seus servidors e per esguart dels altres axi bons com mals. Diu primerament predicto psalmo C.o perambulabam in innocentia cordis mei hoc est in puritate conscientie in medio domus mee quasi dicat multo plus extra quia homines maxime principes et potentes magis sunt soliciti servare honestatem inter extraneos quam inter domesticos. Consequenter ostenditur justitia David erga populum et primo quantum ad malos. Secundo quantum ad bonos. Ostenditur primo David affectus cum dicitur in eodem psalmo centesimo non proponebam ante oculos meos rem injustam scilicet ad concupiscendum sequitur facientes prevaricationes odivi id est divine legis transgressiones odivi eorum malitiam detestando quia eiusdem virtutis est diligere bonum et odire malum ei oppositum. Item sequitur Non adhesit mihi cor pravum quasi dicat et si ex passione tui motus ad horam ad aliquam malitiam non tamen adhesit mihi per obstinationem declinantem a me malignum id est malo igne ignitum invidiae scilicet irae superbiae et huiusmodi quia talis declinabat a David similia detestante. Non cognescebam per approbationem quantumcumque esset mihi proximus sicut patet de Joab cuius maliciam non approbavit sed magis reprobans cum interfici jussit. Et quia David non solum puniebat peccata operis sed etiam oris. Sequitur detrahentem secreto proximo suo scilicet in eius absentia hunc persequebat. Et quia non solum puniebat peccata operis et oris sed etiam epparentiam in aliis ... ideo dicitur superbo oculo quia depositio cordis maxime apparet in oculis et insaciabili corde qualis est avarus qui non potest saciari pecunia cum hoc non edebam id est tales non erant comensales mei. Post ostenditur qualiter se habuit ab bonos dicens Oculi mei ad fideles terre id est ita fui solicitus inquirere ubi tales possent inveniri et mihi sosciari ut sedeant mecum in consiliis judiciis et mensis. Et quia non solum habuit bonos Consiliarios sed etiam bonos
ministros ideo subditur Ambulans in via immaculata id est per vitae sanctitatem et honestatem et sequitur hic mihi ministrabat id est in domo mea serviebat. Non habitavit in medio domus meae hoc est inter ministros meos qui facit superbiam alios dispiciendo vel conculcando qui loquitur iniqua non direxit in conspectu oculorum meorum quia tales non audebant loqui in presentia Davit nec etiam apparere. Et quia aliqui sunt ita mali quod non solum sunt a principibus bonis repellendi sed etiam vita privandi ut justitia servetur et alii terreantur ideo subditur in matutino id est celeriter sine expectatione ne superveniret impedimentum. Interficiebam omnes peccatores terrae qui pro peccatis suis erant digni morte sicut apparet de Baana et Racab qui interfecerunt Isboseth intendentes placere David. Sed ipse fecit eos statim interfici sicut habetur II. Regum ca.° IIII. Et si dicatur quod non fecit statim interfici Joab sed post mortem expectavit precipiendo filio Salomoni dicendum quod David non fuit ita firmatus in Regno nec ita potens sicut Salomon filius suus et ideo non potuit in vita sua ita punire absque periculo sedicionis sicut Salomon de quo fuit revelatum David quod regnaret pacifice absque populi seditione et ideo punitionem rationabiliter distulit. Ad quid autem David interficiat omnes peccatores terrae subditur etiam in eodem psalmo centesimo ut disperderem de Civitate Domini id est Hierusalem quam Dominus ad cultum suum elegit omnes operantes iniquitatem quantum potest fihi vita Iiumana. Hinc debent Reges accipere formam vivendi atque regendi. Et nunc Reges intelligite erudimini qui judicatis terram justitiae fruendae causa non solun apud Medos ut ait Herodotus sed apud Romanos videntur olim bene morati Reges constituti. Nam cum premeretur in ocio multitudo ab iis qui .... opes habebant ad unum aliquem confugiebant virtutem prestantem qui cum prehiberet injuriam tennioris equitate constituenda summos cum infimis pari jure retinebat. Et eadem fuit causa legumquae Regum. Reges enim antiquitus secundum Aristotelem V. politicorum a triplici excessu constituebantur per virtutem propriam vel generis vel per benefitia collata per ista simul ac potentiam. Omnes enim qui maxima benefitia in Civitates gentes que contullerunt hoc honore potiti sunt. Alii bello conservatis populis ne in servitutem devenirent quemadmodum Codrus. Alii poulis a servitute liberatis et Syrus. Alii quod condidicent Urbem vel quod regionem acquisissent quemadmodum Lacedemoniorum et Macedonum er Molossotum Reges Primum Regnum fuit Scicionorum quod fuit admodum parvum a quo doctissimus Varro scribens de gente populi Romani velut antiquo tempore exorsus est ab his ad Athenienses pervenit a quibus ad Latinos deinde ad Romanos scilicet ante conditam Romam perexigua memorantur. Deinde ad alias gentes facta est derivatio Regum. Hec enim potestas sicut et quevis alia a Deo est. Unde Augustinus V. de Civitate Dei c. XXI ait Non tribuamus dandi Regni atque imperii potestatem nisi Deo vero qui dat foelicitatem Regnum çoelorum solis piis regnum vero terrenum et piis et impiis sicut placet ei cui nil injuste placet. Sequitur quod Mario ipse Caio Caesari qui Augusto ipse et Neroni qui Vespasianis patri vel filio suavissimis imperatoribus ipse et Domiciano crudelissimo qui Constantino christiano ipse apostatae Juliano potestas a domino Deo est sed abusus potestatis ab homine. O utinam consyderarent Reges quod scribitur Sapientiae VI. Avdite ergo Reges et intelligite discite judices finium terrae prebete aures vos qui continetis multitudinem et placetis vobis in turbis nascionum qum data est a Deo potestas vobis et virtus ab altissimo qui interrogabit opera vestra et cogitationes scrutabitur quem cum essetis ministri Regni illius non recte judicastis neque custodistis legem justitiae neque secundum voluntatem Dei ambulastis .... et cito apparebit vobis quem iuditium durissimum in his qui presunt fiet exiquo cito conceditur misericordia potentes autem potenter tormenta patientur. Noy volra esser stat Papa o Rey bene Hieronymus non est apud Deum personarum acceptio non Rex apud nobilior non pauper infirmior non dives potentior non dominus potior non servus deterior sed equalis omnibus judex Deus et dominus est. Sapientie VI. Non enim miratur magnitudinem cuiusquam qui omnium dominus est nec verebitur personam alicuius quem pusillum et magnum ipse fecit et equaliter est ei cura de omnibus fortioribus autem fortior instat crutiatio. Non intres in juditium cum servo tuo Domine. E noble Rey sed memento omnis mansuetudinis eius quia enim in te speravit et credidit non poenas eternas sustineat sed gaudia sempiterna possideat. In presenti sermone juxta sententiam thematis duo breviter notabuntur. Primo com al molt alt e excellent don Joan Rey de Arago lo nom de David pertany ab gran raho per la sua proprietat. Secundo que Deu omnipotent nol ha mes en oblisio donantli contrictio e penidiment de son peccat. Dixi primo com al molt alt e excellent don Joan Rey de Arago lo nom de David pertany ab gran raho per la sua proprietat. O clementissim e molt alt Senyor si vos visquesseu yo nous loara seguint lo que diu Solon hun dels set savis de Ahenes finem expectare oportet. Demana lo Rey Creso a Solon si ell Creso era beneventurat per la gran riquesa que tenia e respos Solon O Rex non te felicitabo nisi prius te bonam mortem obire audiero. Ambrosius in quadam homelia lauda post periculum predica securum. Lauda navigantis felicitatem sed cum pervenerit ad portum lauda ducis virtutem sed cum perductus est ad triumphum. Interpretatur David manu fortis et vultu desyderabilis. Ha qui ha may vist Rey tant affable benigne e plasent cuius facies plena erat gratiarum consyderabat quod ait Tragicus Vos quibus rector maris atque ferre jus magnum dedit necis atque vitae ponite et deponite inflatos tumidosque vultus quitquid a vobis minor extimescit hoc vobis major dominus minatur omnes sub Regno graviore Regnum est. Fuit manu fortis vir quidam magnus bello nulli pietate secundus ut de Haenea ait Virgilius. Quo ad bellicas laudes socium habuit neminem. Et quemadmodum Scipio de victa Cathagine non rei faelicitate elatus est sic ipse quanto magis vincebat tanto clementior et minus elatus erat licet enim sepe numero vinceret actores pacis diligebat. Cicero in oratione quam ad Cajum Caesarem habuit sic ait Qui victor auctores pacis diligit is profecto de ... maluisse non dimicare quam vincere. Et ideo Deus illum exaltavit quia qui se humiliat exaltabitur. O superbia insana superbia turrim evertis linguam confudit Farahonem submersit Senacherip interfecit Aman suspendit Goliam prostravit. Sedes superborum evertit deposuit inquit potentes Deus de sede patet de Nabuchodonosor de Anthioco de Nichanore si vis videre exitus principum superborum lege de ormesta mundi Horosium. Trogum Pompeium Josephum Suetonium Quintum Curcium Cornelium Tacitum Titum Livium Seranum Tranquillum el alios. Fuit enim ipse Rex Johannes David videlicet manu fortis in bello spiritiuali in quo tanquam alter David Goliam demonem tribus lapidibus videlicet fide spe et charitate devicit. Nam per sacramentum penitentiae naufragium indubitanter evasit. Quomodo confessus est quam devote quam memoriter paucis explicare non possem ostendebat enim que cogitaverat de salute animae suae ultra confessionem principalem his me accersivit et peccata quae in eius mentem facta grandi examinatione venerant cum summa contrictione expressit Christi corpus bina vire adoiavit. Non ne erat dispositus abundante fleumate ad suscipiendum sacramentum eucharistiae extremam unctionen cum ardenti devotione suscepit. Net me preterit invictus ille animus. Nam morte ei denuntiata nulla turbatio nullaque alteratio visa est quinimmo per dominum Joannem Pages eius Vicecancellarium respondit. « Nil sibi gratius nilque salubrius potuisse sibi denuntiari et quod maius obsequium ab eodem Vicecancellario non poterat exhiberi. » O gloriosummegem qui de niorte cogitavit qua nihil est terribilius III ethicorum ultimum terribilium est mors exhorruit mortem culpe qua nihil est deterius cum enim homines peccant nihil fiunt teste Agustino super Joanne declarante illud Sine ipso factum est nihil. Unde peccatum nil aliud est quam carentia modi speciei et ordinis quia nullum peccatum habet relationem ad Deum tanquam ad causam efficientem nec exemplarem nec finalem. Pensitavit in morte geennae quia nit est intollerabilius Isaye XXXIII Quis ex vobis poterit habitare cum ardoribus sempiternis primam mortem et si non evadit noster Illmus. Rex quia statutum est hominibus semel mori. Nulla tamen aliarum eum .... Dominus tantam gratiam contulit felix nam iuxta sententiam Senecae qui non peccavit nec tamen infelix quempenituit peccasse penituit nam quem penitet peccasse pene ignocens est eleganter quidam doctor parisiensis nomine Joannes Climachus vulgo Climages quosdam versus edidit sic ingens.
Mortales Dominus cunctos in luce creavit
Ut capiant meritis gaudia summa poli
Felix ille quidem qui mentem jugiter illuc
Dirigit atque vigil noxia queque cavet
Nec tamen infelix sceleris quem penitet acti
Quique suum facimus plangere sepe solet
Sed vivunt homines tamquam mors nulla sequatur
Et velunt infernus fabula vana foret
Cum doceat sensus viventes morte resolvi
Atque herebi paenas pagina sacra probet
Quas qui non metuit infelix prorsus et amens
Vivit et extinctus sentiet ille rogum
Sic igitur cuncti sapienter vivere certent
Ut nihil inferni sit metuenda palus.
Quo circa dubium non est cum ad aeternam felicitatem venturum. Nam ui ait Seneca Tragicus in ultima tragedia Nunquam ad stigias fertur umbras inclita virtus. Vivete fortes nec letos seva per amnes vos fata trahent sed cum summas exiget oras consumpta dies Item et superos gloria pandet. O quant es stada excellent Rey la vostra mansuetud. Lo pus mansuet sou stat del mon. IIII aethicorum deffinitur mansuetudo quod est mediocritas circa iram qui igitur pro quibus oportet et quando et quanto tempore laudatur mansuetus hic utique erit. Si quidem mansuetudo laudatur vult nam mansuetus quietus esse nec a perturbatione deferri sed ita ut ratio precipit et in his et in tantum tempus infensum esse magisque in defectu peccare videtur. Non enim vindex est mansuetus. Sabieu vos molt alt Senyor quod animus iratus non potest tenere illam mediocritatem que placet Stoicis que est media inter nimium et parum victoria que comuniter insolens est atque superba vacabat
iracundia. Recte quidem nam ut ait poeta Si quotiens peccant homines sua fulmina mittat Jupiter iniquo tempore inermis rrit. Quid sanguinem altissimum huius clarissimi Regis commemorem. Non sunt Reges christianae religionis qui cum viverent non esseiit sibi consanguinitate et vincti omnes lineae Regiae esse noscuntur ascendens descendens et transversalis filius Regis pater Regis frater Regis avunculus Regum pater Reginae et germanus duarum Reginarum scilicet Castelle et Portugalie. Taceo dicere de domo Franciae Angliae Hungariae Burgundiae quibus necessitudine parentelae erat coniunctus. Et sicut Davit mortuus in senectute filium sapientem Salomon reliquit heredem sic iste Ferdinandum Illustrissimum Regem Castellae sapientem atque pacificum reliquit heredem cum Rex iste Joannes Illustrissimus mortem obivit solutum est vinculum et non ruptum. Anima ipsa ut ait Macrobius non deficit que immortalis atque perpetua est sed impletis numeris corporis fatiscit neo anima lassatur animando sed officium suum deserit corpus cum jam non possit animari. Hinc illud est doctissimi vatis Splebo numerum reddamque tenebris. Hec igitur naturalis vere mors cum finem corporis solus numerarum suorum defectus apportat non cum oxtorquetur vita corpori adhuc idoneo ad continuationem. O gloriosum Regem et preditum omnibus bonis quae hominem felicitant in hac vita scilicet nobilitas pulchritudo soboles potentatus et tandem longeva vita et ultra solitum naturae cursum senuit noster Davit e ha finit sos dies en la insigne ciutat de Barcelona et sepultus est cum patribus suis in monasterio Populeti quod potest dici Civitas David ubi Christus habitat per specialem cultum. Fuit nam Betlem Civitas David et Betlem domus panis interpretatur. Et ibi conficitur ille qui dicit Ego sum panis vivus qui de celo descendi. O tu Rex Regum et Domine dominantium memento eius dando bona gloriae. Verum si orationibus eget atque suffragiis vos populi qui fuistis tanti Regis effundite ad Deum assiduas preces ut ipse pius atque misericors qui ipsum fecit regnare in terris faciat beatius regnare in Caelis in secula seculorum amen.

T E Ʌ O Ʃ.

El Autor, en su manuscrito, pone al pie de este sermón la siguiente nota.

Per quant lo dit reverend mestre March Berga en lo dit sermo ha commendat lo dit Senyor Rey don Joan de la gran mansuetud que tenia nom vull omettre la epistola que feu als Consellers e al Consell de Cent jurats de Barcelona stants desviats de la fidelitat a la qual eran e son tenguts e obligats de servar a son natural Rey e Senyor exortant e requerint aquells no com a Rey e Senyor mas com hun llur frare e germa mansuet humil e benigne ques reduissen a sa Majestat la qual fou tant accepte que poch apres ço es divendres que comptavem XVI de octobre del any MCCCCLXXII a la dita fidelitat e obedientia del dit Rey e Senyor la dita ciutat fou reduida. E per ques pusca mostrar millor lo que he dit segueixse la dita Epistola de mot a mot axi com es registrada en un registre del qui es dins lo Archiu Real de Barcelona.
E insiguiendo la intención del Autor, que dejó sin realizar, copiamos exactamente la mencionada carta del fol. 20 del Registro n.° 3467, cuyo tenor es el siguiente.

Itinerum Sigilli Secreti. Joannis II. n. 3467. fól. 20.

Als amats nostres los Consellers Consell e prohomens de la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Amats nostres: notoria es la gran calamitat en la qual aquest nostre Principat es constituyt lo qual axi com en lo passat era tant insigne e florent ara per la sua tanta ruyna instigant lo mal spirit subseguida es fet propingue a total extermini e desolatio e no es dupte que si vosaltres volreu reduyr vos a nostra obediencia no solament cessaran les dites coses ans per nos ab ajuda dels altres nostres regnicoles e de vosaltres se entendra en augmentar e prosperar aqueixa ciutat e lo dit Principat ço que facilment nostre Senyor Deu mijançant se aconseguira pus aquell sia restituyt en pau e tranquilitat. E jatsia nos tostemps siam stats promptes reebreus a nostra obediencia e usar en vers vosaltres de tota clemencia e amor axi com sap nostre Senyor Deu hi havem per totes nostres forces treballat e de present treballam. Es empero necessari per aconseguir aço en la forma que desijam a salut e benavenir de aqueixa ciutat que vosaltres per lo semblant considereu nostra recta e sincera intencio e desijeu lo benefici tranquilitat e repos de la dita ciutat e del dit Principat e penseu quant merit guanyareu de nostre Senyor Deu gracia de nos e gloria en lo mon si per obra de vosaltres la dita ciutat sera a nos reduyda e tant be com es la pau li sera procurat. Fem vos certs que havem gran dolor mirar la dita ciutat qui era la pus principal de nostres regnes e terres e tan famosa e gloriosa entre les altres ciutats del mon que sia portada en lo punt e angustia que es e axi deveu ab summa prudencia e cura entendre en fer la dita reduccio. Per ço de part de nostre Senyor Deu vos requerim e nos vos pregam exortam e encarregam que principalment per fer tant sacrifici e servey a nostre Senyor Deu e usar en vers nos del que per ordinacio divinal sou tenguts e per fer e procurar tant benefici a vosaltres e sublevar de tanta angustia e misseria lo dit Principat vullau reduyr e tornar vos a nos vostre Rey e Senyor natural offerint vos que usarem vers vosaltres de amor paternal eus reebrem e tractarem com a fills ab tota caritat e amor e a fe de Rey e Senyor vos promettem e donam paraula reyal e invocam nostre Senyor Deu en testimoni que axi com speram de la sua clemencia remissio e perdo de nostres falliments que vers ell havem comesos axi ab tota veritat e sana intencio nos oblidarem de totes coses passades. Si empero aquestes tan justes e paternals exortacions e offertes no acceptareu ne la dita reduccio volreu fer vos fem certs que nos prosseguirem aquesta nostra tan justa intencio e proposit fins que la dita ciutat haiam subjugada a nostra obediencia e per aconseguir e atenyer aço farem e usarem de totes aquelles stretures vexacions e rigors que sera necessari. E sia nostre Senyor Deu jutge entre nos e vosaltres quens compelliu en fer ço que fer no volriem com lo animo nostre sia tot inclinat a clemencia en vers vosaltres e aqueixa ciutat. Dada en Pedralbes a VI de octubre del any MCCCCLXXI.
Rex Johannes.
Coloma Secretarius
P.

E finit lo dit sermo se acaba lo gran offici e missa de requiem es feu de continent una molt solemne absolutio sobre lo cors del Senyor Rey. E tantost apres tot hom sen ana a dinar lexant lo cors del Senyor Rey acompanyat de alguns criats e servidors seus e daça e della ab molts ciris e brandons cremants. Lo qual cors Real stech aqui tot aquest dia e tot lo prop seguent dia que era dimarts dia de la festa de la purificatio de la Sacratissima tots temps Verge madona Sancta Maria mare de Deu e comptavem dos dies de febre any dit e mes hi stech tot lo seguent dia de dimecres festa de Sant Blay que comptavem III del prop dit mes e any. E per que es digne cosa que los qui obren be e son abils e disposts e tenen gran peritia e intelligentia de ordenar e mettre en son orde degut tals sepultures e exequies Reals sien scrits en aquesta obra e commendats ara e tots temps pos açi a memoria com los dits honorables Consellers de Barcelona ab llur Consell de prohomens donaren daço expres carrech als honorables mossen Benet Çapila e mossen Gabriel Turell ciutadans honrats de Barcelona qui les dites exequies e sepultura ordenaren en la forma preexpressada. Es veritat que nos curaren de posarho en scrits pus ells ho havien ordenat en tenien llur memorial sino que yo dit Scriva e Archiver del dit Senyor Rey per ferne servey al Senyor Rey ab gran treball e diligentia com dit he en lo prolech de la present obra ho he ab veritat volgut mettre axi historiant en scrits punct per punct axi com es passat.

Oratio apud Illustrem dominum Ferdinandum Castellae et Aragonum Regem praefati Illustrissimi domini Joannis Regis Arogonum gnatum facta per praedictum Reverendum fratrem Marcum Berga dicto domino Rege Ferdinando pro praestando juramento Catalanis ratione suae novae successionis in urbe Barcinona personaliter residente Anno Christi MCCCCLXXVIIII.

Tanta est tuae Imperialis excellentissima ac clarissima dignitas dive Rex ut vix pre timore queam labra movere et frigidus obsistat circum precordia sanguis. Non enim nescio parvitatem meam minime decuisse te coram aliquot verba facere cuius horrenda ac tremenda Maiestas non solum meas sed omnium ut reor mortalium vires exuperat at cum summae dignitati stupendaeque potestate incredibilis quaedam et supra quam dici possit maior humanitas atque facilitas juncta si
mearum virium oblitus orationem tametsi incultam depromere non verebor. Non igitur mihi succenseat Regia celsitudo si quid impresentiarum a me parum compositae aut minus eleganter de promptum sit sum profecto homo ineruditus et eloquium Romanum a me alienissimum est. Si tua preclara facinora laudare instituissem latinae litterae omnes non satis essent. Nullus tantum flumen ingenii nulla dicendi aut scribendi tanta vis tantaque copia quae non dicam exornare sed etiam narrare res tuas gestas possit succumberet in his laudandis docta Maronis elegantia et copia eloquentia Ciceronis longe impar esset. At si nullo pacto possum Serenissime Rex et principum florentissime aliquid tamen conabor efficere quo gratum animum meum ostendam. Tantam enim mansuetudinem tam inusitatam reinauditamque clementiam tantum in summa potestate rerum omnium modum tacitus nullo modo preterire possum. Solent plerique cum rerum dignitatem comendant sepe plus equo justoque amplificare et res gestas magis populari rumore quam interna libratione metiri et nunc quidem supra propriam dignitatem constituunt nunc extrinseca ac penitus aliena sectantur. Ita ii magis libito contra doctrinam Senecae quam rei natura cuncta celebrant obscurant que. Verum ego si tuae celsitudinis sola vera non ficta exactiore meditatione contendam priusquam quasi ordiar hic omnino dies effluet. Quid dicam de justitia? de continentia? de prudentia? de magnitudine animi? de magnificentia? de magnanimitate ? de pietate? de amicitia? de officio? ceterisque virtutibus? Itemque de abundanti reipublice amore? de re militari? et disciplina civitatis? De his tacere magis prestat quam parum loqui. Exultate o felices populi sub tanto Rege habetis Regem etate floridum sed animo senem qui Deum colit patriam amat justitiam servat sine qua Regnum quamvis opulentissimum stare nequit. Nil in terris obtat nisi bonam mentem nil sperat nisi bonam famam nil nisi deducus reformidat. Sed quid verbis immoror? Qui prudens est omnes virtutes habet. Videtur prudentis esse bene consulere circa illa que sibi bona et utilia sunt non parliculariter puta qualia ad sanitatem vel robur sed universaliter ad totius vitae statum bene dirigendum. Ob hoc Periclem et alios huiusmodi prudentes dicimus quod illa qui sibi et aliis utilia sunt prospicere valent esse autem huiusmodi putamus illos qui publicis privatisque rebus administrandis sunt apti. Tua magnificentia prestantissime Rex divitiis recte uti tua excellentia gladium justissime sumere prudentissime exercere sapientissime ponere novit. Senum consilio sapientum consortio bonorum virorum contubernio facillime que sunt recta perages. Cavenda est adu lescentium animositas horum nam confidentiae periculosissime committuntur domesticorum ficta probitas internuntiorum fallaces delationes relationesque non facile approbentur. Solent nam nonnunquam dicenda tacere tacenda dicere accusanda defendere deffendenda accusare pro commodo autem comissa seu referre seu differre seu etiam penitus auferre plerique consuerunt. Nihil Regiae Maiestati magis cavendum est quam domesticorum corruptio. Nihil nam bonorum famam principum magis ledit quam familiarium domumque passim pro libito discurrentium occulta perversitas simulata justitia. Non nulli simplices aures principum et ex sua natura alios estimantes callida fiaude decipiunt. Janus ad quem solum Regnum Italiae redactum est ponitur geminam faciem pretulisse ut queque ante queque post tergum essent intueretur. Quod proculdubio ad prudentiam Regis solertiamque referendum est qui et preterita noscet et prefutura provideret. Nunc redit illa virgo que jam pridem cede madebat redeunt Saturnia Regna. Rerum omnium Plato et actuum naturam penitus inspiciens advertit in omni sermone suo de rei publicae institutione proposito infundendum animis justitiae amorem sine qua non solum nulla respublica sed ne exiguus hominum caetus nec domus quidem parvo constabit. Ad hunc porro justitiae affectum pectoribus inculcandum nil eque patrocinaturum vidit quamque si fructus eius non videretur cum vita hominis terminari. Cicero etiam postquam in omni rei publicae ocio atque negotio palmam justitiae disputando dedit sacras immortalium animorum sedes et caelestium archana regionum in fastigio consumati operis de Sipionibus .... judicans quo .... perveniendum sit quia rempublicam cum prudentia justitia fortitudine atque moderatione tractaverunt. Tu Rex Serenissime es custos justi justarum videlicet legum quas si servaveris benedictionem dabit tibi legis lator ibis de virtute in virtutem et tandem videbis. Deum Deorum in Sion. Inducatur abs te Rege justissimo charitas illa complexionalis sino qua mistici corporis vita fatiscit. Celebre est illud quod Regnum a gente in gentem transfertur propter iniustitias et contumelias et universos dolos. Sed cum tua Illustrissima Maiestas omnia gubernet et moderetur prudentia nil nobis poterit evenire adversi eritque suavissimum tante virtutis alimentum laus decus et gloria nam sicut caeterorum animantium peculiares quosdam cibos natura parens instituit ita principes et qui sapia prediti sunt honoribus aluntur et gloria. Sed quid dicam de corporis optima habitudine es quidem Serenissime princeps valitudine prospera ut nullius omnino membri detrimentum aut maculam patiaris venusta facie validis brachiis firmissimo corpore levis pernicibus plantis corpore non admodum procero sed tamen pulcherrimo atque robusto. Nobilitatem altissimeque prosapie sanguinem quis narrare sufficiat? si incepero ab initio rerum et continuam narrationem ad finem usque perduxero plusquam satis mea procedet oratio. Ab Aragonum et Castellae Regibus ortus es excellentissima proles digna laudatis cum ex vetustissimis imaginibus antiquitatum tum ex recentibus dignitatum fulgoribus de quibus supersedendum censeo. Nec me preterit ille clementissimus in rebus bellicis nulli Regi secundus qui vigebit memoria seculorum Rex Joannes pater tuus cuius gloriosam mortem commemorarem nisi tue Maiestati crebro relatu ceteris aut visu aut caelebri fama innotuisset. Religiosissimum eius finem dicta ac facta memoratu dignissima luce clarius manifestanta nima illa patratorum peccaminum penitudine expiata eterna requie non carebit. Postremo hanc Urbem tuae altitudini est animo commendare pro tua igitur diva clementia eam erige ne invidiae morsibus discerpta deiscat eam defende quae ab universis Aragoniae Regibus electa et prelecta est et apud exteras nasciones praecunctis Hispanice civitatibus predicata laudataque ut florentissimis vegetata
auctaque in evum annis quamdiu mundi machina stabit maneat et secundescat florens et pacis fructu beata quam feliciorum ostendes et illud primum continget quod tu Rex potissime cupis ut carus sis tuis deinde non unicus erit tuae virtutis buccinator sed omnes virtutem Regiam decantabunt auge civitatem tibi autem comparabis potentiam si hoc egeris nil tibi obesse poterunt inimici post longum desiderium .... ex diuturnis tenebris hec civitas solem mundo erumpentem aspexit. Nunc merito tuo aspectu consolari jam sperat. Vidisti nempe potentissime Rex tanta alacritate quanta omnium exultatione quanto totius civitatis gaudio quibus honoribus qua tuorum hominum frequentia exceptus lueris. Omnes enim sola ingentis dilectionis ac venerationis causa te videre ubi manus deosculari te nisi prohiberet pudor complecti gestiebant ob que summum tui desyderium vix te coram aspicere cum coram stares credebant maxima plebem et populum Barcilonensem spes ac letitia simul invasit fruitur tuo aspectu hec civitas dum licet optat ut semper liceat. Valeat Regia altitudo et beati Francisci hoc monasterium quod pro tanti Regis incolumitate iugiter orat favore debito prosequatur.

Capitol LXXII qui tracta del dia que isque lo cors Real de la Seu per portar aquell al monastir de Poblet e de les coses aqui preparades e com fou acompanyat.

E venint lo dijous seguent que comptavem quattre del dit mes de febrer any dit MCCCCLXXIX stants aplegats dins la Seu de Barcelona los Illustres ja dessus nomenats don Jayme Infant de Navarra don Phelip e don Joan de Arago germans e don Alfonso fill del dit Senyor Rey nostre don Ferrando los Consellers de Barcelona e los Diputats de Catalunya ensemps ab los reverends Bisbes de Gyrona de Urgell de Vich e de Anguello e los nobles mossen Requesens dez Soler portant veus de Governador en lo Principat de Catalunya don Gomes Suaris de Figueroa mossen Rodrigo de Rebolledo mossen Guerau Alemany de Cervello mossen Ferrando de Rebolledo lo Vicicanceller e moltes daltres notables e honrades persones ensemps ab tots los criats officials e servidors del dit Senyor Rey don Joan per dar compliment a les Reals serimonies e exequies e encara a la testamentaria dispositio de la prefata Majestat Real la qual ha ordenat e manat que lo seu Real cors fos tremes e tumulat en lo monastir de Poblet hon jauen tumulats e recondits los cossos Reals dels Illustrissimos Reys de Arago foren preparades e ordenades aqui totes les creus e processons de les parroquies e religions demunt anomenades e les quattre banderes e quattre scuts los quals a cavall lo dia de la sepultura Real anaren devant lo cors de Senyor Rey. E no resmenys totes les confraries dels officis de la dita ciutat ab llurs grans luminaries e encara les luminaries de les brandoneres que la ciutat de Barcelona e los manumissors del Senyor Rey havien aqui apparellats per acompanyar lo Real cors e totes altres coses necessaries seguints tot lorde e serimonies

de la processo feta al dit Real cors lo dia quel portaren del dit palau Real a la dita Seu de Barcelona foren preparades e ordenades en la dita Seu molt solemnement e ab moltes orations e psalms que cantaven totes les religions e clero qui precehia e los xandres de la capella del dit Senyor Rey qui immediadament anaven devant aquell Real cors cantants continuament a contrapunct psalms e orations. E axi molt noblement e solemne lo prop dit dia de dijous poch apres que foren tocades tres hores apres mig jorn del dit dia lo cors del Senyor Rey cubert del dessus dit rich pali brocat dor e axi acompanyat com dit es fou tret de la dita Seu de Barcelona per portar aquell en lo Monastir de Poblet.

Capitol LXXII qui tracta per qual portal isque lo cors Real e qual cami feu per anar al portal (ds) de Sent Antoni.

Isque lo dit cors Real per lo portal major de la dita Seu ab la dita processo e acompanyat com es ja
dessus designat e tira la via del palau del Bisbe e del palau del Bisbe cami dret a la plassa de Sent Jacme e de la plassa de Sent Jacme a la Cort del Balle e de la Cort del Balle passant per lo Call tira als banys nous e dels banys nous al portal de la Bocaria e anant de aqui per lo carrer del Hospital de Sancta Creu arriba al Pedro e del Pedro al portal de Sant Antoni e aqui se atura la dita processo ab lo dit cors e gent e coses dessus dites.

Capitol LXXIIII qui tracta com fou rebut lo cors Real al portal de Sent Antoni per lo Abbat de Sanctes Creus e monjos del dit Monastir e del Monastir de Poblet.

E arribats que foren lo dit cors Real e processo al dit portal de Sent Antoni aqui denant la Esglesia del dit portal trobaren lo abbat de Sanctes Creus vestit en pontifical ço es portant la sua mitra en lo cap stant en mig de dos mongos vestits ço es la hu com a diacha e laltre com a sotsdiacha. E lo diacha aportava en la ma una crossa dargent e aqui apres de aquests havia una gran multitud de mongos dels monastirs de Poblet y de Sanctes Creus los quals constituits aqui en bella processo e portants denant ells la creu alçada tota de pur argent e molt be levorada acompanyada de dos bells canalobres dargent reberen e prengueren lo dit Real cors lo qual la dita gran processo havia aqui acompanyat.

Capitol LXXV qui tracta quant fou portat lo cors Real del portal de Sent Antoni al monastir de Valldonzella.

E restants devant la dita Esglesia de Sant Antoni totes les dites creus e clero de la Seu de Barcelona e de les dites parroquies e de totes les dites religions los dits abbat e mongos decontinent feta primer per ells aqui una solemne absolutio per la bona anima del dit Senyor Rey tragueren lo dit cors Real fora la dita ciutat de Barcelona e aquell acompanyat de la gran luminaria e de tota la prop dita gent e ab la mateixa serimonia cantants e dients sempre los mongos psalms e orations portaren al monastir de les monges de Valldonzella qui es no molt luny del dit portal de Sant Antoni e metteren aquell dins la Esglesia del dit monastir de Valldonzella posant lo devant laltar major. E fetes aqui dues solemnes e devotes absolutions ço es una per los mongos de Poblet e de Sanctes Creus e altra per la Abbadessa e monges del dit Monastir de Valldonzella per aquella nit fou lexat lo dit cors Real dins la prop dita Esglesia de Valldonzella sots custodia e comanda dels predits abbat e mongos de Sanctes Creus e de Poblet.

Capitol LXXVI qui tracta del dia de les absolutions fetes al cors Real stant dins la Esglesia del monastir de Valldonzella.

E lo seguent dia que era divendres e comptavem cinch dies del dit mes de febrer per lo mati dita primerament la missa cantada de requiem dins la dita Esglesia de Valldonzella e fetes aqui dues solemnes absolutions ço es una per lo Abbat e mongos de Sanctes Creus e de Poblet e altra per la Abbadessa e monges del dit monastir de Valldonzella fou levat de aqui lo dit Real cors e mes axi com sestave dins la Real litera la qual fou posada sobre los musclos de XV homens los quals ab altres molts homens en nombre de cinquanta staven aqui prests e apparellats per portar dit Real cors al monastir de Poblet.

Capitol LXXVII qui tracta de la forma e companya ab la qual fou tret lo cors Real del monastir de Valldonzella per portarlo a Poblet.

E decontinent acompanyat lo dit Real cors de diverses persones Illustres reverends nobles e altres entre les quals hi eren los Illustres don Jaycme de Foix e de Bearn Infant de Navarra don Phelip de Arago e de Navarra don Joan de Arago e de Navarra lo ja dit molt reverend senyor e pare en Christ En Joan de Margarit bisbe de Gyrona conceller del dit Senyor Rey los nobles mossen Rodrigo de Rebolledo camerlench major e mossen Ferrando de Rebolledo trinxant del dit Senyor Rey don Joan lo reverend frare Pere Blanch abbat del monastir de Sanctes Creus ab companya de un gran nombre de mongos dels dits monastirs de Sanctes Creus e de Poblet e mes hi eren molts altres cavallers e gentils homens criats e servidors del dit Senyor Rey preceint primeres les quattre banderes les quals portaven los quattre cavallers qui aquelles dins Barcelona corregueren e venint apres la creu del dit monastir de Poblet la qual denant lo dit cors Real portava a cavall I mongo de Poblet. E apres venia tantost lo dit cors Real cubert de I drap de molada negre ab una gran creu blancha sobre lo dit drap negre. E tantost seguint lo dit cors un cavaller qui portava lo elmet ab la corona e lo ratpenat al cap e sobre lo muscle e braç esquerra I scut de armes de Arago ço es de les barres dor e flamma. E sobre lo musclo dret portava lo Real guido o standart dor e flamma enfilat en una lança e penjavali per les espalles. E apres de aquest cavaller venien los quattre uxers darmes qui portaven los quatre scuts que lo dia de la dita sepultura havien portat per la dita ciutat de Barcelona. E denant la dita litera anaven dos gentils homens a cavall que portaven dues grans lanternes e derrera aquesta littera anaven altres dos a cavall que portaven altres dues lanternes e en cascuna de dites lanternes havia un brandonet de sera qui cremava fou tret lo dit cors Real del dit monastir de Valldonzella.

Capitol LXXVIII qui tracta del cami que feu lo cors Real fins al Hospitalet e com reeberen aquell.

E axi tots ensemps los dessus dits acompanyants lo dit cors Real e sots la predita forma faeren la via del Coll de la Creu e daqui en fora anaren a la carnaceria del Sants e venint al Hospitalet los isqueren a cami la creu e tots los capellans de la Esglesia del dit Hospitalet e acompanyaren lo dit cors Real fora la vila o loch del dit Hospitalet e feta una absolutio sobre lo dit cors Real sen tornaren los dits capellans ab la llur creu dins la dita llur Esglesia.

Capitol LXXVIIII qui tracta del honor que feren al cors Real venint a Molindareig.

E tirants ab lo dit cors Real tots los dessus dits dedicats en companyar aquell ço es dret cami fins en la vila de Molindareig quant foren en vista de la dita vila començaren en la dita vila de repicar totes les campanes de la vila e isque la creu de la dita vila ab los preveres de aquella vila e lo abbat de Sanctes Creus e tots los predits mongos ensemps ab lo mongo qui portava la creu de Poblet se apinyaren es meteren en processo e axi tots ensemps entraren per la dita vila cantants psalms e orations. E axi vengueren a la Esglesia de la dita vila en la qual feta solemne e devota oratio e absolutio per I poch spay detengueren lo dit Real cors e apres tots hom refresca e feu collatio en la dita vila per ço que pusquessen supportar lo treball del cami.

Capitol LXXX qui tracta de la solemnitat feta al cors Real passant per la Barca e per Sant Andreu de Aygues-toses e venint a Martorell.

Feta la dita collatio e refrescament tots los sobredits que acompanyaven lo dit cors Real se partiren ab lo dit cors decontinent de la dita vila e tiraren dret cami fins a la barcha de Lobregat e passada la dita barcha vengueren a la vila de Sant Andreu de la barcha de Lobregat al de Aygues-toses e passant per lo mig de la vila sonants les campanes de aquella vila e feta aqui llur absolutio dret cami feren la via de Martorell e de continent foren en vista de la dila vila totes les campanes sonaren e repicaren. E exint la creu e lo clero de la predita vila se aplegaren los dits abbat e mongos e tots ensemps ab bella processo e fort ordenadament cantants psalms e dient orations entraren per la dita vila de Martorell. E faents lo cami de la Esglesia metteren fort solemnement aquell Real cors dins la Esglesia de aquella vila en la qual feta solemne absolutio fou lo dit cors lexat aquella nit e tots los de la Real companya aquella nit se aleuiaren e reposaren. E venint lo seguent dia que era dissapte e comptavem sis del prop dit mes de febrer per lo mati fou aqui dins la predita Esglesia de Martorell apparellada una missa la qual fou dita alta ab la solemnitat deguda e acabada que fou la dita missa decontinent sobre lo dit cors Real fou feta una absolutio la pus solemnement que fer se pogue.

Capitol LXXXI qui tracta de les absolutions fetes al cors Real quant fou junct en Vilafranca de Penades.

E feta la dita absolutio fou pres lo dit Real cors e tret de la dita Esglesia de Martorell e axi acompanyat dels seus com dessus es dit feu lo cami de Vilafrancha de Penades. En la qual vila per causa de les moltes aygues que en aquell cami se trobaren e a causa dels barranchs e mal cami que attrobaren arribaren hi de nit hora ja molt tarda. E mes solemnement e ab molta serimonia lo dit Real cors dins la major Esglesia parroquial de dita Vilafrancha e fetes les solemnes absolutions tota la dita noble companya sen ana a leuiar cascu en sa posada e tot lo seguent dia que era digmenge e comptavem VII del dit mes de febrer resta lo dit Real cors dins la dita Esglesia de Vilafrancha en la qual vila aquell digmenge li foren fetes nobles e Reals exequies ab missa cantada vespres completes e matines.

Capitol LXXXII qui tracta de les solemnitats fetes al cors Real quant fou junct a Vilarodona.

E lo dilluns prop seguent que comptavem VIII del dit mes de febrer dita primer missa cantada e fetes solemnes absolutions al cors Real e acompanyat de la dessus dita companya fou remogut e portat de la dita Esglesia de Vilafrancha de Penades a Vilarodona e mes lo dit dia solemnement dins la Esglesia de la prop dite vila en la qual Esglesia resta tota la nit seguent del dit dia. E venint lo dimarts per lo mati que comptavem VIIII del prop dit mes de febrer dita dins la dita Esglesia de la dita vila de Vilarodona solemne missa cantada ab les Reals exequies absolutions e serimonies
acostumades subseguides.

Capitol LXXXIII qui tracta del sermo e exequies fetes al cors Real en la vila de Montblanch.

E fet aço decontinent lo dit cors Real fou remogut de la predita Esglesia e vila de Vilarodona passant per lo mig de la vila de Cabra molt solemnement e fou apportat aquell dia a la vila de Muntblanch. E aqui tantost applegantse lo abbat de Sanctes Creus e tots los mongos quil acompanyaven cantants diversos psalms e orations ab grans repicaments de campanes e ab fort
bell orde e bella processo fou lo dit cors Real per los veguer balle jurats e prohomens e per tot lo clero de la dita vila de Montblanch reebut e mes dins la dita vila e portal ab gran solemnitat a la major Esglesia parroquial de la dita vila en la qual Esglesia apres de esser fetes les Reals absolutions fou per aquella nit aqui conservat lo Real cors. E lo seguent dimecres que comptavem X del prop dit mes de febrer per lo mati foren fetes en dita Esglesia de Montblanch molt belles e Reals exequies al cors Real ab solemne offici missa alta e moltes misses baxes ab moltes absolutions. E feu hi sermo aquest dia de les exequies lo dit reverend e honest religios mestre March Berga confessor e manumissor de la Majestat Real qui pres per thema Dormivit igitur David cum patribus suis et sepultus est in civitate David. III Regum c. II.

Capitol LXXXIIII qui tracta de la processo exint del monastir de Poblet al cors Real feta hon vengue aquest dia.

E passat lo mig dia del prop dit dimecres e dinats que foren tots los dessus dits acompanyants lo dit cors Real continuades e fetes les serimonies demunt dites lo sobre dit Real cors fou tret de la prop dita Esglesia e vila de Muntblanch e acompanyat de les persones ja dites arriba en aquest dia ja hora molt tarda en lo monastir de Poblet ab molta solemnitat. E posat lo dit cors Real devant la porta del dit monastir fou aqui apparellada una molt noble processo de mongos e de capellans en companya dels quals era lo reverendissimo Senyor don Pedro Durrea patriarcha de Alexandria e
archabisbe de Tarragona vestit en pontifical en mig de dos mongos vestits de vestiments de diacha e sotsdiacha e lo dit patriarcha portava en lo cap una bella e richa mitra lo diacha una crossa dargent daurada molt be subtilment obrada. E axi tots aquests mongos e capellans de Poblet ab lo dit patriarcha que anava en mig dels dits diacha e sotsdiacha ab gran e solemne processo acompanyats de diversos cavallers e gentils homens e altres notables persones e de molts pagesos o homens de viles honrats e de molts vassalls del dit monastir reeberen la dita altra processo qui ja anava ab lo dit Real cors. E ajustades ensemps aquestes dues processons ço es la una hon presidia lo dit Abbat de Sanctes Creus e laltra hon presidia lo dit Patriarcha ab gran brogit de senys e campanes e cantants molts psalms e dients moltes orations metteren lo dit Real cors axi cubert del gran pali de brocat dor que stech cubert quant lo portaren a la dita Seu de Barcelona lo dia de la sepultura dins la Esglesia del dit monastir de Poblet.

Capitol LXXXV qui tracta del cadafal apparellat al cors Real en la Esglesia de Poblet.

E venints axi les dites dues processons ajustades la via del altar major trobaren entre lo chor e lo major altar de la dita Esglesia de Poblet un gran cadafal havia una littera molt bella cuberta de diversos draps axi de ras com dor com de imperials. E axi pujaren aquest Real cors ab la littera ab la qual era vengut sobre lo dit cadafal el posaren molt honorablement sobre la predita littera la qual stava parada sobre lo dit cadafal e metteren les quatre banderes e los quattre scuts ab los quals havien corregudes les armes Reals per la ciutat de Barcelona a quattre cantons del dit cadafal e en lo cap de dita littera lo guido o standart ab lo Real scut de armes de Arago dich les barres Reals dor e flamma. E fetes aquelle hora dins la dita Esglesia solemnes absolutions aquest Real cors be acompanyat e ab gran luminaria fou aqui dins la dita Esglesia e sobre lo dit cadafal aquella nit lexat.

Capitol LXXXVI qui tracta de la missa alta e anniversari quis digueren en la Esglesia de Poblet lo dia de les exequies e com hi sermona lo reverend mestre Pere Lopis.

E lo seguent dia que era dijous e comptavem XI del prop dit mes de febrer any dit vengudes dins la dita Esglesia del dit monastir de Poblet totes les sobredites Illustres Reals nobles magnifiques e venerables persones les quals de Barcelona fins en lo dit monastir de Poblet e en la forma demunt dita havien seguit e acompanyat lo dit Real cors e totes les altres persones les quals per fer honor eren vengudes personalment a les dites Reals exequies fou començat dins la dita Esglesia de Poblet un solemne offici e general anniversari cantat per tots los mongos de Poblet qui eran en gran nombre. E aquell dia vestit en pontifical lo dit patriarcha canta aqui la missa molt solemnement. E dit lo evangeli per lo diacha qui ensemps ab lo sotsdiacha ministraven al dit reverendissimo Patriarcha munta a la trona per sermonar lo reverend mestre Pere Lopis famosissimo mestre en theologia e molt docte del orde dels frares menors de Sant Francesch de Barcelona lo qual en lo principi del sermo pres per thema Videte Regem Salomonem in diademate quo coronavit illum mater sua die desponsationis illius et in die letitie cordis eius. Canticorum III. les quals paraules transferides en romans volen tant dir veniu vejau lo Rey Salomo lo qual sa mare ha coronat de diadema en lo dia de la solemnitat. E axi procei e feu molt singular sermo e entre les altres coses que dix foren les virtuts e nobleses de la prefata Majestal Real commemorant la catholica e christiana religio en la qual lo dit Senyor Rey don Joan havia viscut e la ferma devotio e constant sperança que tench tant com li duraren los accidents dels quals mori en la passio de Jesu-Christ e en la purissima e intemerada tots temps verge madona Sancta Maria mare de Deu. E apres recita molt egregiament la gran e ampla prosapia Real del dit Senyor Rey e la descendentia de aquell qui era proceida tota constituida en Reys e Reynes car lo fill primer fou lo Illmo. don Karles Rey de Navarra laltre fill es vuy lo Serenissimo Senyor e Rey nostre e de Castella don Ferrando e la filla primera apres mort lo dit Senyor Rey es stada Reyna de Navarra muller qui fou del comte de Foix. Laltra filla es vuy muller del Illmo. don Ferrando Rey de Napols e axi es intitulada dona Joana Infanta de Arago e Reyna de Napols. E axi finit lo dit sermo fou proceit en la celebratio de la dita missa per lo dit reverendissimo Patriarcha la qual missa acabada que fou de continent foren fetes algunes absolutions sobre lo dit cors Real molt solemnement e piadosa. E axi fou dada fi en lo prop dit dia en totes les dites Reals exequies.

Capitol LXXXVII qui tracta del dinar apres les exequies donat per lo monastir de Poblet a tota la gent qui en dites exequies se troba.

E fetes totes les dites coses ab tot son orde serimonies e compliment apparellades que foren les taules pera dinar dins lo dit monastir tots los qui trobaven en la dita sepultura e monastir anarense a dinar a les dites taules e molt abundosament lo venerable frare (Juan) Stanya novament elet en Abbat del dit monastir e no encara confirmat per nostre Sant Pare ensemps ab los mongos del dit monastir donaren a dinar a tota la dita gent qui aquis trobava.

Capitol LXXXVIII qui tracta de les paraules que dix lo Camerlench quant devallaren lo cors Real del Cadafal el posaren entre los altres cossos Reals.

E lo mateix dia apres dinar quasi hora de vespres molt solemnement fou devallat lo dit Real cors del gran cadafal hon lo havien posat e fou mes al costat del altar major als peus del Serenissimo Rey don Ferrando pare del dit Illustrissimo Rey e Senyor nostre don Joan de gloriosa recordatio. E de continent dix lo noble mossen Rodrigo de Rebolledo que ell com a Camerlench e manumissor del Senyor Rey don Joan dessus dit e per complir la voluntat e testamentaria dispositio de aquell havia acompanyat e portat lo cors aqui ensemps ab los altres dessus dits per que fos collocat entre los cossos dels altres gloriosissimos Reys de Arago de la prosapia dels quals per recta linea lo dit Senyor Rey don Joan devallava.

Capitol LXXXIX qui tracta de la resposta que feu lo dit monastir de Poblet al dit Camerlench sobre lo acceptar e reebre lo dit cors Real.

E dites aquestes paraules decontinent lo venerable frare (Joan) Stanya elet demunt dit aqui en presentia de les sobredites Illustres Reals persones e dels dits reverendissimos senyors Patriarcha e bisbe de Gyrona e de moltes altres persones aqui presents dressant les sues paraules al molt spectable e noble mossen Rodrigo de Rebolledo dix tals o semblants paraules. «Mossen Rebolledo vos com a Camerlench e manumissor del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey don Joan de memoria immortal haveu dit que per complir la voluntat e testamentaria dispositio de la prefata Majestat nos haveu açi aportat lo cors del dit Senyor dins aquesta caxa o tombe pero aço yo no sce si es veritat que aquell Real cors sia açi o no car nol he vist. E axi yo e tot aquest covent del present monastir qui som açi sino veem al ull aquest Real cors que dieu es açi nol tenim per rebut ne crehem que hi sia e axi si voleu lo tengam per rebut per quant yo e lo dit covent ne havem a dar compte al Serenissimo Senyor Rey de Arago e de Castella nostre Senyor monstraulons e vist quel hajam tendremlo per rebut e no en altra manera. »

Capitol LXXXX qui tracta de la manifestatio del cors Real que feu lo Camerlench al monastir de Poblet prenent les claus de les caxes hon stava recondit lo cors Real e faent obrir aquelles.

Dites aquestes paraules per lo dit elet de continent replicant respos lo dit mossen Rodrigo de Rebolledo camerlench e dix « No moure que susara vos sera monstrat lo dit cors Real e conexereu al ull com es aquell glorios e mon Senyor lo Rey don Joan » e giras vers lo qui tenia les claus de les caxes dins les quals stava ajagut lo dit cors Real e demana aquelles les quals decontinent li foren liurades e axi en presentia dels dits elet e covent de Poblet e de tots los altres dessus dits qui alli se trobaven feu obrir en les dites caxes e primerament la caxa que era cuberta de vellut carmesi dins la qual fou trobada una altra caxa cuberta de drap de grana la qual segona caxa uberta fou dins aquella trobat ajagut lo cors del dit Senyor Rey don Joan vestit de una bella dalmaticha de domas blanch e de uns camis ab ses stoles e dessota vestit com a cavaller ab la roba de domas ja demunt mentionada e ab la sua spasa cincta sperons deurats e un bonet e una corona en lo cap en la ma un septre e en laltra ma un pom ab una creu.

Capitol LXXXXI qui tracta com fou rebut e acceptat lo cors Real per lo monastir de Poblet ab les
serimonies e certifications necessaries.

E regonegut e vist al ull per los dits elet e covent del dit monastir de Poblet lo dit Real cors lo qual per ço com stava molt alterat no podien be conexer que fos lo dit Senyor Rey don Joan decontinent lo dit elet girantse vers les dites Illustres persones e als prelats e als dits mossen Rodrigo de Rebolledo nobles cavallers e gentils homens e altres qui eren criats e servidors del Senyor Rey aqui trobants se presents los dix e respos replicant tals o semblants paraules.
« Vosaltres senyors yous deman eus requer que fassau certs a mi e tot aquest covent si scebeu que aquest cors Real lo qual me presente lo dit noble mossen Rodrigo de Rebolledo sia lo cors del dit Senyor Rey don Joan.» E decontinent fou respost per tots los circunstants. «Hoc mossen lo elet aquest es lo cors del Senyor Rey don Joan de gloriosa memoria aquest es vertaderament lo cors Real del Senyor Rey nostre Senyor no hi poseu dubte algu que tots quants som açi vos fem certs e testificam que aquest es lo cors del dit Senyor Rey don Joan.» E llavors lo dit venerable elet replicant respos e dix tals o semblants paraules. « Pus tots vosaltres molt Illustres reverends nobles e magnifichs senyors me feu cert em adverau que aquest es vertaderament lo cors del Senyor don Joan Rey de Arago de Navarra e de Sicilia en aqueix nom e en fe e relacio de vosaltres tots yo e tots los mongos e covent del dit monastir de Poblet açi presents acceptam e havem per reebut lo dit cors »(.)

Capitol LXXXXII qui tracta del tancar de les caxes hon jaya lo cors Real e del loch hon posaren aquell.

E fet aço decontinent tancaren les dites caxes en clau e axi una dins altra com staven e acostants les com dit es al major altar de la dita Esglesia de Poblet les posaren en los peus de la caxa o tombe dins la qual era lo cors del Serenissimo Rey don Ferrando de preexcelsa memoria pare del dit Senyor Rey don Joan. E tantost cobriren ab dues les tombes del rich e sumptuos pali de brocat dor del qual en la dita ciutat de Barcelona e per totes les sglesies del cami era stat cubert lo cors del dit Senyor Rey don Joan.

Capitol LXXXXIII qui tracta de la requesta feta al notari de fer una e moltes chartes publiques de les coses predites.

E donant compliment en totes les exequies e coses dessus dites tant lo dit venerable elet en Abbat del dit monastir de Poblet per lo interes seu e de tot lo dit monastir quant lo dit noble mossen Rodrigo de Rebolledo camerlench axi mateix per lo seu interes en presentia de tots aquells qui aquis trobaren presents demanaren instaren e requeriren a memoria perpetua esser feta de les prop dites coses tocants lo lexar aqui del dit cors Real una e moltes cartes publiques per lo venerable mossen Guarino des Novellis prevere de capitol de la Seu de Gyrona e notari e Secretari del predit reverendissimo bisbe de Gyrona.

Capitol LXXXXIIII e ultimo del present libre qui tracta de les sepultures pomposes ques poden fer a laor de Deu e son sufragis a les animes contra la opinio de alguns tenints lo contrari. E mes tracta per qual raho si ha despes tant de temps en compondre lo present libre commemorant les exequies que antiguament se fayen als Reys de Egypte e com lo Senyor Rey don Joan es stat molt piados liberal animos valent e bon cavaller.

E jatsia per molts se diga que sepultura pomposa no faça profit a la anima per la qual se fa tal sepultura allegants aquella auctoritat de Sanct Agosti contenguda en lo libre de Civitate Dei a XI capitols dient axi Proinde omnia ista id est curatio funeris conditio sepultarae pompa exequiarum magis sunt vivorum solatia quam subsidia mortuorum. E en un altre libre ha fet lo dit Sanct Agosti pretitulat de cura pro mortius agenda diu aço mateix. E per ço tals parlers e interpretadors poran dir mal de mi com me so dispost en posar e scriure aquestes coses pomposes faents per sepultures de Reys princeps e senyors empero yo a tals interpretadors e mal dients responch que la dita auctoritat de Sanct Augusti nos enten axi com ells ho dien e entenen car lo beneventurat Sanct Agosti ho enten a dir de les animes qui son damnades e no de les animes que son en purgatori car a tals animes stants en gratia tals sepultures encara que sien pomposes nols pot sino aprofitar per lo be que sen segueix car moltes misses si celebren charitats e almoynes si fan que nos farien si sabien que nols aprofitas e encara tals sepultures inciten los altres en be obrar en vida e be morir. E si en ordenar e scriure aquestes coses volran dir alguns contra mi de haver hi perdut yo tant de temps e que valguera mes hagues scrit altres coses de les quals reportas profit responc yo que tals mal dients e detractors zelen poc la honre de nostre Senyor Deu e del Rey Senyor e princep nostre temporal. Com yo no pens haver hi perdut temps mas gonyat posant e scrivint a memoria eterna tals coses e en tant orde que son totes a reverentia lahor e honor de la immensa Trinitat e a servici de la Real Majestat e a honor encara de tota la republica car per sdevenidor aquestes coses axi ordenades se trobaran en lo Real Archiu de Barcelona e lo Archiver qualsevol que sera apres mi sera remogut de treball e nos seguiran differenties e desordes en lo ordenar de semblants sepultures e seran com dit es molt gran servici norma e regle als Reys primogenits princeps e successors e manumissors dels Reys princeps e senyors los quals ho trobaran tot ordenat e en son orde per capitols axi com dessus es expressat. E veus la cosa quem ha induit e forçat en compondre la present obra segons en lo prolec nes feta mentio. E per major corroboratio del que he dit sobre aquesta materia de sepultures sapian los que aquestes coses ignoren com a mi recorde haver legit en lo dit tractat que lo dit Sanct Augusti ha fet de cura agenda pro mortius lo quis segueix. Cum ergo sacrificia sive altaris sive quarumcumque elemosynarum pro babtizatis defunctis omnibus offerentur pro valde bonis gratiarum actiones sunt pro non valde malis propciationes sunt pro valde malis etiam nulla sunt adiumenta mortuorum qualescumque sint consolationes vivorum. Les qual paraules en nostre vulgar volen dir « Com dones los sacrificis o sien del altar o sien de qualsevol almoynes qui seran offerts per los batejats defuncts aquests tals sacrificis per los que son molt bons son actio de graties e per aquells que no son molt mals son propiciations acostaments e suffragis e per aquells qui son molt mals ço es qui son damnats no son sufragis de morts car a tals nols aprofita res.» E si encara volras millor entendre la dita auctoritat de Sanct Augusti posada en lo XII capitol del dit libre de Civitate Dei com se enten axi e millor que yo no he dit lix tot lo XIII capitol de dit libre de Civitate Dei e aqui veuras pus clarament com tals sepultures no son prohibides ans sis fan son a laor de Deu e donen suffragis a les animes que son en via de salvatio no a les damnades quia in inferno nulla est redemptio. E axi podem vertaderament dir que la dita sepultura al dit Senyor Rey pomposament feta no li ha pogut noure ans li ha molt aprofitat apres ques passat desta vida majorment com dessus es scrit per esser mort tant gloriosament com may sia mort Rey princep e senyor per quant se creu per esser se tant be regonegut en la sua malaltia e haver ell mateix damanat e presos tots los sacraments de Sancta mare Esglesia que la sua anima es en via de salvatio o ja collocada en la gloria de paradis. Quia ut ait Joannes Apostolus LI Apocalypsis cap. XIIII. Beati mortui qui in Domino moriuntur. Les quals paraules volent tant dir
« Beneventurats son los morts qui moren en lo Senyor lo qual es nostre Senyor Deu.» E no resmenys per haver ell exercit molt be les obres de pietat. E sobre aço fa molt al fet la auctoritat del glorios Sanct Hieronym dient. Non memini me legisse male mortuum qui libenter exercuit opera pietatis habet nam multos intercessores et impossibile est multorum preces non exaudiri les quals paraules volen tant dir. « Nom recorde haver legit aquell morir mal qui liberalment ha exercit les obres de misericordia o pietat car ha molts intercessors e es impossible pregaries de molts no esser exaudites.» Be crec yo com molts creen que mes fan profit a les animes les exequies dels morts no pomposes car com pus simple e sens pompa se fan son mes profitoses als defuncts. Mas tals sepultures no pomposes nos poden axi praticar en los Reys princeps e grans senyors les quals antiguament e apres e tots temps son stades fetes pomposes e insignes. E si bem recorde haver yo legit en lo libre de Diodoro historial en lo segon libre hon elegantment lo quis segueix es scrit Nam cum quis Regum decedit e vita Egyptii omnes mortem communi mestitia lugent vestes lacerant templis clausis forum non frequentant festa solemnia non agunt dies septuaginta duos luto deturpantes capita ac sindone subtus mammas cuncti una viri mulieresque ducenti firme aut trecenti circum ambulant his in die novantes luctum atque ad numerum cum cantu virtutes Regis commemorantes cibis amiantium coactisque ac vino omnique mense apparatu abstinent non lavacris non unguentis non stratis lectis non venercis utuntur sed tanquam defuncto filio per eos dies merentes lugent. Hoc tempore que ad pompam funeris spectant preparatis postrema die corpus in archa condditum ante sepulchri aditum ponunt ibi breviarium in vita ab Rege gestorum de more recitantur volenti facultas datur defuncti accusandi. Astant Sacerdotes mortui recte facta laudantes populus is permagnus est que exequias circunstat applaudet veris laudibus in reliquis magno reclamat tumultu. Quo accidit ut plures Reges repugnante multitudine solido caruerunt sepulchri honore ac magnificentia. Is timor coegit Egypti Reges juste vivere veritos futuram post mortem plebis iram atque odium sempiternum. Volen tant dir aquestes paraules « quant algu dels Reys mor los pobles de Egypte que en aquell temps en semblants coses e en llur modo de viure eren molt commendats tots la mor de llur Rey e Senyor ploren esqueixen llurs vestedures les esglesies e temples stan tancats e nos te cort ni juy als litigants ne festes solemnes no fan e per LXXII dies deturpense los caps ab fanc e senyts dejus les mamelles de drap o cubertor de li de docents fins en CCC homens e fembres van axi entorn del cors Real. E aço fan dues vegades per cascun dia dels dits LXXII dies renovants aqui lo plor e dol de la mort del dit Senyor Rey e ab cant denuntiants e commemorants totes les virtuts de una a una qui son stades en lo dit Rey. E durant lo temps del dit plor e dol per los dits LXXII dies de les viandes de coses animades e de les forçades e axi mateix de vi e de tot tot altre apparellament de la taula se abstenen. E no usen de alguna manera de lavaments ne de anguents ne dormen en lits ne usen de luxuria ans viuen castament durant lo dit temps e ploren com si a cascu dells los hagues mort un fill. E en aquests LXXII dies de plor e dol preparan totes les coses necessaries a la pompa del cors Real e sepultura. E en lo derrer dia dels dits LXXII dies lo cors Real que han tengut recondit en la tomba o caxa o littera posenlo devant la entrada del sepulchre hon ha esser posat. E aqui aquell dia fan llurs solemnes exequies e sermo e tots e cascu dells narren e divulguen aqui tota la vida del Rey. E si be e virtuosament ha viscut commendenlo molt e si mal ha viscut disfamenlo. E aqui son presents tots los sacerdots loant les coses be e rectament fetes per lo dit Rey. E aqui axi matex ha gran multitud de poble stant en gir e entorn de les exequies e quant oen recitar veres lahors de llur Rey repercuten les mans unes ab altres monstrants haver ne alegria com axi virtuosament e be ha obrat e es molt llur Rey. E si les laors no son veres e les oen axi recitar ab usura ab grans crits tots criden e fan gran brugit dients e divulgants tot lo contrari en deslaor e vituperi del dit llur defunct Rey. De ques seguiex (segueix) que a molts Reys qui han viscut viciosament e no han be regit ne governat repugnant tal multitud de poble nols es stada feta tal pomposa sepultura sino quels soterraven axi simplement e vil sens pompa com aquells que no la merexian. Aquesta temor ha forçat los Reys de Egypte viure justament dubtants que apres llur mort si mal vivien no incorreguessen la ira de llur poble e odi perpetual en tal forma que fos denigrada llur fama e perdessen tanta honor e pompa com era feta per tots los pobles a llur cors Real e sepultura quant morien en bona fama ço es de haver be viscut e obrat en aquest mon. » E per ço tals Reals sepultures no poden esser sino molt commendades e profitoses majorment aquesta Real sepultura la qual es stada feta a tan virtuos bon Rey e Senyor nostre don Joan lo qual per ses bones obres e virtuts ha merescut aconseguir e haver tals e tant solemnes e insignes exequies quals son damunt scrites e sera tots temps de aquelles memoria immortal e encara de la Serenissima e Real persona sua com nos trobe scrit Rey de Arago sia stat mes animos valent e bon cavaller e mes liberal piados e mansuet. Empero nom vull oblidar açi alguna part de la sua liberalitat e patrimoni. Lo dit Senyor Rey don Joan tant era liberal que quant passa desta vida no li trobaren sino molt poca pecunia jatsia li trobassen molta muntaria e joyells de gran valia que son coses les quals ornen molt lo Rey e princep. E per quant se agradava molt de donar deya que pus beneventurada cosa era donar que rebre concordantse en lo ques scrit per los savis doctors e philosops com dien Quod beatius est dare quam accipere. Car tot home de bon enteniment ho pot e deu conexer e atorgar quel donador en lo donar monstre majoritat de sa valor honor riquesa e liberalitat e lo rebedor en son demanar e en son rebre demostra daçi poquesa mesquinesa pobresa poca vergonya e altres miseries. E axi per les dites e altres bones obres que lo dit Senyor Rey ha fetes nostre Senyor Deu sempre la guardat e endressat en tants infortunis e adversitats que ses vist donant li tots temps apres de dits infortunis victoria de sos inimics e perdonant li los seus peccats apportant lo a be morir e fer tota orde de christia com es ja dessus expressat e per ço crec lo predit glorios Rey esser mort en gratia de nostre Senyor Deu lo qual li ha dat la perpetual gloria de paradis ad quam ipse Deus perducat me peccatorem quando ei placuerit et interim me vivere faciat in suo servitio.
Amen.

RUBRICA

De tots los capitols del present libre.
(Véase la nota de la pág. 144)

Nota de Ramón Guimerá Lorente: En este documento formato doc, odt, pdf no coincide la paginación, por lo que se omite.

Capitol primer que tracta com lo Senyor Rey parti de Barcelona per anar a cassar vers los castells e viles de Citges de Vilanova de la Gealtruu e de Cubelles e de Vilafranca de Penedes. E com lo primer dia ana a dormir a la Vila de Sant Boy.

Capitol II qui tracta de la retgla que tenia lo Senyor Rey en son viure e com ana a cassar al
Prat.

Capitol III qui tracta com lo Senyor Rey fou detengut de puagre en la vila de Citges.

Capitol IIII qui tracta com lo Senyor Rey se atura en la Vilanova de la Gealtruu e com ana a correr una lebra vers lo castell de Cubelles.

Capitol V qui tracta com lo Senyor Rey mata lo porch salvatge en lo terme del castell de Calafell hon lo dit Senyor pres gran fret e sen torna molt mal delitos a la Vilanova.

Capitol VI qui tracta del mal temps que la Majestat Real hague en lo bosch del castell de Canyelles hon li tenien concertat un porch salvatge e com li fou forzat de retraures en lo dit castell.

Capitol VII qui tracta com lo Senyor Rey axi indispost com era sen vingue a Vilafranca de Penedes hon vench en punct de morir.

Capitol VIII qui tracta del mal de la barra del Senyor Rey stant en la vila de Vilafranca de Penedes hon se feu venir de Barcelona mestre Gabriel Miro acompanyat de un cyrurgich.

Capitol IX qui tracta com lo Senyor Rey parti de Vilafranca de Penedes e sen torna a Barcelona ja millorat.

Capitol X qui tracta del vellar e oir matines que feu lo Senyor Rey en la vigilia de Nadal e lo cavalcar que feu per la ciutat.

Capitol XI qui tracta del principi de la malaltia del Senyor Rey apres que fou recruat.

Capitol XII qui tracta de la indispositio del Senyor Rey e de la relatio feta al consell Real per mestre Miro.

Capitol XIII qui tracta del proces de la dita malaltia.
Capitol XIIII qui tracta del proces mateix e del pronostich de aquell.

Capitol XV qui tracta del proces mateix de la dita malaltia.

Capitol XVI qui tracta com mestre Miro demana que li fossen associats los millors metges quis
trobassen per quant lo Senyor Rey stava en gran perill de morir e de la collatio ques tenc per raho de aquest tant gran perill.

Capitol XVII qui tracta de la denuntiatio feta al Senyor Rey per mestre Miro que faes tot orde de
Christia e de la reposta que feu lo Senyor Rey e com se confessa.

Capitol XVIII qui tracta del pronostich de la dita malaltia e del combregar del Senyor Rey e com
es canonge de Barcelona e de Valentia.

Capitol XIX qui tracta del dia quels canonges de la Seu portaren lo vel de nostra Dona al Senyor
Rey.

Capitol XX qui tracta de la denuntiatio feta al Senyor Rey que fes testament e ordenas de les coses temporals pus era ja passat per les spirituals.

Capitol XXI qui tracta del proces de la dita malaltia.

Capitol XXII qui tracta de la conclusio feta entre los metges que lo Senyor Rey havia a morir e en breu temps.

Capitol XXIII qui tracta de la relatio feta al consell Real per los metges que fos denuntiat al Senyor Rey que ell havia a morir en breu e que reebes lo sacrament de la extrema unctio. E com per aquesta vegada no li gosaren parlar sino de la extrema unctio. E de la resposta feta per la Real
Magestat.

Capitol XXIIII qui tracta de la conclusio feta altra vegada per los metges que lo Senyor Rey no
podia molt viure e que per algu del consell Real aço li fos revelat per que millor se preparas a ben
morir.

Capitol XXV qui tracta de la conclusio feta en lo consell Real qui faera la ambaxada al Senyor
Rey que havia prest morir e del embaxador en aço elet.

Capitol XXVI qui tracta de la acceptatio de la dita ambaxada e com aquella fou feta al Senyor Rey ab clara denuntiatio que havia en breu morir de aquella malaltia.

Capitol XXVII qui tracta de la singular e catholica resposta que feu la Majestat del Senyor Rey com li fou explicat que havia en breu morir e del replicat que li fou fet e com hi satisfeu la Real
Majestat.

Capitol XXVIII qui tracta del acte e contemplatio molt singular que feu lo Senyor Rey tenint
abrassat lo Crucifix plorant e suspirant.

Capitol XXVIIII qui tracta del manament fet per la Majestat Real a son Secretari que scrivis una epistola axi com lo Senyor Rey li diguera.

Capitol XXX qui tracta de fer bones obres cascun Princep Rey Senyor e vassall memorant aquella egregia e sancta auctoritat de Hugo de Sancto Victore sobre la mort.
Capitol XXXI qui tracta com es de notar e digne de commendatio la benedictio dada per lo Senyor Rey al Ilmo. Rey fill seu e de la altra epistola tremesa per lo Senyor Rey a la Serma. Senyora Reyna de Sicilia daça far filla sua.

Capitol XXXII qui tracta de les derreres paraules que dix lo Senyor Rey ja constituit en la agonia de la mort tenint lo Crucifix entre los brassos e de la protestatio contra lo maligne sperit per esser ferm en la Sancta fe catholica.

Capitol XXXIII qui tracta del dia del obit del Senyor Rey e del dol e tristura romasa en la ciutat.

Capitel XXXIIII qui tracta com al Protonotari o al Secretari del Senyor Rey se pertany continuar totes les relations que acostumen de fer los Metjes al Consell Real dels accidents e indispositio de la Majestat Real fins lo dia que passa desta vida inclusive.

(Caapitol) Capitol XXXV qui tracta de les marragues fetes als familiars domestichs servidors officials e ministres de la casa del Senyor Rey.

Capitol XXXVI qui tracta del embalçamar e aromatizar lo cors del Senyor Rey.

Capitol XXXVII qui tracta del ornament fet en lo palau maior Real de Barcelona per lo cors e sepultura del Senyor Rey.

Capitol XXXVIII qui tsacta de la processo de la Seu que vench en la cambra del palau Episcopal hon stava mort lo cors Real per portarlo a la gran sala del palau major Real.

Capitol XXXVIIII qui tracta de la forma com stava lo cors mort del Senyor Rey quant lo trague la processo del palau Episcopal portant lo al palau maior Real e de les persones qui portaven la litera sobre la qual anava lo dit cors Real.

Capitol XXXX qui tracta de moltes notables persones qui anaven detras e devant la dita litera Real acompanyant aquella.

Capitol XLI qui tracta del cami que feu la dita processo fins al palau major Real hon leixa lo dit cors Real.

Capitol XLII qui tracta de la comanda feta del dit cors Real quant fou portat en la gran sala del palau Real e de les processons e absolutions que per cascun dia li foren fetes e de la companya dels
capellans de la capella Real.

Capitol XLIII qui tracta de la delliberatio que la Illustre infanta dona Beatriç de Arago e de Sicilia e los altres manumissors del Senyor Rey ab llur consell faeren sobre la epistola quis havia a fer al Monastir de Poblet notificant los la mort del Senyor Rey e que tremetessen mongos per portarsen lo dit cors Real.

Capitol XLIIII qui tracta del començament de les serimonies de la sepultura Real començant a
tractar dels VIII Cavallers e muntaria quant vengueren cercar lo Senyor Rey si era mort o viu e de la serimonia que faeren corrents les armes.

Capitol XLV qui tracta de les paraules que digueren los Cavallers e altres com hagueren certitud de la mort del Senyor Rey.

Capitol XLVI qui tracta del gran captaniment e del que faen los Munteros.
Capitol XLVII qui tracta de la serimonia dels VIII cavallers e rey darmes vers la plaça del Rey
corrents les armes.

Capitol XLVIII qui tracta de la absolutio que faeren los monjos de Poblet sobre lo cors del Senyor Rey.

Capitol XLVIIII qui tracta de la contentio del ordenar de la sepultura seguida e moguda entre las manumissors del Senyor Rey de una part e los Consellers de Barcelona de la part altra e dels convidadors qui foren ordenats per convidar a la dita sepultura.

Capitol L qui tracta de les Illustres egregies nobles e altres persones en nombre quasi infinit quis
trobaren en la sala major lo dia quel cors del Senyor Rey portaran a la sepultura.

Capitol LI qui tracta del rompiment dels segells Reals.

Capitol LII qui tracta del rompiment dels bastons e vergues Reals.

Capitol LIII qui tracta del orde quant isque la processo del palau ab los VIII Cavallers qui anaven primers corrents les armes.

Capitol LIIII qui tracta de la grandissima luminaria que anava devant lo cors del Senyor Rey.

Capitol LV qui tracta de les creus qui anaven devant lo cors Real e de llur orde.

Capitol LVI qui tracta dels bordons e encensers anants per mig de la processo.

Capitol LVII qui tracta del clero de la Seu ab los VI canonges portants bordons.

Capitol LVIII qui tracta del Bisbe com anava en lo gremial acorapanyat.

Capitol LVIIII qui tracta dels xandres capellans e scholans de la capella del Senyor Rey en quin orde e serimonia anaren denant lo cors del Senyor Rey.

Capiiol LX qui tracta de les persones qui portaren lo cors del Senyor Rey a la sepultura e lorde e ornament de aquell.

Capitol LXI qui tracta del loch hon anava lo Camerlench major acompanyant lo cors Real a la
sepultura.

Capitol LXII qui tracta dels quatre canonges acompanyants lo cors Real a la sepultura.

Capitol LXIII qui tracta dels reys darmes e del cavaller qui portava lo elmet e tallamar e dels uxers e criats e officials del Senyor Rey acompanyants lo cors Real a la sepultura.

Capitol LXIIII qui tracta de les Illustres persones e dels tres Consellers de Barcelona qui anaven devant aquelles a la Real sepultura car los dos altres Consellers ajudaven portar com dit es lo cors del Senyor Rey a la sepultura.

Capitol LXV qui tracta del orde com anaven los Archabisbe de Sacer Bisbes Governador Diputats e altres persones acompanyants lo cors Real a la Real sepultura.


Capitol LXVI qui tracta del orde com anaven lo Balle de Barcelona Consols Mostaçaf e altres anants a la mescle e acompanyants lo dit cors Real.

Capitol LXVII qui tracta de les egregies nobles e magnifiques dones com anaven acompanyants lo cors Real.

Capitol LXVIII qui tracta per quals carrers e lochs passa la processo venint sen a la Seu.

Capitol LXVIIII qui tracta del cadafal ab la litera e del tuguri o capell ardent.

Capiiol LXX qui tracta de la solemnitat del offici fet en la Seu quant lo cors Real hi fou apportat e com hi celebra la missa major e sermo lo reverend Bisbe de Gerona.

Capitol LXXi qui tracta del sermo e de les exequies fetes al cors del Senyor Rey per la ciutat de Barcelona e com hi sermona lo Reverend mestre March Berga.

Capitol LXXII qui tracta del dia que isque lo cors Real de la Seu per portar aquell al monestir de Poblet e de les coses aqui preparades e com fou acompanyat.

Capitol LXXIII qui tracta per qual portal isque lo cors Real e qual cami feu per anar al portal de Sent Antoni.

Capitol LXXIIII qui tracta com fou rebut lo cors Real al portal de Sent Antoni per lo Abbat de
Sanctes Creus e monjos del dit Monastir e del Monastir de Poblet.

Capitol LXXV qui tracta quant fou portat lo cors Real del portal de Sent Antoni al monastir de Valldonzella.

Capitol LXXVI qui tracta del dia de les absolutions fetes al cors Real stant dins la Esglesia del
monastir de Valldonzella.

Capitol LXXVII qui tracta de la forma e companya ab la qual fou tret lo cors Real del monastir de Valldonzella per portarlo a Poblet.

Capitol LXXVIII qui tracta del cami que feu lo cors Real fins al Hospitalet e com reeberen aquell.

Capitol LXXVIIII qui tracta del honor que feren al cors Real venint a Molindareig.

Capitol LXXX qui tracta de la solemnitat feta al cors Real passant per la Barca e per Sant Andreu de Aygues-toses e venint a Martorell.

Capitol LXXXI qui tracta de les absolutions fetes al cors Real quant fou junct en Vilafranca de
Penedes.

Capitol LXXXII qui tracta de les solemnitats fetes al cors Real quant fou junct a Vilarodona.

Capitol LXXXIII qui tracta del sermo e exequies fetes al cors Real en la vila de Montblanch.

Capitol LXXXIIII qui tracta de la processo exint del monastir de Poblet al cors Real feta hon vengue aquest dia.

Capitol LXXXV qui tracta del cadafal apparellat al cors Real en la Esglesia de Poblet.
Capitol LXXXVI qui tracta de la missa alta e anniversari quis digueren en la Esglesia de Poblet lo dia de les exequies e com hi sermona lo reverend mestre Pere Lopis.

Capitol LXXXVII qui tracta del dinar apres les exequies donat per lo monastir de Poblet a tota la gent qui en dites exequies se troba.

Capitol LXXXVIII qui tracta de les paraules que dix lo Camerlench quant devallaren lo cors Real
del cadafal el posaren entre los altres cossos Reals.

Capitol LXXXIX qui tractu de la resposta que feu lo dit monastir de Poblet al dit Camerlench sobre lo acceptar e reebre lo dit cors Real.

Capitol LXXXX qui tracta de la manifestatio del cors Real que feu lo Camerlench al monastir de
Poblet prenent les claus de les caxes hon stava recondit lo cors Real e faent obrir aquelles.

Capitol LXXXXI qui tracta com fou rebut e acceptat lo cors Real per lo monastir de Poblet ab les serimonies e certifications necessaries.

Capitol LXXXXII qui tracta del tancar de les caxes hon jaya lo cors Real e del loch hon posaren aquell.

Capitol LXXXXIII qui tracta de la requesta feta al notari de fer una e moltes chartes publiques de les coses predites.

Capitol LXXXXIIII e ultimo del present libre qui tracta de les sepultures pomposes ques poden
fer a laor de Deu e son sufragis a les animes contra la opinio de alguns tenints lo contrari. E mes
tracta per qual raho si ha despes tant de temps en compondre lo present libre commemorant les exequies que antigament se fayen als Reys de Egiypte e com lo Senyor Rey don Joan es stat molt piados liberal animos valent e bon cavaller.

Açi son scrites per via de memorial totes les coses necessaries a les exequies de la sepultura del Illustrissimo Senyor don Joan de gloriosa memoria Rey de Arago de Navarra de Sicilia etc. Les quals coses yo Pere Miquel Carbonell Scriva del Senyor Rey e tenint les claus del seu Archiu Real de Barcelona per remoure de treball los legidors de la dita sepultura en no legir aquella axi copiosament com es posada si legir no la volran a ffi que com sera mester e volran usar de brevitat pus promptament se pusca trobar he delliberat summariament e de grau en gran posar axi com es mester e es stat ordenat.

Per lo Capellardent.

Primo per lo sobrecel del capell ardent se ha de fer en mig hun gran scut de les armes de Arago coronades. E a quattre cantons del dit sobrecel quattre petits o menors scuts I de Arago de les barres ço es or e flamma altre scut de Arago de la creu qui sera tota blanca e feta en aquesta forma (Es la misma cruz que lleva el primer escudo de los tres que se encuentran en la portada de los Anales de Aragón por Zurita. ) e stara en lo camper qui sera tot de adzur o blau ço es en lo canto superior de la part dreta. E altre scut de Navarra. E altre scut de Sicilia. Item en los tovallons e alarrodor del capellardent quaranta scuts ço es vint de fora e vint de dintre de diverses armes Reals de Arago de Navarra e de Sicilia del emperador e dels altres princeps Reys duchs marquesos e comtes qui son parents e acostats en grau de consanguinitat ab lo dit Senyor Rey don Joan de memoria immortal.


De les banderes per arrossegar.

Item quattre banderes per arrossegar ço es dues de Arago una de Navarra e una de Sicilia per lo dia ques correran les armes e cascuna de aquestes banderes portara I home a cavall.

Dels scuts pera correr.

Item quattre paveses o scuts ço es I de Arago dor e flamma altre de Arago camp de atzur ab la creu blanca en lo canto dret. Altre de Navarra e altre de Sicilia. Aquests per lo semblant portaran quattre homens a cavall ço es cascu dells I home qui tots plorants e cridants per les places de la ciutat batran la terra dels dits scuts.

De les cotes darmes.

Item se han a fer tres cotes de armes pera tres Herauts o Reys darmes qui iran denant aquells qui correran les armes.

Dels scuts per anar a peu derrera lo cors.

Item se han a fer quattre altres scuts de les prop dites armes e iran aquests IIII scuts lo dia de la sepultura derrera lo cors Real e portar los han quattre homens a peu cuberts de marragues.

Del home a cavall anant derrera lo cors e portant scut e standart al coll e I elm en lo cap.

Item en lo mateix dia de la sepultura deu anar derrera lo cors Real hun noble home a cavall ab un bon cavall e tots cuberts de marragues lo cavaller e lo cavall deu portar e deu portar lo cavaller en son coll penjat sobre lo braç squerre hun scut ab armes Reals de Arago dor e flamma e en la ma dreta deu portar una lança en la qual deu esser enfilat un Gallard o Tallamar de or e flamma molt be acabat. E aquest Gallard o Tallamar deu portar lo cavaller lansat sobre lo musclo dret quasi a forma de home quil rossega e al cap deu portar aquest cavaller hun elmet e sobre aquest elmet deu haver una corona e sobre la corona deu star lo ratpenat. E denant aquest cavaller en aquest dia deunen anar los Reys darmes.

De los brandoneres per portar los siris a la sepultura.

Item deuen esser fetes moltes brandoneres en les quals iran tots los brandons o siris de aquells prelats senyors barons e cavallers officials e persones quiu faran per fer honor al cors del Senyor Rey.

De les persones qui deuen esser convidades per fer luminaria.

Item deuen esser avisats de part dels manumissors del Senyor Rey tots los prelats senyors de casa Real barons nobles homens cavallers e gentils homens e officials principals que segons es acustumat facen luminaria per acompanyar lo Real cors.

Dels homens que iran debaix la litera portants aquella.

Item se deuen preparar vuyt fins en deu homens vestits de negre qui vajen debaix la litera per portar lo Real cors per ço com de part de fora deça e della iran les primats e magnats barons nobles cavallers e gentils homens los Consellers de Barcelona o altres semblants persones qui portaran o seran vists portar lo Real cors a la sepultura.

Dels scuts de diverses armes Reals e altres per cosir al pali qui ira sobre lo cors.

Item se han a fer XVI scuts de catuy ço es tres al cap tres als peus e sinch a cascun costat en los quals deuen esser be pintats e dor e flamma dor e dargent dor e datzur segons la natura de les armes que seran armes de Arago de les barres ço es or e flamma. Item armes Darago de la creu blanca e de les armes de Navarra e de Sicilia. E aquests scuts deuen esser cusits molt subtilment en lo drap dor o pali del qual sera cubert lo cors Real.

De la scala o litera per portar lo cors a la sepultura.

Item deu esser feta una bella litera la qual deu tenir ficades e junctes ab ella quattre largues barres a modo de la scala ab la qual se acostuma portar la custodia e servira a portar lo cors del Senyor Rey lo dia de la sepultura.

De les candeles e diners per la offerta.

Item deuen esser fetes moltes candeles grosses de sera e preparar moneda de diners menuts per a dar a cascu quis trobara en la solemnitat lo dia dessus dit de la missa alta celebradora per la sepultura.

Dels scuts o senyals per los siris.

Item deuen esser fets en paper dos cents petits scuts ço es XXXIII darmes de Arago trenta e tres de armes de Navarra trenta e tres de armes de Sicilia e cent de armes de Castella que sien ficats en dos cents siris de la manumissoria del Senyor Rey qui ab llurs brandoneres vajen denant lo cors Real.

De la almoyna faedora lo dia de la sepultura.

Item fet que sera en la Seu lo primer offici en lo mig dia deu esser donada complida almoyna a tots e sengles pobres qui en aquest dia se trobaran presents en lo palau Real.

De les moltes misses quis diran lo dia de la sepultura.

Item en lo dia de la sepultura se deuen celebrar en la Seu de Barcelona e en cascuna capella diverses misses de requiem dels apostols de la Verge Maria dels Angels de les Verges dels Martirs e dels confessors e encara de la Trinitat e per cascuna missa se deu dar caritat.

Dels bastaxos portants les brandoneres.

Item sia fet preparatori de bastaxis ab manuelles per portar los banchs o brandoneres hon staran los siris qui iran a la sepultura.

Del rompre dels Reals segells.

Item en lo dia de la sepultura en la gran sala del palau hon es lo cors del Senyor Rey apres de haber dat compliment a les serimonies Reals lo Camerlench major deu esser aqui lo qual sobre una enclusa ab gran serimonia deu trencar los segells Reals secrets e communs axi de Arago com de Sicilia los quals lo prothonotari e Secretaris hauran aqui apportats e seran presents e immediadanient apres tots los algutzirs e uxers del Senyor Rey deuen aqui mateix trancar tots llurs bastons e vergues de llurs officis plorants ab molta serimonia.

Quant va lo cors Real a la sepultura.

Item fetes totes les sobredites coses deu esser decontinent levat lo cors del Senyor Rey del gran cadafal hon sta e dat a les persones qui en aço seran ordenades per portar aquell Real cors a la sua Real sepultura.

Dels VIII cavallers qui han correr les armes del Senyor Rey.

Item deuen esser emprats VIII cavallers o gentils homens qui vajen a cavall per correr les armes del Senyor Rey ço es dos qui porten al coll dues banderes de Arago rossegants per terra e dos altres la hu dels quals portara una bandera de Navarra laltre la bandera de Sicilia totes rossegants. E mes hi deuen esser los altres quattre cavallers qui porten cascu un scut a cavall punctes altes la hu dels quals deu portar un scut de armes de Arago dich de les barres dor e flamma lo segon deu portar un altre scut de Arago camp de atzur ab una creu en lo canto dret que sera petita e blanca a forma quasi de les que porten los cavallers de Sant Joan car no hi ha altra differencia de la una a laltra sino de una cueta que aquesta creu blanca de Arago ha tenir en lo peu axi com es aquesta aci pintada
(1: Véase la nota de la pág. 299. Es la misma cruz que lleva el primer escudo de los tres que se encuentran en la portada de los Anales de Aragón por Zurita.)
Lo terç cavaller deu portar un scut de Navarra e lo quart cavaller un scut de Sicilia. E aquestes armes se deuen correr rossegar e rompre per los carrers o per les plaçes.

Dels tres herauts anants denants los dits VIII cavallers.

Item deuen anar denant aquests corradors darmes tres herauts Reys darmes e portenants ab llurs cotes darmes vestits sobre llurs marragues de aquestes cotes darmes la una cota sera sola darmes de Arago laltra sola de armes de Navarra e laltra sola de armes de Sicilia.

Dels munteros.

Item ultr aço deuen acompanyar aquests qui correran les armes molts munteros a peu e altres pahons ab marragues e capirons al cap e encara deuen aportar los cans de la muntaria ab ells cuberts aximateix de marragues.

Dels quattre homens a peu portants quattre scuts.

Item derrera lo dit noble cavaller qui portara lo elmet e tallamar deuen anar a peu quattre homens vestits de marragues e cascu de aquests deuen aportar I scut en lo braç squerre ço es lo primer darmes de Arago dich del or e flamma. Lo segon darmes de Arago ço es lo scut datzur ab la creu blanca ja dessus designada. Lo terç scut deu esser darmes de Navarra e lo quart scut deu esser darmes de Sicilia.

De la gent qui seguira lo cors a la sepultura.

Item apres de aquests deu venir la gent qui acompanyaran lo Real cors a la sepultura segons per los manumissors del Senyor Rey e per los Consellers de Barcelona sera ordenada juxta llur gran conditio e natura.

Los prelats e persones a qui deu esser notificat fassen luminaria si fer ne volran per acompanyar lo cors del Senyor Rey a la sepultura son los seguents. E los qui han fet luminaria tenen barra de bresil. (Se ha substituido con este signo - en el margen.)

Primo la Illustrissima Senyora Infanta de Arago cunyada del dit Senyor Rey don Joan.
Item lo Senyor don Jaycme infant de Navarra.
Item lo Senyor don Phelip de Arago e de Navarra.
Item lo Senyor don Joan de Arago e de Navarra.
Item lo Senyor don Joan de Arago comte de Rippacorça fill del comte de Vilaformosa olim mestre de Calatrava.
Item son germa lo Senyor don Ferrando de Arago prior de Catalunya.
Item lo Senyor bisbe de Girona.
Item lo Senyor archabisbe de Sacer.
Item lo Senyor bisbe de Urgell.
Item lo Senyor bisbe de Vich.
Item lo Senyor bisbe de Auguelo. (Anguello)
Item mossen abbat de Ripoll.
Item mossen abbat del Stany.
Item mossen lo prior del Coll.
Item mossen lo prior de Santa Anna.
Item mossen lo prior de Sant Paul.
Item mossen lo Arthiaca major de la Seu.
Item lo Senyor Governador de Catalunya.
Item lo Tresorer del Senyor Rey.
Item los Consellers de Barcelona.
Item lo noble don Mattheu de Montcada.
Item lo noble mossen Dalmau de Queralt.
Item mossen lo Mestre rational.
Item lo procurador Real de Mallorques.
Item lo Governador de Sardenya en lo cap de Lugodor.
Item lo Conservador de Sicilia.
Item don Gomes Suaris de Figueroa.
Item mossen lo Vicicanceller misser Pages.
Item lo Regent la Cancelleria misser Ros.
Item mossen lo Veguer de Barcelona.
Item mossen lo Balle general de Catalunya.
Item lo Prothonotari del Sr. Rey mossen Cristian.
Item lo noble mossen Rodrigo de Rebolledo.
Item lo noble mossen Ferrando de Rebolledo.
Item la Senyora Vezcomtessa de Rochaberti
Item mossen Joan de Coloma Secretari.
Item la senyora viuda de Anglesola.
Item la ciutat de Tortosa.
Item la ciutat de Gyrona.
Item la ciutat de Leyda.
Item mossen Francesch Burgues e de Sent-Climent.
Item molts daltres.

Los VIII cavallers ordenats pera correr les armes Reals son los seguents.

Aragonesos.

Albaruela. (Alberuela)
Heredia.


Catalans.

Mossen Miquel de Vives.
Mossen Lois Oliver.

Navarros.

Mossen Ferrando Medrano.
Miquel de Xaus.

Catalans per les armes de Sicilia.

Mossen Francesch Burgues de Sent-Climent cavaller.
Pere Joan de Sent-Climent ciutada honrat de Barcelona.

Per aportar a cavall lo standart o tallamar e lescut e elmet derrera lo cors del Senyor Rey.

Lo noble don Pedro Devol de So e de Castre germa del Vezcomte de Evol.

Los cavalls ab los quals correran les armes deuen esser emparamentats e tots cuberts de marragues o de saques.
E lo cavall qui derrera lo cors aportara lo cavaller ab lo scut de Arago standart e lo elmet per lo semblant deu portar paraments de marragues e de saques.

De infirmitate domini Regis Joannis et eius obitu apud Episcopalem palacium urbis Barcinonae.

Principium egrotationis Regie Majestatis Aragonum fuit die martis circa noctis introitum V mensis januarii anno a nativitate Domini MCCCCLXXVIIII que conquesta fuit ex reumate cum tussi ista nocte parum dormivit fuit sibi antidotum conveniens regimen.
Et sequenti die tussis perseveravit fuitque prostratus appetitus concedendi. Assellavit vice bina et processerat V diebus ante egrotationis principium fluxus ventris. Assellaverat una nocte et medietate diei sequentis VIII vicibus erat fluxus declinans ad licateriam fuit bono regimine correctus.
Die jovis post meridiem supervenit febris cum frigore precedente duravit febris illa XIIII horis.
Et consimili modo supervenit ipsa febris die veneris perseverante semper tussi cum aliqua hanelitus difficultate fuerunt ordinati syrupi et lobot (o lohot) convenientes ad hoc et cetera necessaria fuit etiam illa die administratum suppositorium quia ventris beneficium non acceperat fecit duas sellas rationabiliter pronosticatum est ab Gabriele Miro medico domini Regis viro egregio maximum mortis periculum ratione febris et multitudinis materiae fleugmaticae in pectoralibus congregate que non poterat debite expelli. Et sic ipsius domini Regis simili etate consyderata aliis que particularibus fuit ab eodem medico indicatum in eum periculum grande.
Die sabbati IX januarii eodem modo se habuit proxismavit febris consimili modo et hora non remansit vere mundus a febribus erat febris putrida dicta quottidiana interpolata.
Die dominica X januarii fuit instante prefato Gabriele Miro ipsius domini Regis medico convocatum consilium Regium cum magnificis deputatis generalis Catalonie et consiliariis civitatis Barcinone multisque aliis in presentia Illustris domine Infantissae fuit per eundem dominum Gabrielem Miro nuntiatum periculum mortis valde evidens fuit etiam supplicatum ut convocarentur medici quamplures tam huius civitatis quam extra ipsam civitatem. Fuerunt illa nocte convocati IIII ex medicis dicte civitatis cum quibus fuit collationatum latissime et habitum consilium fuerunt remedia prosecuta uti prius erant ordinata fueruntque omnes unanimiter concordes in egritudine et in remediis applicandis.
Die lune XI januarii visum est prefato Regio medico cum suis annexis quod res procedebat ad deterius et sic fuit nuntiatum et per eundem medicum fuit supplicatum quod procederetur ad sacramenta Ecclesie et sic fuit factum.
Die martis XII januarii perseverarunt omnes medici in eodem pronostico et continuarunt sua medicamenta.
Die mercurii XIII januarii et die jovis XIIII januarii idem quod prius.
Die veneris XV januarii eodem modo.
Die sabbati XVi januarii hora serotina per prefatos medicos concorditer fuit nunciatum quod apparebant signa mortis et quod talibus apparentibus pronosticandum erat quod necessario debebat mori et in brevi tempore.
Die dominica XVII januarii eodem modo persevera vit ipse dominus Rex cum apparitione prefatorum signorum et evidentiore demostratione fuit datum consi-silium per prefatum Regium medicum et alios medicos quod nuntiaretur Majestati suae status eius et ita fuit factum cum debitis circunstanciis.
Die lune XVIII januarii deterius se habuit multum jam se apropinquans ultimo vitae termino.
Die martis mane circa septimam horam spiravit qua computabatur XVIIII januarii anno MCCCCLXXVIIII.

Haec quae sequntur de transitu vitae Regis Joannis ad vitam aeternam ego Petrus Michael Carbonellus habui ab honorabili et circunspecto viro domino Gabriele Miro in artibus et medicina Magistro qui summarie que in his sciebat mihi retulit quorum verba haec sunt stylo infimo et raptine exarata.

Ad monstrandum clarissime et aperte quod Serenissimus dominus Joannes Rex Aragonum quam catholice et quam libentissime mortem obierit consyderandus videtur modus procedendi in sacramentis aliisque necessariis circa ipsius domini Regis transitum.
Die lune XI januarii VII die eius egrotationis Regia ipsa Maiestas proposuit peccata sua sacerdoti confiteri et Corpus Christi recipere reverenter ut bonum decet christianum.

Postea ipso et eodem die pro confessore suo quesivit reverendum et eximie circunspeccionis virum dominum fratremque religiosum et conventualem Çenobii divi Francisci Barcinonensis Marcum Berga in sacra pagina professorem cui prefatus dominus Rex peccata sua confessus est quam devotissime longoquespacio.
Item VIII die egrotationis ex beneficiatis Ecclesie Barcinonensis quem Bernardum Planas presbiterum honeste viventem vocant Christi Corpus ad dominum Regem detulit cum ipsius Ecclesie concanonicorum caetu quippe qui propter maximam pectoralium indispositionem tussimque validam ipsum Christi Corpus recipere non potuit sed tanquam bonus christianus eum adoravit. Et priusquam adorasset miranda protulit verba que assistentes omnes in maximam devotionem lachrymarumque effusionem provocarunt.
Deinde VIIII die egrotationis canonici memorati cum magna canonicorum et aliorum beneficia in Ecclesia Barcinone obtinentium processione sacratissime semper virginis Marie velum ad ipsum dominum Regem attulerunt quod cum vidisset quanta devotione osculatus est haud facile quis dicere posset.
Et expost incontinenti per Illustrissimam dominam Infantissam confessoremque ipsius domini Regis et nobilem Rodericum de Rebolledo et alios de consilio Regio fuit supplicatum ipsi domino Regi ut suum testamentum conderet qui respondendo dixit quod jam dudum illud ordinaverat veruntamen ut suam conscientiam exoneraret codicillos facere intendebat ut de facto fecit quibus aliqua in testamento omissa implevit restitutionesque rerum ecclesiasticarum aliquas quas ipse assumpserat fieri jussit vovitque ibidem domino Deo et eius divae matri semper Virgini Mariae quod si sanitatem recuperasset nunquam in rebus Ecclesiasticis manum imponeret. Nam exinde volebat que sunt Cesaris Cesari et que sunt Dei Deo impenderetur. Et nihilominus munera multa ac retributiones tam generaliter quam specialiter servitoribus ac alumnis suis fieri et dari jussit. Et ad ipsa munera et retributiones faciendas centum viginti mille florenos eis consignavit et mirum in mundum ipsos et alumnos et servitores tanquam bonos et fidelissimos Illmo. domini Regi Castellae filio suo commendavit.
Item die dominico in nocte et erat XVII dies dicti mensis januarii circa horam octavam extitit in Regio Consilio delliberatum de administratione extremae unctionis et quod ea nuntiaretur domino Regi quod factum extitit post mediam noctem. Et assistentibus in circuitu Regalis lecti quamplurimis in sacri eloquii magistris reverendus magister Marcus Berga ordinis Sancti Francisci confessor ejusdem domini Regis magister Jacobus Rois et frater Petrus Gilbert monachi Populeti locumtenentes elemosynarii ipsius domini Regis ordinis Cisterciensis magister Joannes Marquesius ordinis Sancti Dominici et magister Gabriel dez Clapers canonicus et Hebdomadarius Ecclesie Barcinonensis cum multis doctissimis canonicis et aliis viris Ecclesiasticis dictam denuntiationem fecerunt. Et facta dicta nuntiatione extremae unctionis dictae Regiae Majestati dicendo si sibi placeret prefatum extremae unctionis sacramentum qui viriliter et devotissime ut bonus ortodoxus respondit quod si eis ibidem assistentibus videbatur tale sacramentum esse eidem administrandum illud libenter reciperet et sic circa noctis medium fuit processum ad dandum ipsi domino Regi extremae unccionis sacramentum cuius verba omnia sanctissima idem dominus Rex semper attente et bene audivit et percepit sic quod omnibus necessariis huius ultimi sacramenti devotissime ore proprio respondit crucem manu sua faciendo et semper et quotiens nominabatur Jesus eam osculando et tandem jam sibi deficiente motiva virtute et ipso jam non valente manum ad os ducere conabatur totis viribus capud deprimere ut crucem oscularetur tantam in osculanda cruce devotionem habebat. Et taliter circa sacramenti receptionem se habuit quod omnes assistentes totam ejus mentem ad Deum convertam omniaque mundana ab eodem domino Rege penitus semota esse proculdubio cognoscebant.
Insuper die XIIII suae egrotationis que erat die lune XVIII dicti mensis intuentes medici quod in ipso domino Rege erant signa necessario mortem nuntiantia habita prius collatione inter eos concluderunt ut Majestati Regie debitis circunstanciis et liquido nuntiaretur quod ad mortem per medicos pronosticatus erat idque pro firmo haberet nec ab inde alia spes de ipso Rege habeatur nisi quod mentem suam converteret ad summum creatorem et omnia mundana a suis cogitationibus si qua essent abraderet.
Et ipsa conclusione medicorum facta ilico Regium consilium inde celebratum fuit et ibidem fuit conclusum quod tale novum domino Regi denuntiaret magnificus dominus Joannes Pages Vicecancellarius ac in presentia confessoris el aliorum de Consilio Regio propalaret.
Quod fuit pedetentim executioni mandatum nam ipse dominus Vicecancellarius cum multa modestia et circunstanciis optimis claro sermone Majestati Regie mortem de proximo subsecuturam nunciavit veniamque ibidem postulans ab eadem Majestati sibi dari pro tali nuntiatione mortis supplicavit.
Et confestim Regia ipsa Majestas respondit forti animo et valde constanti sic inquiens quod se moriturum ab illa egritudine cognoscebat et quod postquam per Creatorem nostrum ita dispositum erat quod forti animo et constanti atque vivo mortem expectabat et divina misericordia quam plenissime fretus que postquam ordinaverat se amplius non viviturum cum in bonum locum poneret et non ipsum puniret secundum peccata et demerita sua innumerabilia sed eius solita clementia in eum uteretur ut jam usque hac usus est hec nam fuerunt tam accepta ipsi domino Regi quod inde
alterationem aliquam non accepit immo ipsa verba ut supra fertur forti et constanti atque vivo protulit dicens postea Vicecancellario suo prefato quod de tali nuntiatione veniam non quereret nam ipse Rex illud ad maximum servitium eidem Vicecancellario reputabat et quod ipse Vicecancellarius nan dubitaret nam malignus spiritus nullam potentiam in eum haberet. Cui tunc Vicecancellarius replicando dixit cum gemitu ac pia voce. «Ha Sacra Regia Majestas saltem orabitis pro me ad dominum Jesum Christum. » Qui dominus Rex iterum respondit eidem Vicecancellario sic inquiens. «Quod ejusdem Vicecancellarii laudabilia servitia pro ipso Vicecancellario jam orabant.»
Et his verbo prolatis ac peractis Regia Majestas ipsa dixit prefato Vicecancellario et aliis ibidem circunstantibus quod nihil dicerent nam eis significavit quod parum dormire ac quiescere intendebat et sic idem dominus Rex per spacium hore et medie fuit in quiete taliter quod nullum protulit verbum et inde assistentibus qui ibi aderant videbatur ipsum dominum Regem dormire. Et lapso ipso spacio requiei idem dominus Rex nullis aliis precedentibus verbis sibi tradi postulavit crucem magnam existentem super altare quod compositum erat prope cubile Regie Majestatis in qua cruce imago Christi crucifixi affixa erat quam accepit et osculatus est devotissime cum multis orationibus
singultibusque. Demum ipsam inter pectus et brachia apposuit continue orando et veniam de peccatis suis postulando et magnis suspiriis et gemitibus sive singultibus (sanglot) lachrymando. Fuit uam is actus seu modus orandi tante devotionis et contrictionis quod nullus erat in Camera ubi Rex ipse jacebat (jaure, yacer) quin lachrymas continere valeret sic quod fuit opus eidem Regiae Majestati dicere quod ipsam crucem per aliquod spacium dimitteret et quiesceret.
Et demun his peractis confestim prefatus dominus Rex magnificum Joannem de Coloma Secretarium suum ad se venire jussit cui accersito jussit ut in ipsius Regis presentia eoque domino Rege summarie suam intentionem dicente unam scriberet epistolam Serenissimo domino Ferdinando Regi Castellae filio suo. In qua quidem epistola haec inter alia miranda scribi voluit atque jussit scilicet nuncians ipsi Regi filio suo ut cognosceret se de proximo moriturum et quod si Deo placuisset summe optabat eum videre .... postquam Deo non placuerat ipsum Regem filium hortabatur admodum ut mundana negligeret sed non existimantem maximum sed minimum et justitiam coleret et cunctis tam parvis quam magnis subditis et vassallis eam administraret et quod jurata et promissa optime et inviolabiliter teneret et servaret mentique suae semper imprimeret ut quocumque bona in ejus vita facere posset non differret nec ad futurum tempus remitteret nam id est ut dixit quod animum suum in hac hora maxime conturbabat et molestabat scilicet cum memoria teneret se multa bona potuisse facere que non fecit sed ad futura rejecit et sic minime implere potuit. Quod mentem suam afficit et dolorem intensum sibi majorem infert quam cogitatio mortis. Inquit etiam quod subditos ac vassallos suos oblivioni non traderet sed eos ut sanguinem proprium charos haberet cum de eis summo Creatori daturus esset rationem ipsos debite gubernando et in pace servando. Multaque alia annotatione digna ut in dicta Epistola inscriberentur dixit que solertie prefati Secretarii sui commisit.
Et incontinenti ipse secretarius Columba vernacula lingua secundum idiomatem Regni Castellae prefatam epistolam composuit quam ego quidem Carbonellus in linguam Catalanam traduxi aliqua alia apropriata verba subjungens quae ab ore domini Regis ut medicus prefatus et etiam ipse Columba et alii testati sunt processerant et quae ipse Columba propter ipsius epistolae rapentinam ordinationem et ejusdem Columbe perturbationem quia dominum suum eidem precharum
perdebat omiserat.

Et postea miro modo et maxima cum patientia labores agoniamque mortis sustinuit et finaliter orare non cessavit verbo quam diu proferre potuit et ipso verbo predito nulibus atque signis oravit usque
ad ultimum vitae terminum. Et sic cum devotione spiritum emisit.

Apéndice