Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llimac. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llimac. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de maig del 2024

Lexique roman; Lili - Limassa

 

Lili, s. m., lat. lilium, lis.

Ayssi coma garda lili sa flor e sa blancor entre las espinas.

Virginitat, entre las autras virtutz, es comparada a lilis.

V. et Vert., fol. 95.

Ainsi comme le lis garde sa fleur et sa blancheur parmi les épines.

Virginité, entre les autres vertus, est comparée aux lis.

Coma de rosas e de lilis. V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 285. 

Comme de roses et de lis

IT. Giglio.

2. Liri, s. m., lis.

Liri a flor blanca defora et daurada dedins. Eluc. de las propr., fol. 212. Le lis à fleur blanche dehors et dorée dedans.

CAT. Lliri. ESP. PORT. Lirio. (chap. Lliri, lliris.)

3. Lis, s. m., lis.

Roza de pascor 

Sembla de la color, 

E lis de la blancor.

(chap. Rosa de primavera pareix per lo coló, y lliri o lis per la blancó.)

P. Vidal: Mout viu.

Rose de printemps elle ressemble par la couleur et lis par la blancheur.

Lay s'espan la blanca flors de lis.

B. de Ventadour: Bels Monruelhs. 

Là s'épanouit la blanche fleur de lis. 

ESP. Lis.


Lima, s. f., lat. lima, lime.

Aissi coma la lima esmera e purga lo fer. V. et Vert., fol. 77.

(chap. Aixina com la llima esmerille, pulix y purgue lo ferro.)

Ainsi comme la lime polit et purge le fer.

Fig. En mon cor port la lima 

Ab que mos cars motz lim.

Raimond de Miraval: Aissi m te.

En mon coeur je porte la lime avec quoi mes difficiles mots je lime.

CAT. Llima. ESP. PORT. IT. Lima. (chap. Llima, llimes. Ere la fruita favorita de Oriol Junqueras cuan estabe a la presó o garjola.)

2. Limadura, s. f., lat. limatura, limaille.

Limadura de fer.

(chap. Llimadura de ferro.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Limaille de fer. 

ANC. FR. Il y semoit de la limeure d'or.

Amyot, Trad. de Plutarque, Vie de Démétrius. 

CAT. Llimadura. ESP. PORT. Limadura. IT. Limatura. (chap. Llimadura, llimadures.)

3. Limar, v., lat. limare, limer, affiner, polir.

Si es dent eminent, lima aquel' am lima de ferr.

Trad. d'Albucasis, fol. 21. 

Si c'est dent éminente, lime celle-là avec lime de fer.

Fig. Obri e lim

Motz de valor.

A. Daniel: Canson. 

Je travaille et lime mots de valeur.

Part. pas. Sofre e fer limat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Soufre et fer limé. 

CAT. Llimar. ESP. PORT. Limar. IT. Limare. (chap. Llimá: llimo, llimes, llime, llimem o llimam, lliméu o llimáu, llimen; llimat, llimats, llimada, llimades.) 


Lhimatz, Limac, s. f., lat. limax, limas, limaçon.

Las lhimatz ieisso de la suor de la calor de l'herba e de la humor de la terra. Liv. de Sydrac, fol. 77. 

Les limaçons proviennent de la sueur de la chaleur de l'herbe et de l'humeur de la terre.

Limac... porta sa mayzo on se clau, et ha alcus cornetz.

Eluc. de las propr., fol. 254.

Le limas... porte sa maison où il se clot, et a aucunes petites cornes. CAT. Llimac. (chap. Babosa, baboses.)

2. Limassa, s. f., limace.

Coma lo Lombart que non ausava intrar el cendier per la limassa que trazia sos corns. V. et Vert., fol. 12. 

Comme le Lombard qui n'osait entrer au sentier à cause de la limace qui tirait ses cornes.

ESP. Limaza (babosa). IT. Lumaca, lumaccia.

ESP. Limaza (babosa). IT. Lumaca, lumaccia.